“Vaig néixer aquí i moriré aquí”

El Camp Nou es va ves­tir de gala per dir adeu a una lle­genda del bar­ce­lo­nisme, un dels millors cen­trals de la història del club, i per això es va omplir amb més de 92.000 per­so­nes que volien trans­me­tre tot l’amor a Gerard Piqué. Ell i Bus­quets eren els únics super­vi­vents del Barça del sex­tet de Pep Guar­di­ola. Tots dos van com­par­tir junts l’escal­fa­ment i el de Badia va cedir el braçalet de capità al seu com­pany i amic en el seu dar­rer ball a casa. En un dia tan espe­cial, Piqué va estar acom­pa­nyat dels seus fills, Milan i Sasha. La resta de la plan­ti­lla va sor­tir amb una samar­reta amb el nom i el dor­sal del cen­tral a l’esquena i la paraula “Sem­pr3” cosida al pit. La gra­de­ria, plena de pan­car­tes d’agraïment al cen­tral, va core­jar el seu nom en diver­ses oca­si­ons.

Amb el pas dels minuts i Chris­ten­sen escal­fant a la banda, tots els assis­tents a l’estadi eren cons­ci­ents que l’adeu s’acos­tava. Fins que va arri­bar el canvi i el Camp Nou es va ensor­rar. Ova­ci­ons de les que posen la pell de gallina. Imat­ges que for­ma­ran part de la història del club. Piqué es va abraçar un a un a tots i cadas­cun dels com­panys i mem­bres del cos tècnic men­tre aban­do­nava casa seva entre llàgri­mes. No era l’únic que plo­rava, també ho feia Xavi, antic com­pany i últim entre­na­dor del cen­tral.

Amb el xiu­let final, tot­hom va que­dar quiet al seu seient. Que­dava un últim home­natge, el més sen­tit de tots. Després de ser man­te­jat per tots els juga­dors, Piqué va fer una volta d’honor amb tot l’estadi dem­peus i il·lumi­nat pels telèfons mòbils. De fons, Camins, de Sopa de Cabra. Perquè els camins de Piqué i el Barça no se sepa­ra­ran mai i ell també ho va dei­xar clar en el seu dis­curs després de donar les gràcies a tot­hom. “A la vida, quan et fas gran, t’ado­nes que a vega­des esti­mar és dei­xar mar­xar”, va dir abans que la veu se li trenqués i arrenqués a plo­rar. “Amb una relació de tant d’amor i passió com la que hi ha entre el Barça i jo, crec que era el moment de dei­xar-nos espai i aire. Estic con­vençut que en un futur tor­naré aquí”, va asse­gu­rar men­tre algú entre el públic llançava en l’aire un “T’esti­mem” i, acte seguit, tot­hom arren­cava a crits de “Pre­si­dent”. “No és un comiat. Ja vaig mar­xar amb 17 anys i vaig tor­nar. El meu avi em va fer soci el dia que vaig néixer. Vaig néixer aquí i moriré aquí. Visca el Barça, sem­pre”, va con­cloure abans de pas­sar per un pas­sadís for­mat pels seus com­panys. Piqué es resis­tia a aban­do­nar la gespa i va fer uns últims xuts a la xarxa del gol nord jun­ta­ment amb els seus fills. Com apun­tava el vide­o­mar­ca­dor del Camp Nou, Piqué no és un juga­dor de fut­bol, sinó una lle­genda del Barça.