És espe­cial. És una sen­sació d’èxtasi. En els pri­mers segons no sents res, però de seguida ja sents els afi­ci­o­nats a l’estadi i després ja és un sen­ti­ment increïble.

No havia mar­cat mai en una copa del món i va ser un moment emo­ci­o­nant. No es tenen gai­res opor­tu­ni­tats de mar­car en un mun­dial per a la teva selecció, cada par­tit pot ser l’últim i per això va ser tan espe­cial i tan maco per a mi.

Sem­pre es pot apren­dre. Es tracta de bus­car la millor manera per evo­lu­ci­o­nar i no que­dar-se, en aquest sen­tit, fent sem­pre el mateix gol, mar­cant en una situ­ació simi­lar. S’han de pro­var coses noves. Al Barça ho estic veient, puc mar­car dife­rents tipus de gol dels que havia mar­cat als meus clubs ante­ri­ors; per la lliga, pels com­panys i pels opo­nents, que son dife­rents. És un nou repte i soc més fle­xi­ble en la manera de com puc mar­car un gol.

Pre­ci­sa­ment pel temps. Amb els anys he gua­nyat força i també he anat apre­nent com pre­pa­rar-me per a la com­pe­tició. Sé per­fec­ta­ment el que haig de fer perquè un entre­na­ment sigui més efec­tiu per a mi i també, és clar, tinc més experiència i això ajuda dins del camp.

Sem­pre intento jugar un millor fut­bol. Intento tro­bar coses noves que donin un plus al meu joc, que no només sigui mar­car gols, i aju­dar els meus com­panys amb acci­ons més efec­ti­ves. Tre­ba­llo en tot això per ser cada dia millor fut­bo­lista.

A vega­des can­vio. Mirin, en la copa del mon, con­tra Mèxic, vaig uti­lit­zar la fàcil de xutar direc­ta­ment la pilota i vaig fallar. No sem­pre els xuto així espe­rant. De vega­des intento que el por­ter pensi que espero fins al final i xuto ràpid. És lote­ria, però per mi és molt impor­tant apren­dre dels errors que faig i és un aspecte que prac­tico. Insis­teixo, sem­pre es pot millo­rar i apren­dre. I en un penal el més impor­tant és estar con­cen­trat, cen­trar-se en el llançament, foca­lit­zar-se i estar cal­mat.

Quan ho has fet mala­ment no s’hi ha de pen­sar gaire. Sí en com millo­rar i com arre­glar-ho, però no tren­car-s’hi el cap. Els anys això ho fan més fàcil perquè ràpida­ment ja saps què has fet mala­ment i que el millor és cen­trar-se en el següent par­tit per gua­nyar-lo i mos­trar que només va ser un mal dia. És nor­mal tenir par­tits dolents perquè no som màqui­nes, som humans, amb emo­ci­ons, però quan això passa toca apar­tar les males sen­sa­ci­ons i les males ener­gies i cen­trar-se en el par­tit. No pots estar sem­pre a dalt de tot i mar­cant gols. És impos­si­ble. Es pot tenir una o dues set­ma­nes dolen­tes, que poden ser qua­tre o cinc par­tits, que són molts és veri­tat, però les dues set­ma­nes següents poden ser espec­ta­cu­lars i cal pen­sar en això. És fut­bol.

Sé el que és jugar sota pressió, no és una cosa nova. Però el suport que estic notant a Bar­ce­lona ho fa més fàcil. Quan sento el Camp Nou core­jant el meu nom, això em dona força extra, més ener­gia per jugar millor, perquè aquest escalf per mi sig­ni­fica molt i em fa donar més sobre el ter­reny de joc.

Molt bé. Vam acon­se­guir l’objec­tiu i, a més, vaig mar­car dos gols i vaig fer una assistència. I amb el Barça crec també que el mun­dial ens pot anar molt bé en un aspecte col·lec­tiu perquè jugar una com­pe­tició d’aquest nivell és molt impor­tant per a la gent jove. És una vivència dife­rent i per al que queda de tem­po­rada pot anar-nos molt bé. Podrem jugar més des de l’experiència, amb més con­fiança. Som un equip amb una qua­li­tat i un poten­cial increïbles i ara ens toca demos­trar-ho al camp.

Sí... sí m’ho pre­gunta ara, doncs sí que hi penso. La sanció és massa dura. Però bé, m’ho miro com una opor­tu­ni­tat per així pre­pa­rar-me millor. Ara tinc més temps per posar-me a punt per al meu pri­mer par­tit, perquè això és molt llarg. Comen­cem ara i no aca­ba­rem fins al mes de juny, sis mesos. Uti­lit­zaré aquest temps per entre­nar-me, perquè jo no acos­tumo a tenir-ne tant per fer aquest tipus de tre­ball extra i ara sí que el tindré. El vull apro­fi­tar per estar més en forma i més ben pre­pa­rat per al que queda de tem­po­rada.

Seria fantàstic gua­nyar aquest pri­mer títol amb el Barça. Pri­mer, però, hem de gua­nyar el Betis en la semi­fi­nal i després la final en el següent par­tit. Si acon­se­guim aquest títol estaré molt feliç perquè un títol sem­pre és un títol.

Des del pri­mer moment vaig inten­tar uti­lit­zar la meva experiència per adap­tar-me a l’equip. No només apren­dre la manera de jugar, sinó mos­trar als meus com­panys què podríem fer junts. Al final gua­nyar ho fem junts, igual que per­dre. A l’estiu, quan vaig saber que venia al Barça, no volia per­dre el temps adap­tant-me a l’equip i a LaLiga, volia estar pre­pa­rat i aco­blat en el pri­mer par­tit. Vaig arri­bar amb la men­ta­li­tat de fer veure a l’equip que era aquí per aju­dar-los i que tots junts podem gua­nyar.

És un club gegant. I, després de tot el que havia asso­lit al Bayern, tenia clar que el següent capítol en la meva car­rera era venir aquí, jugar a LaLiga i gua­nyar els pròxims títols del Barça. És un somni per mi jugar aquí.

Segur. Tot i que és dolorós no jugar ara la Cham­pi­ons Lea­gue. Penso que les lesi­ons que vam tenir en l’atu­rada inter­na­ci­o­nal de finals de setem­bre, la majo­ria defen­ses, ens van fer per­dre el ritme. En la lliga pot­ser no, però en la Cham­pi­ons, quan jugues con­tra equips com ara el Bayern o l’Inter, aquests petits detalls que vam per­dre perquè vam haver de can­viar en cada par­tit, amb un nou sis­tema i nous juga­dors, no ens van per­me­tre tenir aquests par­tits sota con­trol, i va ser com­pli­cat. Tot i això, vam estar molt a prop. En l’últim con­tra el Bayern ja no teníem pos­si­bi­li­tats, però con­tra l’Inter al Camp Nou, que era el que havíem de gua­nyar, si haguéssim tin­gut esta­bi­li­tat en l’equip pro­ba­ble­ment no haguéssim encai­xat tres gols. Si mar­ques tres gols a casa i n’encai­xes tres, hi ha alguna cosa que no rut­lla. Les lesi­ons ens van fer per­dre esta­bi­li­tat i si hagues­sin estat un o dos par­tits, ho hauríem pogut supor­tar, però un mes va ser massa. Vam per­dre aquesta esta­bi­li­tat, la con­fiança en defensa, i és per això que vam encai­xar tants gols.

He de dir que en la lliga sí que ho fem, però a Europa hem de fer un pas més. En la lliga ho estem fent molt bé, anem pri­mers, això ho demos­tra i espero que con­ti­nuem així, però en la Cham­pi­ons, no, i allà la clau va ser el que els comen­tava: les lesi­ons i el fet d’encai­xar massa gols. En la Cham­pi­ons no vam ser prou forts com a equip.

En la lliga hem de con­ti­nuar gua­nyant. Tant és com de fort sigui el rival al qual ens enfron­tem, l’hem de gua­nyar. I en l’Europa Lea­gue, con­tra el Manc­hes­ter Uni­ted també és un des­a­fi­a­ment dur i un opo­nent com­pli­cat, però si volem créixer hem d’estar pre­pa­rats per gua­nyar qui tin­guem al davant.

Intento donar el millor de mi a l’equip. Ajudo els meus com­panys, sé que tinc experiència, he après molt de fut­bol perquè he tin­gut entre­na­dors boníssims. A vega­des, durant un par­tit, veig un movi­ment que fa el rival, que pot ser interes­sant per apro­fi­tar-ho nosal­tres i ales­ho­res vaig amb algun com­pany i, per exem­ple, li dic: “Mira, aniré cap aquí, això dei­xarà un espai lliure allà, uti­litza’l.” Son detalls que ser­vei­xen i que ens poden acos­tar a gua­nyar par­tits.