Després d’aconseguir el triplet de lliga, copa i Champions l’any passat, el 2022 es plantejava com l’any per confirmar el Barça com el millor equip femení d’Europa, i això volia dir tornar a conquerir el títol de la Champions. Amb Jonathan Giráldez a la banqueta, el camí de les blaugrana fins al mes de maig va ser completament immaculat. Invictes en la fase de grups, Alèxia Putellas i tota la resta van signar uns quarts de final i semifinals gairebé perfectes en uns partits que quedaran per sempre en el record perquè es van disputar al Camp Nou i van suposar el rècord mundial d’assistència en un partit de futbol femení. En els quarts de final les blaugrana van superar amb relativa comoditat el Madrid, guanyant 1-3 a fora i rematant la feina amb un 5-2 al Camp Nou (3-8 en el global). En la semifinal les blaugrana s’enfrontaven al Wolfsburg, l’últim equip que les havia derrotat a Europa, i van sentenciar per la via ràpida guanyant 5-1 en l’anada al Camp Nou. En la tornada, però, van perdre 0-2 (5-3 en el global). Era la primera derrota del curs i va generar alguns dubtes, i és que el Barça havia de jugar tres setmanes després, el 21 de maig, la final a Torí contra l’Olympique de Lió. Havia de ser una festa, amb un desplaçament massiu i històric d’aficionats a la capital del Piemont. Però no ho va ser, i és que les franceses van guanyar 1-3 i van demostrar que, de moment, encara són les reines d’Europa. Va ser, de llarg, el pitjor partit de la temporada de les blaugrana, que es van veure superades per la contundència de l’Olympique de Lió i pràcticament no van tenir capacitat de resposta després de 33 minuts per oblidar, amb els gols d’Henry (6’), Hegerberg (23’) i Macario (33’). L’1-3 d’Alèxia, en el 41’, va ser insuficient perquè el Barça en cap moment va tenir cap possibilitat d’entrar al partit durant la segona part.

La derrota en la final de la Champions va suposar un cop duríssim per a un Barça que fins llavors protagonitzava una trajectòria immaculada en la temporada i que en tot l’any només ha perdut tres partits –els dos ja esmentats i al camp del Bayern en la fase de grups de la Champions, tot i acabar primeres de grup–. I és que l’any 2022 del femení del Barça ha estat impecable en l’àmbit estatal, guanyant els tres títols possibles amb una autoritat absoluta. El primer, al gener, va ser el de la supercopa, una assignatura pendent perquè havia estat l’únic títol que s’havia escapat el 2021. Les blaugrana, però, van guanyar 7-0 en la final contra l’Atlético de Madrid, en una demostració de superioritat total. I l’últim, per tancar el curs 2021/22, va ser la copa, guanyant en la final l’Sporting de Huelva amb una altra golejada (6-1). Entremig, però, va arribar el gran èxit del curs, i és que les blaugrana van aconseguir l’objectiu de guanyar tots els partits de la lliga per sumar els 90 punts, 24 més que la Real Sociedad, segona. I per si no n’hi hagués prou, amb 159 gols a favor i només 11 en contra. Una bogeria. I ara va pel mateix camí, tot i no poder disposar de la Pilota d’Or, Alèxia Putellas, lesionada de gravetat des de l’estiu.