Segurament la lectura del partit d’ahir seria completament diferent si en l’última acció del partit Ronald Araujo no hagués tret sobre la línia la rematada de Griezmann i el partit hagués acabat amb empat. Va ser la jugada decisiva del partit i una mostra més que l’uruguaià és una assegurança de vida al darrere. Igual de decisiu, o més pel resultat final, va ser Pedri. Un futbolista impagable que ahir, en un moment d’inspiració marca de la casa, va protagonitzar la jugada que va canviar el partit i va acabar suposant el 0-1. En el minut 22 el canari va rebre al centre del camp, com havia fet en múltiples ocasions abans, i va veure un forat per on passar entre dos defenses. En un moment va trencar totes les línies de l’Atlético, aprofitant el moviment al davant d’Ansu, que es va endur fora de posició Savic. Un cop a la frontal va tenir la llum per donar la pilota a Gavi, que al seu torn la va fer arribar a Dembélé perquè marqués el gol.

L’acció de Pedri que va originar el gol de la victòria guanya encara més valor per l’estadi on es jugava, i és que en infinitat de partits al Metropolitano el Barça ha estat incapaç de trencar ni una sola vegada l’ordre defensiu del conjunt matalasser. Però Pedri és aquell futbolista diferent, capaç de veure els espais i els moviments dels companys com si estigués mirant el partit des de la graderia i no pas sobre la gespa amb la pilota als peus i envoltat de rivals. Perquè la seva lectura del joc és única, i a punt va estar d’aprofitar-ho poc després del 0-1, i és que va saber anticipar una errada de Giménez en la sortida de pilota. Es va quedar absolutament sol just davant del porter, i allà va cometre un dels pocs errors del partit perquè va ser molt lent a l’hora de definir i va acabar veient com Nahuel Molina li tapava amb el cos el seu intent de vaselina.

Més enllà de la seva aparició decisiva en la jugada del 0-1, el partit de Pedri va ser d’allò més complet. I això jugant en una posició menys habitual per a ell, ja que va exercir de fals extrem esquerre, tot i que la seva inèrcia va ser tota l’estona baixar al centre del camp per combinar amb Gavi, De Jong i Busquets dibuixant un 3-4-3 quan els blaugrana tenien la pilota. Fins i tot en més d’una ocasió va aparèixer anant a rebre a l’àrea pròpia, fent gairebé de central, i protagonitzant més d’una conducció espectacular per trencar la primera línia de pressió dels de Simeone.