No és un títol d’envergadura, no salva una temporada, ni tampoc no omple completament aconseguir-lo, però la supercopa no deixa de ser un títol. I en la situació que travessa el Barça, que en els darrers tres anys i mig només n’ha aixecat un, la copa el 2021, segurament el torneig estatal, que es disputa aquesta setmana a Riad (Aràbia Saudita) i que ahir van començar el Real Madrid i el València amb la primera semifinal, té més transcendència que mai. I és que aquesta supercopa, el primer títol en joc de l’any, pot significar un impuls important, sobretot moralment, per a un conjunt culer que continua en construcció sota la direcció de Xavi Hernández. És, doncs, un estímul per a la plantilla i també per al tècnic, que somia retornar el club a la glòria, i que, si com a futbolista va guanyar 25 títols, a la banqueta, on fa poc més d’un any que hi està, encara no n’ha pogut celebrar cap.

D’aquesta manera, dos partits separen Xavi del seu primer triomf com a entrenador del Barça: la semifinal, que disputa avui (20 h) contra el Betis, i la final, en cas que s’imposi als verd-i-blancs. L’equip blaugrana arriba a l’enfrontament en un moment difícil de desxifrar ja que té tantes certeses com dubtes. D’una banda, ho fa com a líder de la lliga, ara mateix amb uns números incontestables, però, de l’altra, el seu futbol continua sent inconsistent, la qual cosa el converteix en un equip que no és fiable. El retorn de l’aturada mundialista ho reflecteix tot plegat, ja que tan real és que els resultats –empat (1-1) en el derbi amb l’Espanyol i victòries (3-4) contra l’Intercity i (0-1) l’Atlético– l’han situat capdavanter en la lliga i present en els quarts de final de la copa, com que la versió oferta l’hagués pogut fer perdre en qualsevol d’aquests dies i veure’s en una altra situació, com li va passar a la Champions League. Està obligat a créixer, a madurar el grup que orienta Xavi i aquesta supercopa li pot anar a meravella.

El primer pas és el Betis i per a superar-lo disposa del seu golejador, Lewandowski, autor de 18 gols en aquest inici de temporada. L’ariet torna perquè que la sanció de tres matxs que va començar a complir al Metropolitano només s’aplica a la lliga i podrà jugar, igual que Ferran Torres, que ahir el comitè de competició va castigar amb dues dates, després de l’enganxada que va protagonitzar amb Savic diumenge i que els va costar la vermella a ambdós. L’òrgan de la FEF va determinar idèntica sanció per a tots dos futbolistes de dues jornades, també exclusivament corresponents al campionat regular perquè no es tracta d’una sanció greu (a partir de quatre partits). No se li entreveuen, tot i això, a l’atacant valencià, opcions d’entrar a l’onze, ja que a dalt estaran segur l’esmentat Lewy i Dembélé, amb el dubte del tercer lloc entre Raphinha, Ansu Fati i Pedri tornant a fer de fals extrem. A la medul·lar Sergio Busquets, Frenkie de Jong i Gavi es disputaran una plaça en cas que Xavi posi Pedri d’interior, mentre que la línia defensiva és previsible que sigui la que van formar diumenge Kounde, Araujo, Christensen i Balde i que tan bé va rendir.

Pel que fa al Betis, ben entrenat per Manuel Pellegrini, a la supercopa com a vigent campió de copa i, en aquests moments, quart a la lliga, s’il·lusiona també amb l’oportunitat que té al davant. Compareix, però, amb un cop dur encaixat recent, la baixa del lateral Àlex Moreno, que va caure al darrer moment de la convocatòria perquè va a l’Aston Villa. Pèrdua sensible, la del lateral esquerre català, un defensa solvent i un argument ofensiu, que cobrirà un exblaugrana, Juan Miranda. Tret d’això, com el Barça, no té baixes el conjunt verd-i-blanc, sempre perillós amb el talent de Sergio Canales, Nabil Fekir i Luiz Henrique a tres quarts de camp i la determinació dins l’àrea de Borja Iglesias.