Patint una barbaritat
El Barça supera el Madrid en la pròrroga després de jugar una hora amb 10 i es jugarà el títol de la supercopa contra la Real Sociedad
Un penal que transforma Mariona en el 111’ canvia un guió que feia por
El futbol va donar la raó a aquells que donen el màxim valor a cada victòria del Barça i que, per molt superiors que siguin les de Jonatan Giráldez a la resta d’equips espanyols, no volen donar res per fet abans d’hora. Perquè sí, diumenge a les 12 h el Barça jugarà la final de la supercopa contra la Real Sociedad a l’estadi Romano de Mèrida, ja que les blaugrana van superar el Madrid en la semifinal com entrava en tots els guions previstos, però el cert és que feia molt que el Barça no patia tant com ho va fer ahir, guanyant-se la classificació fins a l’última gota de suor possible. I és que l’1-0 de la mitja part convidava a pensar que tot seria relativament fàcil, però el Barça va acabar jugant amb 10 des del minut 59’ i va necessitar la pròrroga per acabar guanyant per 3-1 després d’uns minuts en què el triomf semblava més a prop de les blanques que de les blaugrana.
Certament el guió final feia molt mala pinta per a les de Jonatan Giráldez, que havien fet una primera part més que correcta. De fet, amb una mica més d’encert de cara a porteria, podrien haver decidit el partit. El joc no va ser brillant, perquè el Madrid va tapar bé els espais per dins, però les blaugrana per fora van fer mal. Clàudia Pina, amb un xut sec des de la frontal, va marcar l’1-0 (24’) quan el domini era aclaparador. La llàstima va ser que Crnogorcevic no va aprofitar cap de les dues ocasions clares que va tenir per fer el segon.
No rematar passa factura, per molt que siguis el Barça. Es va comprovar en l’inici de la segona part quan el Madrid, inofensiu en la primera part, va empatar el partit. Va ser en la primera vegada que va passar del centre del camp i amb una falta directa que va executar perfectament Weir (1-1, 53’). El pitjor, però, encara havia d’arribar, i és que en el 59’ Irene Paredes va veure la segona groga, merescuda, i el Barça es va quedar amb una jugadora menys.
Amb 10 el domini del Barça va continuar, però el guió del partit ja va ser completament diferent. El Madrid va començar a tenir espais i amb l’entrada d’Esther i Maite Oroz va tenir armes per fer mal a la defensa blaugrana, tot i que tampoc van saber culminar cap acció perquè Paños va passar del tot inadvertida fins a la pròrroga. A l’altra banda el Barça no va deixar de buscar el gol, però el desgast físic de jugar amb 10 passava factura i en més d’una ocasió van faltar punts de rematada per culminar alguna jugada amb perill.
Salvades
Quan el partit es va complicar molt més va ser en la pròrroga, i és que Giráldez potser va tardar una mica massa a fer entrar cames fresques al camp. El cas és que les millors ocasions van ser del Madrid. Ja en la primera part, amb un xut d’Esther i una rematada de cap de Rocío a la sortida d’un córner. Ara bé, les més clares van ser en l’inici de la segona part de la pròrroga, quan primer Weir i després Athenea van desaprofitar dues ocasions pràcticament a plaer. El Barça estava molt tocat, però Bronze, incansable, va aconseguir forçar un penal en el 111’ que Mariona va transformar en el 2-1 per donar vida a les blaugrana, que van rematar la feina al final amb el 3-1 i la sentència de Salma Paralluelo en el 120’.
