A Carles Aleñá (Mataró, 1998) li ha costat fer-se un lloc a l’elit. Mai és fàcil sortir del Barça, més per a un jugador format a la Masia com ell. Sembla contradictori que un futbolista que sempre ha jugat en clau Barça, un club gegant com és, després tingui dificultats en d’altres, però així és i acostuma a passar.

Aleñá n’és un cas. El de Mataró va ser sempre un dels pals de paller en tots els equips del futbol base blaugrana en els quals va estar –en la majoria com a capità–; del benjamí fins al filial, en el qual va debutar sent juvenil de segon any. El seu debut amb el primer equip va arribar-li el 2017, amb 19 anys, ara ja fa més d’un lustre substituint Rakitic en un Granada-Barça (1-4) en el minut 85. Amb els grans, però, no li va acabar d’anar bé. Molta competitivitat, tampoc gaires oportunitats durant quatre temporades (17/18, 18/19, 19/20, 20/21), amb una cessió al Betis pel mig (19/20), li van fer prendre la decisió de marxar al Getafe, en el mercat d’hivern (20/21). I allà, el talentós esquerrà s’ha consolidat, per fi, a primera divisió. No va ser tampoc una empresa fàcil, després de tota una vida mamant futbol culer. En aquella experiència al Betis ja va ser complicat tenir minuts, després, el primer curs al Getafe també hi va anar entrant de mica en mica, fins que ara, de la mà de Quique Sánchez Flores aquestes dues últimes campanyes és ja indiscutible. Aquesta, de fet, està sent bàsic, titular en 16 de les 17 jornades disputades, i en la que no va jugar va ser perquè no estava disponible per sanció. És un dels principals arguments del Getafe avui al Camp Nou.