“El Barça no només juga. Corre molt, i corre bé.” Aquesta és una idea que estan repetint tots els entrenadors dels equips que s’enfronten amb el Barça. I els partits ho palesen darrerament. L’equip orientat per Xavi Hernández té la pilota i sap què fer-ne, sobretot quan cau en poder de Pedri i d’un Frenkie de Jong en línia ascendent, però és que sense pilota fa quilòmetres, mossega, disputa duels, en guanya molts i, sobretot, pressiona. I això últim, la pressió alta que executa, és una de les claus, un dels seus principals arguments ofensius. Ahir, al feu del Vila-real, un dels desplaçaments més durs que li faltaven perquè ja ha visitat tots els camps a priori més complicats, va guanyar (0-1) amb un gol de Pedri que es va originar així, pressionant alt. Una victòria valuosa, l’onzena seguida d’un equip cada dia més fiable, que continua creixent i que, si pressiona amb encert a dins la gespa, també ho fa fora. Amb els tres punts assolits a la Ceràmica, ja en són onze els que acumula d’avantatge respecte al Real Madrid, que tornarà a jugar pressionat dimecres (21 h), quan tancarà la jornada contra l’Elx al Santiago Bernabéu.

El conjunt blaugrana, doncs, rutlla. I el més important: competeix. Contra el Vila-real es va continuar mostrant fiable i, tot i no tenir la pilota tanta estona com potser hauria volgut, va controlar totes les fases del joc en tot moment. L’equip es troba còmode i segur amb l’esquema dels quatre migcampistes, ahir amb Kessié, que va entrar pel lesionat Sergio Busquets i va desplaçar De Jong a la posició de pivot, amb Gavi fent funcions de fals extrem esquerre, i Pedri, alliberat, per dins. La realitat és que aquesta fórmula ha servit perquè el canari sigui diferencial. Rep entre línies, es gira i arriba a l’àrea rival, i dona la vida als seus. Tot just començar, va regalar, amb una passada en profunditat, un gol a Lewandowski, que estranyament no va tenir encert davant Reina. Després (18’), Lewandowski i Pedri es van tornar a trobar, a la frontal de l’àrea, i, amb els papers canviats, van fer una paret fantàstica que va travessar una pila de contrincants i que, finalment, el migcampista va convertir en gol. L’acció entre el 8 i el 9 va ser una meravella, encara que no menys important és com va néixer, fruit d’una pressió alta col·lectiva. Kounde va acuitar Baena, que va perdre la pilota d’esquena, i Gavi va connectar ràpid amb De Jong, que va trobar Pedri abans que mesclés amb Lewy.

La primera part, en aquest sentit, va ser un intercanvi de pressions i als dos conjunts els va costar encadenar passades i fer circulacions llargues. El ritme i la intensitat van ser alts en un xoc de contacte que va acumular 40 faltes. Qui més còmode estava en aquest context, però, era el Barça, sostingut per una defensa que, comandada per Ronald Araujo, se sent impenetrable. La vida amb metres al darrere és més fàcil amb el central uruguaià, que durant l’enfrontament va protagonitzar diverses accions defensives espectaculars i va salvar en l’emergència situacions perilloses que gràcies al seu desplegament van quedar en res. De fet, l’ocasió més clara dels groguets va ser just abans del descans, i va ser un accident, en una mala cessió enrere de Pedri que va deixar Morales sol davant Ter Stegen, però va resoldre fora.

Un pèl va canviar el guió més tard, ja en el segon acte. El grup entrenat per Quique Setién, que va mostrar el segell del seu tècnic, va dur a terme una pressió encara més agressiva que durant uns instants al Barça li va costar superar. L’equip blaugrana, ben endreçat, no va patir, encara que no va ser capaç d’instal·lar-se a camp contrari amb la pilota i dominar el joc a través de la possessió. Tot i això, se’n va sortir bé, Ter Stegen ni va tenir feina, i hauria pogut liquidar el matx en algun contraatac que no va saber finalitzar, especialment en un de Raphinha, que va fer un xut massa encreuat quan ho tenia tot a favor.

Un triomf que referma l’equip ja amb la mirada posada en el compromís d’Europa League aquest dijous (18.45 h) al Camp Nou contra el Manchester United.