Barça

Dos anys de reconstrucció

Avui es compleixen dos anys del triomf de Laporta a les urnes i l’inici de la seva segona etapa

El 7 de març del 2021 Joan Laporta va guanyar les eleccions a la presidència del Barça per encetar la seva segona etapa al capdavant del club. En els comicis va obtenir un 54,3% dels vots, per sobre de Víctor Font (30%) i Toni Freixa (8,6%). Avui es compleixen 730 dies d’aquella victòria a les urnes. El president ha hagut d’afrontar la difícil reconstrucció de l’entitat en un moment molt delicat econòmicament. Laporta es va trobar “un club mort”, com ell mateix ha arribat a dir en més d’una ocasió, referint-se a l’herència deixada per l’anterior president, Josep Maria Bartomeu. Les mesures per millorar l’economia del club i el potencial de la plantilla han centrat fins ara el seu mandat, marcat per l’adeu de Messi en el primer any i per les famoses “palanques” en el segon.

Sense CEO des de la dimissió de Reverter

El 8 de febrer del 2022, Ferran Reverter va dimitir com a CEO per discrepàncies amb la directiva i amb el model de gestió de Laporta, i per algunes contractacions en l’àrea executiva. El club va decidir no buscar-li un substitut i des d’aleshores Laporta ha assumit algunes de les funcions com a president executiu, juntament amb el tresorer Ferran Olivé. En la seva etapa anterior, Laporta va tenir dos CEO. Del juliol del 2004 a l’octubre del 2008, va exercir aquest càrrec Anna Xicoy, que havia ascendit des de la direcció financera. Del 2008 al 2010, el director general va ser Joan Oliver.

El traumàtic adeu de Leo Messi

El barcelonisme té encara clavat el 5 d’agost del 2021, el dia que el club va anunciar que Leo Messi, el millor futbolista de la història del club, no seguiria de blaugrana. “Malgrat que s’ha arribat a un acord entre el FC Barcelona i Leo Messi i amb la clara intenció de les dues parts de signar un nou contracte, no es podrà formalitzar a causa d’obstacles econòmics i estructurals [normativa de LaLiga]”, va explicar l’entitat en un comunicat. Cinc dies després, la llegenda culer va oficialitzar el seu fitxatge pel París Saint-Germain, amb el qual acaba contracte aquest 30 de juny.

Club fundador de la controvertida Superlliga

Juntament amb el Real Madrid i la Juventus, el Barça va ser un dels impulsors de la Superlliga. El 18 d’abril del 2021 es va anunciar el controvertit projecte, que va rebre l’oposició majoritària de federacions, lligues i aficionats. De fet, quan es va anunciar el naixement de l’organització, eren quinze clubs els que la integraven, però hi van anar renunciant fins que en van quedar tres. “Volem que cada club competeixi amb els seus recursos, sense la distorsió dels clubs estat”, argumenta Laporta sobre la creació del torneig, que continua viu i que ha protagonitzat una batalla judicial.

De fulminar Koeman a allargar la mà a Xavi

Laporta sempre va veure la figura de Ronald Koeman com una herència de Bartomeu. Va ser un matrimoni de conveniència, ple d’alts i baixos, però també una relació ferida de mort des de l’inici. L’actual seleccionador dels Països Baixos mai va sentir que tenia el suport d’un Laporta que l’octubre del 2021 l’acabaria destituint després de perdre a Vallecas contra el Rayo. Xavi Hernández en va ser el successor. El 2008 Laporta va donar les claus del Barça a Pep Guardiola i, ara, amb el retorn de Xavi, ha pretès revalidar aquell model d’èxit per intentar abraçar de nou la glòria esportiva.

Quatre vegades fora d’Europa en 442 dies

Europa ha estat la gran decepció en els dos primers anys de mandat de Laporta. El primer equip de futbol masculí ha estat eliminat de les competicions europees quatre vegades en 442 dies. La temporada passada l’equip va veure com el Bayern i el Benfica li barraven l’accés als vuitens de la Champions i aquesta temporada el Bayern, de nou, i l’Inter van tornar a ser un mur massa alt. Dos anys seguits sense superar la fase de grups. Això no passava des de les temporades 1997/98 i 1998/99. A l’Europa League, doble desencís, contra l’Eintracht i el Manchester United.

Tres copes d’Europa i decepció en el bàsquet

Les tres copes d’Europa conquerides, dues d’handbol –una amb Xavi Pascual i l’altra amb Carlos Ortega de tècnic, el relleu de Laporta– i una de futbol sala (2021/22), en el debut de Jesús Velasco a la banqueta, fitxat pel nou president, són les joies de la corona del mandat quant a les seccions professionals. La llosa és la decepció en la semifinal de la darrera lliga europea de bàsquet, disputada a Belgrad, quan el Barça tenia el partit coll avall contra el Madrid i se li va esmunyir. L’equip, que va guanyar l’ACB 2020/21, també va fallar en la darrera final de la lliga contra els blancs.

La copa del 2021 i la supercopa del 2023

Durant el primer mandat de Laporta, el club va guanyar un total de 59 títols oficials en el còmput global de totes les seccions. En futbol es van guanyar dotze títols, amb el gloriós sextet en l’era Pep Guardiola. En aquest segon mandat, el primer equip de futbol ha guanyat dos títols: la copa del 2021 amb Ronald Koeman i la supercopa del 2023 amb Xavi. El Barça no guanya la lliga des del curs 2018/19. Quatre temporades després, està de nou en disposició d’aixecar aquest títol. Guanyar el doblet de lliga i copa reforçaria el projecte de Xavi malgrat l’enèsim desastre europeu.

L’aposta pel femení continua ferma

Sota la supervisió del directiu Xavi Puig, el Barça femení ha continuat creixent. Quan feia dos mesos que Laporta havia guanyat les eleccions, el Barça va guanyar la seva primera Champions. De l’alegria de Göteborg 2021 a la decepció de Torí 2022. El Barça va jugar la seva tercera final en quatre anys, però el Lió va tornar a ser la seva bèstia negra. El seu pressupost s’ha disparat fins als 12 milions d’euros i és l’únic equip del club autosuficient econòmicament. Fitxatges com els de Bronze, Walsh, Geyse i Paralluelo han elevat el nivell competitiu d’un equip que enyora Alèxia a la gespa.

Més de 200 milions invertits en fitxatges

Joan Laporta ja ha viscut quatre finestres de mercat des que va tornar a guanyar les eleccions, amb uns 60 moviments computats en la primera plantilla de futbol. Deu altes i setze baixes durant la temporada 2021/22, més la retirada d’Agüero i vuit altes i 21 sortides el curs 2022/23, més la retirada de Gerard Piqué. Les quatre operacions amb un cost més elevat han estat els fitxatges de Raphinha (58 milions d’euros), Ferran Torres (55), Kounde (50) i Lewandowski (45). 64,5 milions invertits en la primera temporada i més de 160 milions invertits en el segon any, gràcies a les palanques.

L’Spotify Camp Nou i l’Espai Barça

Des del mes de juliol de l’any passat, el Camp Nou va passar a dir-se Spotify Camp Nou. L’empresa multimèdia sueca, que també patrocina la samarreta del primer equip de futbol, donarà nom al feu culer fins al 2034. En aquest sentit, l’estadi serà remodelat dins de les obres de l’Espai Barça, que començaran el juny del 2023 i acabaran abans del juny del 2026. Pel que fa al camp, la previsió de l’entitat és tornar-hi abans del 125è aniversari (29 de novembre del 2024), fet que propiciarà que el curs vinent jugui de local a l’Estadi Olímpic.

En el punt de mira pel cas Negreira

Els pagaments del Barça a la societat Dasnil 95, propietat de l’exvicepresident del comitè tècnic d’àrbitres José María Enríquez Negreira, que investiga la fiscalia per un presumpte delicte de corrupció, han posat el club en el punt de mira. L’acció del club va ser activar de manera immediata el protocol d’investigació interna de l’àrea de compliment i també fer-ne una d’externa, amb l’objectiu de reforçar-la i garantir la màxima eficiència durant tot el procés.“Farem una roda de premsa quan s’acabi la investigació del club. Tot estarà justificat”, va manifestar Laporta.

L’estiu del 2022, el de les “palanques”

La delicada situació econòmica tenia el Barça sense marge de maniobra per fitxar, i vendre patrimoni va ser la solució. D’aquesta manera, aquest estiu, i amb el permís dels compromissaris, l’entitat va executar les “palanques”, amb les quals va generar 867 milions d’euros. El club va vendre un 25% dels drets audiovisuals dels propers 25 anys a Sixth Street, i el 49% de l’empresa Barça Studios a Socios.com i a Orpheus Media, que en van adquirir un 24,5% cadascun. El club encara pot utilitzar una altra palanca, la de la venda del 49,9% de BLM.

El ‘fair play’ amb LaLiga, un maldecap

Tot i la millora econòmica, els problemes del Barça amb LaLiga per fitxar i inscriure jugadors són recurrents, fet que l’ha condicionat. “És difícil d’entendre”, va dir recentment Laporta, que va heretar quan hi va aterrar una massa salarial, amb els ajustos, de 655 milions d’euros. Ara, després de dos anys, la previsió és que a final d’aquesta campanya sigui de 470 milions, uns 180 menys. Tot i això, el maldecap persisteix. “És pràcticament impossible que el Barcelona pugui incorporar jugadors a l’estiu. Molt haurà de canviar tot”, va explicar la setmana passada Javier Tebas.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)