Ser juga­dor del Barça

“Ho va dir Xavi: el Barça és el club més difícil. Estic d’acord i ho par­lem amb els com­panys i la gent que ve de fora. És un club molt exi­gent, ja que no només és gua­nyar títols, sinó fer-ho d’una manera con­creta. Però és el club de la meva vida. Des de petit volia estar aquí i és un somni con­ti­nuar”.

S’espe­rava ser capità?

“Quan vaig començar hagués dit que era impos­si­ble. En aque­lles edats esta­ves en un exa­men cons­tant. Si no ho feies bé et podien dir que venia un altre en el teu lloc. Si et poses la pressió d’arri­bar al pri­mer equip és més com­pli­cat. Jo anava fent any a any”.

Pri­mers entre­na­ments

“Entrava al ves­ti­dor cohi­bit. Jo soc tímid, ara no tant, però abans sí. Em cos­tava veure’m al cos­tat dels meus ídols. Estem par­lant de juga­dors de talla mun­dial, els millors de la història. Vaig començar entre­nant amb un ídol com Xavi, després va ser com­pany i ara és el meu entre­na­dor. És espe­cial. He tin­gut entre­na­dors que han estat una lle­genda com a juga­dors”.

El debut al Ber­nabéu

“Havia debu­tat con­tra el Ceuta, però per a mi era un regal estar allà. Encara que no jugués, viure-ho era un regal. Jo al·luci­nava. En aquell moment no pen­ses en res. El Pep va deci­dir que sortís i per a mi va ser una nit molt espe­cial”.

La nit més màgica

“El debut sem­pre és espe­cial perquè és un premi a tots els anys que por­tes i sig­ni­fi­car acon­se­guir un somni. Però la nit del par­tit con­tra el PSG...Cada any, quan és l’ani­ver­sari, em sur­ten mis­sat­ges o la gent m’ho recorda quan em para pel car­rer. Em donen les gràcies i em diuen que va ser la millor nit de la seva vida. Ningú ho espe­rava perquè l’anada va ser un cop, però al ves­ti­dor hi crèiem. Va ser una nit increïble per a tots els culers”.

Es va plan­te­jar mar­xar cedit?

“En cap moment. Sem­pre dic que del Barça t’han de fer fora. Els ini­cis al pri­mer equip van ser com­pli­cats i pot­ser algú altre hau­ria deci­dit sor­tir a bus­car minuts, però jo en tot moment estava cen­trat a con­ti­nuar. Els entre­na­dors em deien que con­fi­a­ven en mi. Em deien que era impor­tant, encara que no es demostrés al ter­reny de joc amb minuts. Vaig deci­dir con­ti­nuar i no dei­xar de tre­ba­llar fins que va arri­bar l’opor­tu­ni­tat”.

S’ha sen­tit asse­nya­lat?

“Sí, però no només jo. Pot ser que mol­tes vega­des hagi estat culpa meva i ho accepto. Estem al Barça, el club més com­pli­cat per la dimensió que té. No s’acaba el món, m’han pas­sat coses pit­jors a la vida. Quan et sents asse­nya­lat has de pen­sar per què i inten­tar millo­rar i donar el 100%. Els últims anys ens hem sen­tit així. Els de casa? El Barça és dife­rent per la Masia i s’ha de cui­dar, però és veri­tat que por­tem molts anys, hi ha soroll i pot­ser els que por­tem més anys estem en el punt de mira. Però nosal­tres ho hem donat tot. És el club de la meva vida i he inten­tat aju­dar. No guardo ran­cor. Els seus motius tin­dran per asse­nya­lar-me i pot­ser m’ho he meres­cut mol­tes vega­des, però d’altres cops m’han cri­ti­cat sense saber els motius reals. La gent can­via d’opinió”.

Lesi­ons

“Havia tin­gut sort fins als últims anys. Em lesi­ono con­tra l’Atlético i quan torno noto una lesió en la mateixa zona. Sem­pre he estat posi­tiu i ho vaig viure de la millor manera pos­si­ble, però notava que no m’havia recu­pe­rat bé. Podia córrer i jugar, però no al 100%. Hi havia dies que no volia jugar perquè no estava bé, però ho feia. Vam fer can­vis i va arri­bar el doc­tor Pruna. Em va revi­sar i em va pre­gun­tar com podia haver jugat tant de temps si tenia el múscul des­tros­sat. M’havia d’ope­rar sí o sí. Va arri­bar Xavi i em va dir que ho fes, que ell con­fi­ava en mi i m’esta­ria espe­rant. Això em va donar tran­quil·litat i vaig afron­tar la recu­pe­ració d’una altra manera”.

Luis Enri­que

“Guar­di­ola i Luis Enri­que són els entre­na­dors més impor­tants perquè em van fer debu­tar al B i al pri­mer equip, però Luis ho és més. Amb el Tata no tenia gai­res minuts. Al prin­cipi va ser com­pli­cat, però va ser ell qui em va ofe­rir can­viar al late­ral. Un dia m’ho va comen­tar abans d’un entre­na­ment, de forma infor­mal, i li vaig dir que estava obert perquè volia jugar. Em va dir que creia que em podia adap­tar a la posició per les meves con­di­ci­ons”.

Val­verde

“Tenim molts bons records. Va ser una llàstima perquè vam tenir les eli­mi­natòries de Roma i Liver­pool. Aquesta última sobre­tot, perquè aque­lla Cham­pi­ons era nos­tra. Ho sentíem així, però ens van mar­car aviat i pot­ser psi­cològica­ment recordàvem par­tits del pas­sat i vam aca­bar per­dent. Va ser difícil. Hau­ria pogut can­viar els dar­rers anys de l’equip”.

Pri­mera con­versa amb Xavi

“Em va dir que con­fi­ava en mi, que juga­ria tant de mig com de late­ral i que tenia ganes de començar a tre­ba­llar amb l’equip. Després de les lesi­ons, que em donés con­fiança va ser impor­tant. Pot­ser un altre entre­na­dor hau­ria fet can­vis, però ell em va donar tran­quil·litat. Està anant molt bé i em sento cada vegada millor”.

Ser un exem­ple

“Que Xavi digui això és un orgull. Sem­pre he estat nor­mal i tre­ba­lla­dor. Intento ser bona per­sona, aju­dar i donar el 100%. Si puc ser un exem­ple, millor. Aju­daré sem­pre al club. No m’ha cos­tat fer-ho ara per reno­var amb unes con­di­ci­ons dife­rents de les d’abans. Estic feliç i torno a gau­dir. Millor, impos­si­ble”.

Messi

“Vaig tenir la sort de com­par­tir molts anys amb ell. És el millor de la història amb diferència. Com­par­tir tants moments, sobre­tot bons, va ser un plaer. Em va aju­dar molt i es va por­tar molt bé amb mi des del pri­mer dia. És una gran per­sona. És una llàstima que marxés perquè encara ens hagués pogut donar mol­tes ale­gries”.

Futur d’aquí a 10 anys

“És difícil veure on estaré. M’encan­ta­ria estar a Bar­ce­lona, però depèn del que faci després del fut­bol. No m’agra­da­ria estar sense fer res. Tant de bo esti­gui rela­ci­o­nat amb el fut­bol. Amb els amics, com el Muni­esa, fem broma de mun­tar un staff tècnic junts. Ell s’està tra­ient el car­net i jo ho faré pel que pugui pas­sar”.