El Barça i el Girona són un punt més a prop dels objectius. Quan queden 30 punts per jugar-se, amb l’empat (1-1) protagonitzat per tots dos ahir en el duel català disputat a l’Spotify Camp Nou, els culers queden a 13 punts del Real Madrid, mentre que els gironins queden a 8 del descens. Tots dos, doncs, tenen més a l’abast, després de la jornada, allò que persegueixen: uns el títol de lliga, els altres la permanència, encara que l’enfrontament deixa una sensació molt diferent a cadascun dels bàndols. I és que la frustració amb què van marxar els blaugrana, incapaços de marcar a un equip que no s’havia quedat sense encaixar mai a fora de casa en la lliga, va contrastar amb l’alegria dels blanc-i-vermells, que ahir van vestir la quadribarrada, autors d’una gesta en un escenari d’envergadura on van demostrar que són un conjunt molt fet i fiable.

No pas el Barça, que aspira a més i encara amb molt de camí per recórrer tot i tenir la lliga gairebé a la mà, i que va oferir una versió descoratjadora. L’actuació del conjunt culer, que venia de la desfeta en el clàssic de copa, va tenir errades remarcables en molts sentits, però sobretot va fallar en un aspecte que ja li ha passat factura en molts partits: no troba la manera d’atacar un rival que s’endreça bé el darrere tot i tenir la possessió. I contra el Girona li va tornar a passar. El conjunt entrenat per Míchel, que va començar pressionant alt la sortida de pilota blaugrana, replegava ràpid quan era superat i acabava deixant en res la progressió dels de Xavi. I és que en el moment en què els culers arribaven al mig del camp, amb la pilota, ja no sabien com avançar ni com generar volum ofensiu.

És, de fet, aquest, un problema recurrent dels blaugrana, que s’agreuja, i molt, quan no hi ha Pedri, probablement l’únic futbolista de la plantilla amb capacitat per rebre entre línies, girar-se i accelerar jugades ja sigui amb un driblatge, amb un control orientat o amb una passada danyosa. Ni Gavi, ni Sergi Roberto, ahir els interiors, van rebre mai en zones interessants; segurament també va faltar que algú dels de darrere s’atrevís a filtrar la passada, i van resultar intranscendents en atac. Amb zero joc interior, doncs, tampoc la banda, un argument habitual dels blaugrana quan s’encallen, va ser cap solució. Raphinha va estar espès i poc desequilibrant, mentre que Ansu, que partia de l’esquerra, acabava més ficat per dins, és qui més vegades va ser trobat en llocs interiors, i sí que va mostrar-se un pèl més incisiu que la resta, amb alguna rematada i arribada, que no van trobar porteria. El costat esquerre, en aquest sentit, va ser per a Balde, que es va fer un fart d’arribar i centrar, encara que mai no va trobar destinatari, tampoc Lewandowski, inèdit ahir.

Només els tímids xuts del 10 i els regals del Girona, que va estar a punt de servir dos gols als culers, en dues accions diferents, van inquietar en la primera part. D’aquesta manera, les ocasions més clares dels locals abans del descans van ser una cessió enrere de Borja temerària que Ansu i Lewandowski van malbaratar davant Gazzaniga, i una passada de Bueno, també enrere a Gazzaniga, que el porter va treure sota els pals in extremis.

El Girona, però, no es va posar nerviós, i va buscar el seu moment per fer mal. Primer, pressionant a dalt, i després, amb pilota, transitant ràpidament. Així, sortint des de darrere i fent circular la pilota, com acostuma a fer, no se’n van sortir, amb el Barça pressionant amb agressivitat home a home, i li va tocar buscar en llarg, la majoria de vegades sense èxit. Tot i això, va avisar un parell de cops via Tsyngakov i Iván Martín, que no van afinar.

Diferent va ser en el segon temps, amb l’entrada d’Aleix Garcia a la medul·lar, retornat a l’equip un mes després. Algú capital en el grup de Míchel, es va fer sentir aviat, donant continuïtat al joc visitant, ajudant els seus a tenir possessions més llargues, a endreçar-se amb pilota, i va combinar bé amb Romeu i amb el lateral dret Arnau, que va tornar a ajuntar-se amb els migcampistes amb la pilota. Així, després d’una circulació de moltes passades dels gironins, el mateix Arnau va filtrar una pilota fantàstica per al Taty, que amb tot a favor davant de Ter Stegen, i amb Tsingakov, demanant-li, tot sol, va xutar a fora.

Pel que fa al conjunt de Xavi, no va canviar res en el segon temps pel que fa al seu futbol. Només els noms, que tampoc no van donar a l’equip més personalitat ni l’audàcia necessària en els metres finals. Ni Kessie, ni Ferran Torres, ni Jordi Alba, que va jugar d’extrem esquerre, van decidir. Només al final, quan ja era el temps afegit, i a còpia de rauxa, el conjunt culer hauria pogut decantar la balança, però Gazzaniga, aturant una rematada de córner de Gavi, i Bueno, refusant un toc d’esperó de Lewandowski que anava a dins, ho van impedir.