21 de maig del 2022. El Barça aca­bava de per­dre la final de la Cham­pi­ons con­tra l’Olym­pi­que de Lió i, a mesura que pas­sa­ven les hores, s’ana­ven suc­ceint les reac­ci­ons de les juga­do­res a través de les xar­xes soci­als. Entre tots els mis­sat­ges hi havia un verb que es podia lle­gir a cada publi­cació: “Tor­na­rem.” Una con­signa que es va ins­tal·lar ràpida­ment al cap de totes i cadas­cuna de les fut­bo­lis­tes. Impos­si­ble no creure-se-les després del tra­jecte màgic vis­cut amb els par­tits al Camp Nou i un des­plaçament mas­siu a Torí. El Lió les havia tom­bat per segon cop en una final. L’any 2019 es van aixe­car. No hi havia cap dubte que ho tor­na­rien a fer. Menys d’un any després, poden dir-ho: han tor­nat a una final de la Cham­pi­ons, la ter­cera con­se­cu­tiva i la quarta de la història. I ho van poder fer en una tarda màgica, una més, a l’Spo­tify Camp Nou. No es va gua­nyar, no es va bri­llar sobre la gespa, ni tan sols va arri­bar a jugar Alèxia, la juga­dora que tot­hom espe­rava, però es va cer­ti­fi­car el bit­llet per ser a Eind­ho­ven el 3 de juny.

El Barça tenia un mínim avan­tatge de l’anada dis­pu­tada a Stam­ford Bridge. El golàs de Gra­ham Han­sen era un petit coixí, tan petit que les blau­grana no podien aco­mo­dar-se ni un sol segon. L’equip de Jona­tan Giráldez va sor­tir dis­po­sat a gua­nyar i a tan­car el pas a la final, però el Chel­sea no va posar les coses fàcils. El con­junt d’Emma Hayes tenia clar què volia fer: tra­var el joc, no dei­xar jugar el Barça i espe­rar el seu moment. Les blau­grana van arren­car bé, sense caure en el parany i, fins i tot, mar­cant un gol que va ser anul·lat per mans de Han­sen en el con­trol. Després d’això, les impre­ci­si­ons van començar a aparèixer: mals con­trols, erra­des en la pas­sada i males deci­si­ons en els metres finals. El Barça no fluïa i no podia prac­ti­car el joc que volia. L’única fut­bo­lista capaç de dese­qui­li­brar era l’heroïna de l’anada, una Gra­ham Han­sen en plena forma i que feia parar boja la defensa lon­di­nenca. Però ni ella, ni Osho­ala ni Mari­ona van encer­tar en les seves rema­ta­des. La balear va ser titu­lar en el lloc de Salma i va ser una figura clau incrus­tant-se per dins i gene­rant espais.