Cinc anys després, Andrés Ini­esta diu adeu al Vis­sel Kobe. No ha estat una decisió fàcil –les llàgri­mes ahir, anun­ci­ant la decisió, ho pale­sen– per a algú que por­tava un lus­tre al Japó, ben adap­tat amb la seva dona i les seves tres filles i dos fills. “Sem­pre havíem ima­gi­nat que em reti­ra­ria aquí, però a vega­des les coses no van com un s’ima­gina”, va expli­car el fut­bo­lista de 39 anys, ater­rat a ter­res asiàtiques l’estiu del 2018 i que en marxa ara, des­con­tent amb el rol que el tècnic de l’equip, Takayuki Yos­hida, li ha ator­gat. “A vega­des els camins se sepa­ren i sento que les pri­o­ri­tats de l’entre­na­dor són unes altres; ho res­pecto i ho assu­meixo”, va decla­rar Ini­esta, que en 14 jor­na­des de lliga japo­nesa en aquest curs, només ha par­ti­ci­pat en tres par­tits, i ha acu­mu­lat 38 minuts.

El de Fuen­te­al­bi­lla, doncs, vol ser impor­tant, tot i acos­tar-se a la qua­ran­tena. “Tinc mol­tes ganes de con­ti­nuar jugant i com­pe­tint”, va mani­fes­tar Ini­esta, que ara busca nous des­a­fi­a­ments. “Penso molt en el pre­sent, i el pre­sent és con­ti­nuar jugant, inten­tar jugar a fut­bol els anys que em que­din, i després ja es veurà”, va mani­fes­tar. “M’encan­ta­ria tor­nar a Bar­ce­lona en algun moment de la meva vida, però encara crec que queda lluny”, va cloure. En el Vis­sel Kobe, Ini­esta, capità, ha aixe­cat una copa (2019) i una super­copa (2020).