Adeu a l’últim samurai

Sayo­nara, Andrés. Ser­gio Bus­quets, Jordi Alba i Andrés Ini­esta. Tres grans. Tot s’acaba. Els culers fa dies que viuen immer­sos en un estat d’emo­ti­vi­tat per­ma­nent gene­rada per una espi­ral de comi­ats. Segon adeu en el cas d’Ini­esta, perquè el 27 d’abril del 2018 el man­xec va tan­car una etapa de 22 anys al Barça, 16 tem­po­ra­des al pri­mer equip (761 par­tits ofi­ci­als com a blau­grana), i ara tanca la seva aven­tura al fut­bol japonès. Final de tra­jecte de nou envol­tat d’amics. Abraçades i llàgri­mes. Tan­car cicles no és fàcil.

L’1 de juliol Ini­esta jugarà con­tra el Sap­poro el seu últim par­tit amb el Vis­sel Kobe, però l’adeu i l’home­natge van que­dar anti­ci­pats ahir en el retro­ba­ment amb el seu Barça. Abraçada amb Xavi Hernández a l’inici al túnel de ves­ti­dors i abraçada al final, quan en el minut 80 Ini­esta va mar­xar del camp subs­tituït per Haruya Ide. Dues abraçades entre dos amics que evo­quen moments increïbles al Barça, con­fidències, pors i èxits.

La mítica final de copa del 2018 con­tra el Sevi­lla (0-5) va ser l’última gran lliçó fut­bolística d’Ini­esta. Aquell dia va mar­car el quart gol del Barça en la final i va aixe­car el seu últim títol. Recorda aquell dia com recor­darà el dia vis­cut ahir a Tòquio. Mol­tes emo­ci­ons. Ini­esta va sal­tar al camp amb la seva filla Olímpia aga­fada en braços i amb la seva dona i els seus altres fills emo­ci­o­nats a la grada. Va jugar 80 minuts i Iñaki Peña va impe­dir que l’adeu fos amb gol. El de Fuen­te­al­bi­lla va dis­po­sar de dues grans opor­tu­ni­tats en la pri­mera part. En el minut 30 va enviar la pilota al late­ral de la xarxa i en el 44 el por­ter del Barça va evi­tar el gol després que Ini­esta con­nectés dins l’àrea amb Saito, però el seu xut va ser ten­dre. Cada assistència seva, cada gest tècnic, cada dri­blatge van ser aplau­dits des de la grada. Un estadi entre­gat a Ini­esta. I en el minut 80, la gran ovació.

“Ha estat molt espe­cial tor­nar a jugar con­tra el Barça. Agra­eixo al club l’esforç de venir fins al Japó per jugar només un par­tit.” Ini­esta erra en els agraïments. No era només un par­tit. Això és cui­dar les lle­gen­des. Bon gest del Barça. Ari­gato, Andrés!