L’adeu més dur

El pri­mer a mar­xar va ser Gerard Piqué. Segu­ra­ment el que més va sor­pren­dre pel moment. El cen­tral va deci­dir dei­xar el Barça al novem­bre. “Vam tenir una con­versa abans de començar la tem­po­rada i li vaig comu­ni­car les meves inten­ci­ons. Ha estat un dels moments més difícils. Ha estat com­pany, li tinc una gran estima. Quan no et sents tan útil per a l’equip et sents molt mala­ment. A vega­des ens equi­vo­quem. He cre­gut en molts moments que havia de jugar un altre com­pany. No sé si he estat just. El que sí que he estat és sin­cer i honest en el mis­satge i en el que creia jo. La relació és la mateixa”, expli­cava Xavi en la roda de premsa prèvia al seu comiat al Camp Nou con­tra l’Alme­ria. De fet, l’entre­na­dor blau­grana va reconèixer que la nit de la con­versa li va cos­tar dor­mir.

Intents frus­trats

Ja a final de tem­po­rada va ser el torn de Ser­gio Bus­quets. El seu futur havia estat tema de con­versa al llarg de tota la tem­po­rada. Xavi sem­pre l’havia elo­giat i asse­gu­rava que inten­ta­ria convèncer-lo, si bé enten­dria la seva posició en tot moment. La decisió era de Bus­quets, i Bus­quets va optar per mar­xar. “Marxa sent titu­lar. Ha pres una bona decisió. A nosal­tres ens per­ju­dica com a equip, però marxa valo­rat”, va dir Xavi després de fer-se pública la marxa del capità. Tant con­fi­ava el tècnic en ell, que Bus­quets va arri­bar a dub­tar. “Hi havia dies que deia “pot­ser sí”, i d’altres que deia “no, segur que no”. Després venia a entre­nar-me, i en el dia a dia els com­panys, el mis­ter m’insis­tien que volien que con­tinués jugant, que seguís com a capità... i no ha estat fàcil”, reco­nei­xia en una entre­vista a aquest diari un Bus­quets que ha con­ti­nuat en l’onze titu­lar del Barça.

Canvi de rol

Final­ment, Jordi Alba. Un fut­bo­lista que, com Piqué, va veure reduïda la seva par­ti­ci­pació a la gespa. De titu­lar indis­cu­ti­ble des del pri­mer dia que va ater­rar a Bar­ce­lona, a suplent, dar­rere d’un Balde espec­ta­cu­lar. Tot ple­gat després d’un estiu en què els rumors sobre la seva marxa a un altre equip van ser molts, fet que va moles­tar el de l’Hos­pi­ta­let. Xavi va ser clar amb ell. “Intento ser molt clar amb els juga­dors, i amb el Jordi encara més, per la relació que ens uneix. Intento anar sem­pre de cara i hem par­lat mol­tes vega­des. Sap que hi haurà com­petència. No des­co­breixo res: jugarà qui esti­gui millor”, expli­cava Xavi el 9 de setem­bre.

A Alba se li va cri­ti­car l’acti­tud, però el tècnic de Ter­rassa va notar un canvi en ell. “Al prin­cipi no ho entens i tens la sen­sació que has de jugar i ser impor­tant. Ell es va indig­nar, i és una reacció natu­ral. Vam tenir una xer­rada gru­pal i ens va dir que tenia com­promís i impli­cació”, expli­cava a TV3. Així va ser. Un Alba més endo­llat, que fins i tot va mar­car un gol deci­siu con­tra l’Osa­suna. Tots dos es van aca­bar inter­can­vi­ant parau­les d’agraïment en el comiat. “M’ha posat menys, però no li ho tinc en compte. Entenc la situ­ació. La relació és boníssima i no estic enfa­dat”, va asse­gu­rar Alba. “És un cor amb potes, una per­sona extra­or­dinària. Et dono les gràcies i l’enho­ra­bona. Aquí tens un amic”, va repli­car Xavi.

Tres mar­xes de pes. Tres ges­ti­ons com­pli­ca­des, però que Xavi ha pogut solu­ci­o­nar. Piqué i Alba mar­xen havent dei­xat pas a les noves gene­ra­ci­ons, amb recan­vis natu­rals dins la plan­ti­lla. Bus­quets és un pro­blema més gran per al tècnic, segu­ra­ment l’adeu que més volia evi­tar. Però Xavi ho accepta. “Han tin­gut gran­desa i han sabut mar­xar en el moment ade­quat.”