Joan Laporta: “El Barça ha sortit ja de l’hospital, anem pel bon camí”
El curs 23/24 al Barça ja està en marxa, amb infinitat de reptes per davant, tant a nivell esportiu com institucional. Fitxatges, tornar a competir a Europa, el trasllat a Montjuïc, les obres de l’Espai Barça i el procés de recuperació econòmica que encara continua. El president del club blaugrana, Joan Laporta, ha conversat aquest matí amb l’Esportiu i ha repassat tota l’actualitat de l’entitat.
Aquest és un petit extracte de l’entrevista. Demà en l’edició paper i l’edició web publicarem el contingut sencer:
El Laporta del 2003 i l’actual
“Soc el mateix, però amb més experiència, més vivències... He tingut la oportunitat d’adquirir més coneixements dels que tenia aleshores i sobretot he viscut situacions diverses que m’han donat l’experiència necessària per fer front a tot tipus de reptes”.
La situació del club
“El Barça ha sortit ja de l’hospital. Ens estem adaptant a la vida normal. El que sí que és veritat és que avui el club està millor que fa dos anys. La magnitud del drama era enorme. Esportivament hem pogut tornar a construir un Barça cada cop més competitiu. L’alegria ha tornat al barcelonisme. Ara tornem a guanyar. És una alegria moderada però anem pel bon camí. Seguirem posant la institució per davant de tot i de tothom”.
El dret a jugar la Champions
“Quan costa molt una cosa, generalment l’acabes aconseguint. No participar a la Champions hauria estat una desgràcia a nivell econòmic, social, d’imatge... era un moment molt delicat i haver-lo superat crec que ens fa ser més candidats a guanyar-la”.
Els fitxatges
“Íñigo Martínez i Gündogan són dos jugadors que volia el Xavi. Vitor Roque és una operació que podem dir que ja s’ha fet. Un nou brasiler al Barça aporta il·lusió. És molt jove, amb molt de futur. Penso que ens faltaria un lateral dret i estem treballant en això. També volem reforçar més el mig del camp”.
Messi
“Fa dos anys es va fer el que s’havia de fer, malgrat que va ser dolorós. No s’ha reobert cap ferida voluntàriament, ja que és el jugador el que volia venir i així ens ho va fer saber. Ens vam posar d’acord, però tot té el seu temps i a vegades els ritmes són diferents. El contracte estava pactat, però quan la lliga ens dona l’autorització, el pare em diu que el Leo havia tingut dos anys complicats a París, que havia patit molt i que ara volia jugar en una lliga amb menys pressió. Jo li vaig dir que era perfectament comprensible”.
