La sensació de l’estiu

Ni Gündo­gan, ni Oriol Romeu ni cap de les estre­lles que ja for­ma­ven part del Barça abans que comencés l’estiu. La gran sen­sació de la pre­tem­po­rada blau­grana és un jove de 20 anys, pràcti­ca­ment des­co­ne­gut, i que fa uns mesos estava jugant a la pri­mera fede­ració. Fermín López va ser el gran pro­ta­go­nista del pri­mer clàssic del curs, dis­pu­tat a Dallas. Qual­se­vol diria que tot just era el seu segon par­tit amb el pri­mer equip i que estava jugant per pri­mer cop con­tra tot un Real Madrid, el màxim rival del Barça. Fermín López va dina­mi­tar el clàssic en els 30 minuts que va estar sobre la gespa i s’ha gua­nyat el dret a tenir un lloc en l’equip de Xavi Hernández si el tècnic ho creu con­ve­ni­ent.

L’orga­nit­zació del par­tit pot­ser es va pre­ci­pi­tar a l’hora d’esco­llir Marc-André ter Ste­gen com el millor juga­dor del clàssic. L’anunci es va fer ofi­cial pocs minuts després del 2-0, obra de Fermín. Vist el desen­llaç final, amb l’assistència a Fer­ran, i tenint en compte la irrupció del juga­dor de 20 anys, ator­gar l’MVP a l’andalús no hau­ria estat cap boge­ria. López va entrar al camp en el minut 66 i en menys de mitja hora va cen­trar tot el pro­ta­go­nisme. Ja ho havia fet en els dies pre­vis. La seva presència en la con­vo­catòria per viat­jar en la gira ja va cri­dar l’atenció. Era el més des­co­ne­gut de tots els fut­bo­lis­tes del filial –a més de Mikayil Faye, incor­po­rat recent­ment–. Els altres ja s’havien entre­nat o havien debu­tat a les ordres de Xavi. Fermín López es va estre­nar con­tra l’Arse­nal, però s’havia reser­vat tota la màgia con­tra el millor rival. Un golàs per tot l’escaire –i amb l’esquerra, mal­grat ser dretà– i una assistència de qua­li­tat per a Fer­ran. Una cele­bració icònica, peto­ne­jant l’escut a l’estil de Gavi i plo­rant d’emoció. Unes llàgri­mes que con­ti­nu­a­rien pas­sat el par­tit. Ara bé, després seria impos­si­ble esbor­rar-li el som­riure de la cara. També quan va assis­tir Fer­ran va cele­brar el gol amb passió. El sen­ti­ment culer, el té.

El mig­cam­pista no va ama­gar la seva feli­ci­tat en aca­bar el par­tit. “Això per a mi és un somni, encara no m’ho crec”, reco­nei­xia. “Estic con­tent per la feina que ha fet l’equip. És pre­tem­po­rada, encara falta molt, i estic molt con­tent de poder aju­dar l’equip.” Fermín va rela­tar el gol: “He aga­fat la pilota, he vist por­te­ria, he tirat enda­vant i he xutat amb l’ànima. M’ha sor­tit bé.” Quan li pre­gun­ten què li va pas­sar pel cap quan va mar­car, Fermín ho té clar: “Sobre­tot, els mals moments. I la família, que ho ha pas­sat mala­ment amb mi. I també el meu poble. Els dedico aquest gol.” El Cam­pi­llo (Huelva) ja té un nou ídol.