Injecció de moral
La victòria i les bones prestacions contra el Betis donen esperança abans de l’estrena a la Champions de demà contra l’Anvers
Superar la fase de grups i poder competir contra qualsevol és una obligació per als de Xavi
L’1 de novembre del 2022 va ser l’últim cop que el Barça va escoltar l’himne de la Champions League i ho va fer sabent que ja estava eliminat. Va ser al camp del Viktoria Pilsen, en un partit sense cap mena de motivació, més semblant a una penitència que a cap altra cosa. La competició més preuada entre clubs s’ha acabat convertint en una mena de tortura en els darrers anys. Golejades humiliants, remuntades en contra o, més recentment, eliminacions massa matineres. Són dues temporades consecutives acomiadant-se d’Europa de bon principi: a la fase de grups. Una llosa que el club arrossega i que és moment de treure’s de sobre. “L’any passat no ens donava per competir. Aquest any sí, però han estat errades nostres”, deia Xavi Hernández en una de les últimes rodes de premsa europees del curs passat. Ara és l’hora de la veritat. Amb la confiança que va donar el títol de lliga i les incorporacions d’aquest estiu, el Barça ha de fer aquest pas endavant necessari a la Champions.
L’escenari ha canviat. En primer lloc, el grup que li ha tocat al conjunt blaugrana no té res a veure amb el de l’any passat. Els de Xavi van haver de competir contra una bèstia negra com el Bayern de Munic i contra l’Inter de Milà, que va acabar sent subcampió. Estar al bombo 1 va donar una mica d’oxigen al Barça, que ha de passar com a primer classificat davant del Porto, el Xakhtar i l’Anvers, un debutant. Precisament, els belgues seran els primers a posar a prova els blaugrana. No serà un test per prendre com una gran referència, ja que l’any passat el Barça va arrencar amb una golejada contra el Viktoria Pilsen que també va generar optimisme i les coses van torçar-se.
Bon ‘feeling’
Tot i això, debutar amb bones sensacions és vital. L’equip arribarà bé al duel de demà (21 h). La golejada contra el Betis, un dels rivals potents de la lliga, és una injecció de moral abans de l’estrena europea. Encara hi ha coses a millorar, sí, però la imatge va ser esperançadora, tant en l’aspecte col·lectiu com en l’individual. Les noves peces han encaixat. Oriol Romeu i Gündogan ja havien agradat en els quatre partits anteriors, però la irrupció dels dos Joãos potencia l’equip. Amb Cancelo, Xavi adquireix un futbolista total, capaç d’ocupar diferents zones del camp durant el partit. És potser, i per fi, el lateral dret que necessita el Barça i que fa tants anys que busca sense èxit. I João Félix, si es manté regular, és un jugador desequilibrant i diferent, que pot aportar un toc de màgia a la parcel·la ofensiva. A ells, cal sumar-hi un Ter Stegen que continua sent providencial, una defensa sòlida, un Gavi omnipresent o un atac molt endollat. I falten Araujo –a punt de reaparèixer– i Pedri, lesionats.
Més enllà de la pilota, el Barça té una dificultat afegida aquesta temporada i és el trasllat a Montjuïc. L’antídot perfecte és practicar un joc que enganxi. Component necessari perquè el culer vingui a animar quan les coses es compliquin o quan arribin els partits decisius. Al partit contra el Betis hi van assistir més de 40.000 persones, que ben segur que van abandonar la muntanya màgica amb ganes de més. L’afició sembla haver-se resignat els últims temps amb el paper de l’equip a Europa, però cada any exigeix als seus un pas endavant. El culer vol tornar a gaudir de les nits europees. Entre pandèmies i decepcions, queden massa lluny. Toca revertir-ho.
Lewandowski potser no està tan sol: quatre davanters, quatre gols
Un dels problemes que va tenir el Barça la temporada passada va ser una dependència excessiva de Robert Lewandowski en molts moments. El polonès marcava i marcava, però la resta de davanters no tenien la punteria tan afinada. I això que n’hi havia sis: Lewandowski, Raphinha, Ferran, Ansu, Dembélé i Memphis. Eren moltes les preguntes que havia de respondre Xavi sobre això i sempre reconeixia que calia atrevir-se més, però que els gols ja arribarien. Només Raphinha va acabar adquirint pes en aquesta faceta. Aquesta temporada, sense Ansu, Dembélé i Memphis i amb l’arribada de João Félix, el Barça disposa de quatre atacants. Bones notícies: tots quatre van marcar contra el Betis. Lewandowski ha encadenat tres jornades seguides marcant, Ferran està ple de confiança, Félix va debutar de la millor manera possible i Raphinha va treure’s l’espina de l’expulsió contra el Getafe. Potser aquest any el polonès, el pitxitxi, no estarà tan sol. El Barça necessita sobreviure quan Lewandowski tingui la pólvora mullada.
