Barça

EDUARD ROMEU

VICEPRESIDENT ECONÒMIC DEL BARÇA

“Hem posat el tap al desguàs”

A les portes de l’assemblea, Eduard Romeu analitza els números del Barça, que ha tancat l’exercici amb 304 milions d’euros de beneficis recorrent a enginyeria financera

Sense enginys, són pèrdues de 200 milions anuals, el que el club ha anat fent des del curs 2017/18

El retorn de Messi és cosa d’especulació, nosaltres ni en parlem, d’aquest tema, perquè ja n’hem parlat massa
No sé si Vitor Roque vindrà al gener. Si l’equip tècnic ens diu que s’ha d’incorporar farem els esforços
Tot i que vam demanar quatre exercicis, en el segon ja som capaços de redreçar la situació. Ja no perdem diners
Aspirem al fet que la temporada 24/25 puguem estar de forma normalitzada a l’hora d’inscriure jugadors

No va ser una entrevista en ús la que aquest diari va fer ahir a Eduard Romeu (Barcelona, 1968). El vicepresident econòmic del Barça va preferir sortir del despatx i, amb el Camp Nou de potes enlaire per les obres, va escollir el Palau Blaugrana com a punt de trobada. “Ja veureu com hi haurà Palau...”, va dir somrient abans de començar una xerrada, en els budells de les instal·lacions, per la qual va venir preparat. I és que Romeu va portar paperassa sobre la memòria econòmica de l’entitat, una llibreta electrònica, coses de les quals anava fent ús durant la conversa i, el més sorprenent, una pissarra, sobre la qual, amb un retolador, anava anotant números i conceptes per fer més entenedor el que anava explicant. Tot plegat, a les portes de l’assemblea ordinària del 21 d’octubre.

Com argumenta els 304 milions de beneficis?
Havíem pressupostat uns ingressos de 1.255 milions i l’hem tancat amb 1.259 milions. Dels ingressos, hem baixat en televisió, per les eliminacions europees [uns 25 milions d’impacte], i en traspassos de jugadors, sobretot de Griezmann [de 40 milions a 20 milions]. Ho hem compensat amb més ingressos de l’estadi, amb afluències altes, i amb comercialització. Activitat ordinària. Aquesta xifra d’ingressos incloïa els 400 milions d’euros de la venda del 15% restant dels drets televisius. I, de despeses, havíem pressupostat 1.065 milions i n’hem fet 100 milions més, 1.165. Hem tingut 20 milions de salaris esportius, 3 milions de no esportius, 11 de despeses de gestió i 67 d’altres despeses, lògic quan incrementes la comercialització; com més botifarres o samarretes vens, més n’has de comprar. I comptem també un ingrés extra de 208 milions d’euros que no estaven pressupostats, i que corresponen al 51% de la societat Bridgeburg Invest.
Expliqui això.
La societat té un valor de mercat de 400 milions, feta per consultors externs, i en vam vendre el 49% per 200 milions d’euros [una part s’ha cobrat i l’altra està pendent de cobrament] i els altres 51%, per una normativa comptable, ho elevem a ingrés. No reps els diners, però sí que computa en el compte d’explotació. Gràcies a aquest ingrés extra, que és una mica d’enginyeria financera, hem dotat 100 milions d’euros d’una mena de “contrapalanca”, per a motxilles que arrossegàvem del passat. Una sèrie de partides que aniríem arrossegant més endavant. Amb tot això, hem assolit un benefici de 304 milions d’euros.
Sense enginys, què quedaria?
Sense enginys, són les pèrdues de 200 milions anuals, que és el que el club ha anat fent recurrentment. Des del primer dia vam dir que necessitàvem quatre temporades per revertir la situació per poder tenir un compte d’explotació normal, per no perdre-hi diners. Des de la temporada 2017/18, el Barça està perdent 200 milions. El que nosaltres en diem “palanques”, i som molt explícits i transparents, abans es feia sobrevalorant jugadors. No estic parlant de comprar i vendre jugadors, que podria ser activitat ordinària, sinó de fer valoracions fictícies. Que no ho feia només el Barça, és cert.
I ara compten no generar més pèrdues?
Aquesta política ens ha permès arribar a un punt en què, tot i que vam demanar quatre exercicis, en el segon ja som capaços, anant cap al tercer, de redreçar la situació. El pressupost que presentem en la temporada 2023/24 ja hi ha resultat positiu. Ja no perdem diners.
Ara ja sense enginys?
Sense enginys. Quan ho fas sense enginys, estàs presentant uns ingressos de 859 milions d’euros. I tenint en compte una casuística molt important. Respecte a l’exercici anterior, estem retallant 78 milions d’ingressos de l’estadi, pel fet d’anar a Montjuïc. Havíem començat pensant en 91 milions. Aspirem a reduir-ho més, però a l’hora d’elaborar el pressupost són les xifres que teníem signades. En mitjans, pressupostem 28 milions més, perquè estic convençut que arribarem als quarts de final de la Champions. En la part comercial, tot i ser fora del Camp Nou, estem convençuts que pujarem 27 milions. I, lògicament, no tindrem els 377 milions de “palanques”. Sense cap mena d’extraordinari, tindrem aquests 859 milions d’ingressos. I, de despeses, 852 milions. On és el quid de la qüestió? El pla de viabilitat que em va encarregar el president, hi ha 184 milions de davallada de salaris esportius. Ha estat un pla dolorós, dur, bèstia, però ara en veurem els fruits.
Tal com tenen ara la plantilla, ja s’arriba a aquests 184 milions? O han de retallar més?
Això és com està ara, en salaris esportius. Reduïm 2 milions en salaris no esportius, 50 en despeses de gestió i 98 en altres despeses. S’ha atacat absolutament tot. Hi ha casos que fan mal, que ens saben molt greu, com ara els de persones i BarçaTV. Tot plegat ens porta a 7 milions d’euros de beneficis. El més important és que hem posat el tap al desguàs. Si no ho aconseguíem, no hi havia viabilitat. Un cop aconseguit, podem considerar que capgirem la situació.
Quin és el deute del club?
Hi ha dos tipus de deute, els que mesura LaLiga i el global. LaLiga mesura deutes bancaris i amb clubs, que era de 680 milions el juny del 2021, de 608 milions el 2022 i de 552 milions el 2023. Per això Tebas diu que reduïm el deute. Però per nosaltres el deute és molt més. Quan vam entrar [el març del 2021], el deute era d’uns 1.350 milions. Ara estem una mica per sota dels 1.200 milions. Les “palanques” han servit per tapar el desguàs que hi havia i a més per anar eixugant deute, que és la meva obsessió. I com el matem? Només hi ha una fórmula. L’explotació de l’Espai Barça.
Per tant, està satisfet de la foto financera?
Vam demanar quatre anys de paciència i amb dos ho tenim assolit. El tercer exercici ja assolirem l’equilibri. I, en l’àmbit esportiu, vam demanar dos anys de paciència i en el segon vam guanyar la lliga. A més, quan vam arribar, el valor de la plantilla era molt teòric. Amb la massa salarial tan alta, ningú volia els jugadors, ni de franc. Avui tenim una plantilla jove i competitiva, amb jugadors amb preu de mercat. Jo diria que estem en una situació ben diferent.
El gran què són els sous esportius.
El percentatge dedicat a la massa salarial s’havia disparat. L’hem anat rebaixant, fins que ara tenim pressupostats 492 milions en sous esportius, un 57% dels ingressos ordinaris. Les recomanacions de la UEFA eren entre el 55% i el 70%, i a nosaltres ens afecten les seccions. Havíem arribat molt i molt amunt. I això que no hem volgut entrar en el detall dels ingressos del passat.
Com explica l’embolic de Barça Media? Roures va admetre que només hi havia posat 10 milions, Libero no ha pagat...
Nosaltres vam vendre el 49% de Bridgeburg per 200 milions, a Orpheus (Roures) i Socios.com. Tenien el 24,5% cadascú i havien de pagar 100 cadascun. En pagaven 10 d’entrada i els altres, a terminis, 30 durant els anys successius. Reservant-nos la possibilitat de fer entrar altres socis, parlant-ne.
I a partir d’aquí entren Nipa i Libero.
Arribem a acords amb Nipa i Libero, especialitzats en el sector. Traslladem una part de les inversions d’Orpheus i Socios.com a aquests nous socis, que assumeixen el pagament d’aquests imports. A més dels 20 milions entre Orpheus i Socios.com, n’hem entrat 20 més de Nipa. Libero de moment no n’ha posat. La voluntat era entrar 40 milions, planificat el 2023. Nosaltres vam voler aprofitar i intentar que avancessin l’ingrés per afrontar inscripcions a l’estiu. Quan et confereixen un poder negociador, vols contrapartides. I ens demanaven una sèrie de concessions que no vam veure clares. Tenim molts grups amb moltes idees, però hem de madurar més el projecte. Volíem unir dues coses, però era com l’aigua i l’oli. I vam decidir en junta directiva avalar per a les inscripcions i deslligar-les d’aquest projecte, en què tornem al punt de partida. Per tirar-ho endavant, ens posem com a condicions haver cobrat els diners i, lògicament, l’aprovació de l’assemblea.
I com ha quedat tot plegat?
L’accionariat està que el 51% el té el Barça. I, aproximadament, en el dia d’avui, el 20% el té Nipa; el 17%, Socios.com; el 10%, Libero, que està pendent de desemborsar; i un 2,5%, Orpheus.
Van avalar per salvar les inscripcions a l’estiu. A l’hivern, preveu més problemes. Vitor Roque seria viable?
El tema d’entrada de jugadors és un tema tècnic. Tenim dues finestres, una a l’hivern i una a l’estiu. Fem tots els esforços per si l’equip tècnic ho demana. En dos anys no hem fallat i, per tant, ja farem el que hàgim de fer per complaure l’equip tècnic.
Vitor Roque està inclòs en el pressupost?
No. No sé si vindrà al gener. Si l’equip tècnic ens diu que s’ha d’incorporar farem els esforços com sempre hem fet. El que és clar és que, perquè entri, ha de donar el fair play i perquè doni el fair play només pots o alliberar massa salarial o una transacció de jugadors. Tal com estem avui, no estem amb la normativa 1:1.
Fins quan s’haurà de seguir fent malabars per inscriure jugadors?
El problema no és que hagis arribat a una situació d’equilibri pressupostari. El tema és que les pèrdues anteriors les has d’anar compensant. I fins i tot les de la covid, cosa que la UEFA ha exclòs. LaLiga és molt més restrictiva i ens segueix posant unes motxilles, del que es va permetre a diferents clubs, i això ens afecta a tots, per això estan en una situació complicada i per això en aquests moments la lliga espanyola està una mica perjudicada respecte d’altres. Nosaltres aspirem al fet que la temporada 24/25 puguem estar de forma normalitzada. Esperem que així sigui.
Javier Tebas va dir que la solució per al Barça era vendre un jugador franquícia. S’ho plantegen?
Aspirem al fet que LaLiga reflexioni i també flexibilitzi les situacions perquè els clubs puguin ser competitius. Sí que li dic que estarem en compliment del que hi hagi en cada moment.
Aquesta massa salarial que s’ha reduït molt, pensen rebaixar-la més?
Sempre hem dit que situar-nos al ventall del 70%, tenint present que tenim les seccions, crec que és un esforç prou important. Evidentment, tot el que puguem retallar, sense deixar de ser competitius, és bo. Hi ha altres àrees que generen despesa i, tot i que hem estat molt incisius, hem de seguir retallant. Però vaja, crec que hem assentat una mica les bases del futur.
Seguint amb la massa salarial. Preveuen parlar amb algun jugador per negociar, per exemple, un diferiment de contracte?
Hi ha hagut fa poc la renovació de Ter Stegen, amb qui s’ha arribat a un acord d’increment de termini. El jugador entén que arriba un moment en què la projecció no pot anar més amunt. Ell està molt bé, encantat a la ciutat, en el club, molt ben tractat, i ha fet una aposta; prefereix tenir més anys i, lògicament, relaxar el tema salarial.
Amb Frenkie de Jong s’ha dit darrerament que hi han contactat...
El cas de Frenkie no sé si anirà per la mateixa línia o no. L’any passat va haver-hi molt de soroll, però això és un tema tècnic. Nosaltres som un club que respecta els contractes i el que hem fet és complir-los fil per randa. El que sí que hem hagut de fer és cancel·lar-ne i liquidar-ne alguns amb anticipació, però al final aquests jugadors han marxat a un altre club, ingressen d’un altre lloc, i obtenim benefici per a tots dos. Nosaltres estalviem alguna cosa i ell guanya un plus addicional.
João Félix cobra 400.000 euros?
Sí. És el cas d’una persona que fa una aposta molt important. És molt bonic sentir això d’un paio que segurament en el seu club no estava en la seva millor condició i aquí té un aparador magnífic. També no ens enganyem, el club que ens el cedeix té un interès que això sigui un gran aparador. Tant de bo a final de curs tinguem el conflicte d’haver-nos de plantejar la seva continuïtat.
Hi ha alguna possibilitat que torni Leo Messi?
Jo, aquests temes... L’únic que m’agradaria, i segur que arribarà el dia i el moment, quan les circumstàncies siguin propícies, és que li puguem fer un gran homenatge. S’ho mereix i en tenim moltes ganes. La resta són cosa d’especulació, nosaltres ni en parlem, d’aquest tema, perquè ja n’hem parlat massa vegades.
Com estan ara les relacions amb Javier Tebas?
Bé. Quan tu compleixes, ets bon noi, i nosaltres tenim clar que hem d’acabar complint. De fet, jo no crec que hi hagués mala relació, simplement que no vam voler passar per l’embut de certes coses i quan tu defenses els interessos del Barça no hi ha ningú que pugui passar per davant. El president es va posar molt fort quan hi havia aquella famosa operació de CVC perquè hi havia opcions millors i jo entenc que la resta de clubs no tinguessin aquesta capacitat. La relació és correcta, estem en compliment i la nostra voluntat és restablir al màxim les relacions amb tothom. Ens ho posen difícil... vegin les reaccions d’altres clubs, el president i els companys que viatgen habitualment pateixen certes conductes i actituds a altres estadis que no ens agraden, entenem que són coses del moment i es magnifiquen les situacions.
El cas Negreira està de fons.
Sap greu perquè sembla que ens vulguin jutjat abans d’hora. Són situacions que ja depenen exclusivament del vessant jurídic del club, ells són els que faran la millor feina i segur que ens en sortirem com sempre.
Tots els números depenen del retorn al nou Camp Nou. Hi ha algun problema de concessió de la llicència per començar a construir?
No. Estem esperant la llicència i segur que d’aquí a pocs dies tindrem aquesta concessió, que és un tema burocràtic, i, a partir d’aquí, quan abans tornem a l’estadi, serà fantàstic. No hem de patir perquè estem complint els terminis que ens havíem marcat, estem tranquils en aquest sentit. I, quan tornem, hem de tenir clar que començarem amb un 60% d’ocupació, l’estadi al 100% de prestacions no serà fins al 2026. Serà el millor estadi del món. En tenim moltes ganes.
En un futur, s’hi veu de president?
Jo? No em vulgueu tant de mal... s’ha de ser d’una pasta molt especial. La té el president Laporta. No tothom és capaç de gestionar el club i estic convençut que, per molts anys, el president tirarà endavant això. S’havia de ser molt valent i que el líder sigui així ens encoratja a tots.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)