Multiplicat i intocable

Fit­xar el capità del campió de la Cham­pi­ons Lea­gue, després de fir­mar una tem­po­rada espec­ta­cu­lar, fa bri­llar els ulls d’il·lusió a qual­se­vol. Les expec­ta­ti­ves són altíssi­mes, com l’exigència, que ja per si mateixa és enorme en un club com el Barça. Ilkay Gündo­gan s’ha tro­bat amb això. Després de ser una peça clau en el tri­plet de l’equip de Pep Guar­di­ola, va deci­dir posar punt final a l’etapa glo­ri­osa a Manc­hes­ter, mal­grat tenir l’opció de reno­var cobrant molt més del que li podia ofe­rir l’enti­tat blau­grana. Va esco­llir Bar­ce­lona. Un altre repte ben dife­rent. Empès per l’ADN del con­junt bar­ce­lo­nista, tal com va rela­tar fa uns dies als mit­jans del club, va deci­dir can­viar el blau cel pel blau­grana. “El Barça es carac­te­ritza pel fet de tenir un cert ADN i una manera deter­mi­nada de fer les coses. Tenim un gran entre­na­dor, Xavi, que coneix aquest estil. Sem­pre el vaig admi­rar. Tenir-lo aquí, guiant-nos, no podia ser millor per a mi”, va rela­tar Gündo­gan.

Als 32 anys, i amb la mot­xi­lla car­re­gada d’experiència, el mig­cam­pista ale­many s’ha con­ver­tit en un fut­bo­lista clau en els esque­mes de Xavi. Gündo­gan és el segon fut­bo­lista amb més minuts de la plan­ti­lla, només dar­rere de Ter Ste­gen, que ho ha jugat tot. Ha estat titu­lar en deu dels onze par­tits dis­pu­tats fins ara. De fet, l’únic dia que va ser suplent va ser con­tra el Betis i després d’haver arros­se­gat unes molèsties a l’esquena fruit d’un enfron­ta­ment amb Ale­ma­nya en l’atu­rada de selec­ci­ons. Van ser 26 minuts sobre la gespa, 79 a Getafe i 86 a Vila-real. En la resta, Gündo­gan sem­pre ha com­ple­tat els 90 minuts.

I ho ha fet assu­mint diver­sos rols. Va arren­car en posi­ci­ons més avançades, a prop de l’àrea i com­ple­men­tant-se amb Pedri, amb qui va demos­trar una bona entesa en el duel con­tra el Cadis. Només dos cops han coin­ci­dit a la gespa. Dos juga­dors de per­fil simi­lar, amb faci­li­tat per jugar per dins i tenir capa­ci­tat ofen­siva, i Xavi encara no els ha pogut gau­dir. Ben aviat, si tot va bé, es tor­na­ran a tro­bar. Aquells dies, Oriol Romeu i Frenkie de Jong ocu­pa­ven la base del qua­drat, però les bai­xes del canari, pri­mer, i del neer­landès, després, han obli­gat Xavi i l’equip a modi­fi­car algu­nes coses. A Mallorca i a Porto es va situar amb Oriol Romeu a la zona de cons­trucció, men­tre que con­tra el Sevi­lla i el Gra­nada, amb un 4-3-3 pur amb dos extrems en atac, l’ale­many va fer de pivot. Situ­a­ci­ons que l’han allu­nyat de l’àrea. Gündo­gan s’ha hagut de mul­ti­pli­car i ha com­plert. Pot­ser el fet de no des­ta­car en números pot fer pen­sar que no està bri­llant, però la funció de l’ale­many és clau i la seva experiència ajuda. Xavi deia fa uns dies que el fet de tenir juga­dors tan joves s’està notant a l’hora de no tenir tanta calma en atac i per­dre pilo­tes. Gündo­gan n’aporta.