La Pilota d’Or d’Aitana Bon­matí és un reco­nei­xe­ment a anys de feina. Tot­hom hi coin­ci­deix: és la justa i meres­cuda gua­nya­dora d’aquest guardó. El 2023 de la blau­grana posa la cirera a una tra­jectòria bri­llant que ve de lluny. “No em sorprèn, tenint en compte la tra­jectòria que acu­mu­lava. A ella no li han rega­lat res. S’ho mereix més que ningú. Que con­tinuï així, sent com és, humil i tre­ba­lla­dora; sé que ho serà. Segur que n’arri­ba­ran més i, per sort, ho podrem veure”, augura Zoe García. En la mateixa línia s’expressa Josan: “És un premi indi­vi­dual a tota la tra­jectòria, a la dedi­cació, al temps inver­tit i al sacri­fici. No té sos­tre. Que con­tinuï així, perquè el fut­bol femení està crei­xent i ella encara té 25 anys i té moltíssim camí per recórrer. No cal que li ho diguem. És una com­pe­ti­dora nata i no es con­for­marà amb això”, diu. Lluís Molina també creu que l’acti­tud d’Aitana no can­viarà. “Amb la Pilota d’Or podria pre­su­mir d’haver tocat sos­tre, però, conei­xent-la, con­ti­nuarà llui­tant com si comencés de zero”, asse­gura. “Al final, és un premi més a tot el que ha anat fent. És la res­posta a tot. Li diria el mateix que si no gua­nya, que estem molt orgu­llo­sos d’ella igual­ment. Tot el que ha acon­se­guit és històric”, hi afe­geix Luri Sor­roche.

Aitana és una de les líders de la gene­ració actual de fut­bo­lis­tes que està can­vi­ant la soci­e­tat. La que alça la veu. Els que la conei­xen també se’n sen­ten orgu­llo­sos. “Va ser un plaer poder entre­nar juga­do­res que ara són al cim. Sem­pre tens el dubte de saber què pas­sarà. Sento un immens orgull de veure com han cres­cut, també en l’aspecte humà, amb la seva impli­cació en el desen­vo­lu­pa­ment del fut­bol femení”, reco­neix Zoe García. “Per a mi, que avui sigui un refe­rent mun­dial en l’esport femení és un orgull com a ribetà i com a cone­gut seu. És una noia d’idees clares, manté les amis­tats de sem­pre, és pro­pera, sen­zi­lla i un bon exem­ple a seguir”, explica Lluís Molina. Un exem­ple per a nens i nenes, que tenen en l’Aitana un mirall. “Els nens que entrenàvem eren molt petits en aquell moment i no eren cons­ci­ents de la mag­ni­tud de la juga­dora que era l’Aitana. Però con­ti­nuo tenint relació amb ells, ara que han cres­cut una mica, i la seguei­xen a les xar­xes soci­als. Quan l’Aitana acon­se­gueix algun èxit, sigui indi­vi­dual o col·lec­tiu, pen­gen una foto amb ella. Se n’ado­nen més. Han vis­cut la seva evo­lució des que va començar fins avui”, sen­ten­cia Josan. Una evo­lució meteòrica i que dei­xava entre­veure que la Pilota d’Or arri­ba­ria.