Per fi, Robert

Robert Lewan­dowski no mar­cava des del 23 de setem­bre. Victòria 3-2 con­tra el Celta. Una lesió a Porto el va dei­xar tres set­ma­nes fora de com­bat, però tot i així eren un total de 390 minuts sense mar­car. I no només això, sinó que ni tan sols havia fet un sol xut a por­te­ria. Dades alar­mants i pre­o­cu­pants per a un davan­ter com ell, expert com a depre­da­dor d’àrea, i que ha de mar­car diferències en aquest equip. Tot ple­gat, enmig d’aquest con­text deli­cat en què es troba immers el Barça, amb greus pro­ble­mes de joc.

La reacció que havia de pro­duir-se con­tra l’Alavés, neces­si­tava un pas enda­vant de tots els juga­dors. Lewan­dowski no va fer el par­tit de la seva vida, però va aparèixer per res­ca­tar el Barça com havia fet tan­tes altres vega­des en el pas­sat. En una pri­mera part molt fluixa de tot l’equip, els com­panys només van tro­bar Lewan­dowski una vegada. Va ser Gündo­gan, que li va picar una pilota deli­ci­osa simi­lar a la que havia rebut de João Félix en el penúltim gol que havia mar­cat com a blau­grana. Aquest cop, però, Sivera va negar-li el gol amb un bon peu.

Ara bé, el killer no va per­do­nar en la segona. Pocs minuts després de la represa, el polonès va rebre una cen­trada de Koundé des de la dreta i va alçar-se més que ningú per enviar una rema­tada impe­ca­ble i impos­si­ble per al por­ter de l’Alavés. Robert es des­per­tava, Montjuïc es des­per­tava. Va ser el pri­mer traç d’una remun­tada sense bri­llan­tor, però que dona aire a l’equip abans de l’atu­rada. I qui l’havia de cul­mi­nar? El mateix Lewan­dowski. Des del moment en què l’àrbi­tre va xiu­lar el penal d’Abqar a Fer­ran Tor­res, totes les mira­des es van cen­trar en el 9 blau­grana. El ner­vi­o­sisme a l’Estadi Olímpic Lluís Com­panys era enorme i Lewan­dowski va res­pon­dre amb un llançament no apte per a cardíacs. Anant a poc a poc fins a la pilota i fent aque­lla para­dinha ja habi­tual en ell. Allar­gant el pati­ment i la incer­tesa. Calma. Directe a l’escaire dret de Sivera. Impos­si­ble per al por­ter. Escla­tava i res­pi­rava Montjuïc. Per fi, Robert. Gols neces­sa­ris, i més que en faran falta en els pròxims mesos.