Tot. Ho sig­ni­fica tot. Fa molts anys que hi soc, i soc del Barça des de petita. Poder jugar aquí i viure tot el que visc és espe­cial.

No. Em va sor­pren­dre, no m’espe­rava haver jugat 100 par­tits tan aviat. Espero que en siguin molts més.

El pri­mer al Camp Nou con­tra el Madrid va ser molt espe­cial.

Les dues finals de Cham­pi­ons per­du­des.

Tant de bo. Si em quedo aquí tota la vida, serà perquè estic jugant i con­ti­nuo sent feliç aquí. Això és el més impor­tant.

Sí. Fa anys que demos­trem el nivell que tenim i anem crei­xent. Tenim un bon futur.

Des del punt de vista col·lec­tiu, només se’ns va esca­par un títol. L’equip va estar a un nivell excel·lent. Mal­grat tenir moments de lesi­ons, ens hem sobre­po­sat a tot això i hem pogut con­ti­nuar gua­nyant. Des del punt de vista per­so­nal, la tem­po­rada pas­sada va ser molt bona per a mi. Em sen­tia molt bé fins que va arri­bar la lesió que vaig arros­se­gar durant temps. Avui, però, em sento molt millor i torno a ser la Clàudia que vaig ser durant la tem­po­rada pas­sada.

Sí. M’hau­ria agra­dat començar al màxim nivell des de la pre­tem­po­rada i no ha estat així. Seguiré millo­rant i n’aprendré per als pro­pers anys i pre­tem­po­ra­des. Toca con­ti­nuar tre­ba­llant cada dia. Em sento molt millor.

A mi m’agrada molt jugar a l’extrem esquerre, perquè vaig cap a dins i actuo com de mit­ja­punta. Gau­deixo més allà que d’inte­rior, perquè soc més a prop de l’àrea i m’agrada molt inten­tar mar­car [som­riu].

Sí. Aquests enfron­ta­ments poden fer decan­tar lli­gues. L’equip sabia el par­tit que era i vam sor­tir a totes. Es va veure. Van ser cinc gols, però n’hau­rien pogut ser més. Hem de ser for­tes i no rega­lar punts, sobre­tot a casa.

Sí, crec que arri­barà l’any o la tem­po­rada en què puguin fer-ho. A hores d’ara encara queda molt, però el Madrid està crei­xent. S’ha creat fa poc i també neces­sita temps. D’avui a demà no gua­nya­ran tots els títols. A nosal­tres ens ha cos­tat molts anys de feina. La Cham­pi­ons es veu: és molt difícil i no es pot gua­nyar cada any. És fut­bol. Una petita diferència et pot dei­xar fora en qual­se­vol par­tit.

Va ser dife­rent i espe­cial, perquè era un estadi nou i que és molt impor­tant aquí a Bar­ce­lona. Espero jugar més par­tits allà.

[Som­riu] Sí. Són par­tits espe­ci­als per a mi i per a tot l’equip. Et donen un extra de moti­vació que és impor­tant per tenir aquell últim detall que et per­met mar­car.

El de l’anada dels quarts de final, allà a Val­de­be­bas, va ser espe­cial perquè va ser el meu pri­mer gol en la Cham­pi­ons. Anàvem 1-1, vaig sor­tir a la mitja part i vaig poder fer el segon. Va ser molt espe­cial. També, òbvi­a­ment, el del Camp Nou. Poder mar­car allà i con­tra el Madrid...

[Sos­pira] Molt. És un somni que tens a dins des de petita, el fet de poder gua­nyar una Cham­pi­ons. Havia jugat dues finals i les havia per­dut. Quan vam començar amb el 0-2 no va ser fàcil, perquè et venen al cap els records dels altres anys, però l’equip es va sobre­po­sar i vam saber remun­tar. Això diu molt d’aquest equip.

La veri­tat és que no recordo ni de què vaig jugar, ni res del que vaig fer dins del camp. Recor­res al cap i al cor. Inten­tes tre­ba­llar al màxim perquè el resul­tat es man­tin­gui o per inten­tar fer-ne un altre, però sobre­tot que no et mar­quin, perquè estàs a quinze o deu minuts de gua­nyar una Cham­pi­ons.

Total­ment. Cada any ens el pre­nem igual. Inten­ta­rem donar el màxim i fer el millor joc per inten­tar acon­se­guir una altra Cham­pi­ons. Aquest equip no es cansa de gua­nyar i crec que és el més impor­tant.

Doncs sí. És impor­tant que a totes ens agradi gua­nyar. És que si veiéssiu un dia un entre­na­ment... Hi ha bara­lles i dis­cus­si­ons [riu]. No ens agrada per­dre en cap cas, ni en un entre­na­ment, encara que sigui un exer­cici. Ima­gina’t en un par­tit de Cham­pi­ons! És això, les ganes de com­pe­tir i que no et pugui gua­nyar ningú.

Sí. El Barça sem­pre ha demos­trat que aposta per nosal­tres i espero que con­tinuï així. També gua­nyem perquè ens donen totes les faci­li­tats per poder-ho fer. En aquest sen­tit, estem bas­tant tran­quil·les.

Estic tran­quil·la. Quan arribi el moment, arri­barà. S’han de com­plir aquests requi­sits o objec­tius que hem dema­nat per tor­nar i perquè la selecció creixi. Amb la incor­po­ració de Markel [Zubi­zar­reta] i Gon­zalo [Rodríguez], es com­pli­ran. Sé com tre­ba­llen. És impor­tant que, en una selecció com l’espa­nyola, i després d’haver gua­nyat el mun­dial, hi tre­ba­llin per­so­nes com ells per man­te­nir o apu­jar el nivell i fer-la arri­bar tan amunt com sigui pos­si­ble. Per­so­nal­ment, estic tran­quil·la. Arri­barà el moment, espero. M’he de cen­trar a fer-ho bé al camp, perquè al final no tot depèn d’aquesta decisió. Jo també he d’estar al màxim nivell per poder anar amb les millors del món.

No, no ho he fet.