Torna l’essència

El Barça va pro­ta­go­nit­zar con­tra l’Atlético la versió més com­pleta del curs. 90 minuts de pura fan­ta­sia, en què els blau­grana van domi­nar a plaer i van fer el que van voler amb la pilota als peus i sense. Una trans­for­mació que no va ser ins­tantània, sinó que va anar pre­ce­dida per la recta final de Valle­cas i la segona mei­tat con­tra el Porto. Feia més de dos mesos, des de les dues mane­tes con­tra el Betis i l’Anvers, que l’afi­ci­o­nat culer no gau­dia tant veient el seu equip. Un temps que coin­ci­deix amb les lesi­ons de Pedri i De Jong. Amb el canari i l’holandès recu­pe­rats, i Gündo­gan, que ja s’acosta a les exhi­bi­ci­ons que feia al Manc­hes­ter City, aquest Barça ha tor­nat a recu­pe­rar la seva essència.

La gran versió dels de Xavi con­tra els colc­ho­ne­ros no va ser casu­a­li­tat. Al mig del camp es van ajun­tar tres fut­bo­lis­tes que sols ja mar­quen diferències, però junts són impa­ra­bles. És el tri­dent que somi­ava tot el bar­ce­lo­nisme: Pedri, Frenkie de Jong i Ilkay Gündo­gan. Un talent incal­cu­la­ble i una visió de joc pri­vi­le­gi­ada que bene­fi­cia tots els seus com­panys. La sala de màqui­nes va fun­ci­o­nar com mai i l’equip va fluir com feia temps que no es veia. Amb tran­si­ci­ons ver­ti­gi­no­ses, asso­ci­a­ci­ons pre­ci­ses i superant línies amb certa faci­li­tat, els culers en cap moment van aixe­car el peu de l’acce­le­ra­dor i van gene­rar més oca­si­ons clares del que dar­re­ra­ment ens tenien acos­tu­mats (6). Ni con­tra el Porto (2), Rayo (3), Alavés (3) o Xakh­tar (1) havien arri­bat amb tanta faci­li­tat i insistència a l’àrea rival.

El de diu­menge pas­sat, tot just va ser el quart par­tit en tota la tem­po­rada en què els tres com­par­tien titu­la­ri­tat. L’ale­many ho havia jugat tot, però amb prou fei­nes havia pogut coin­ci­dir amb ells a causa de la lesió al recte ante­rior de la cama dreta que va tenir Pedri 71 dies lluny dels ter­renys de joc, i unes molèsties al tur­mell que van obli­gar Frenkie de Jong a veure els par­tits des de la gra­de­ria durant un mes. Els tres fut­bo­lis­tes es van retro­bar dins el camp en el par­tit con­tra el Rayo, i pocs dies després, van tor­nar a repe­tir con­tra el Porto. Una com­pe­ne­tració que va anar millo­rant de manera pro­gres­siva i que va arri­bar en al punt àlgid con­tra l’Atlético. Els tres mig­cam­pis­tes van sumar 280 inter­ven­ci­ons, 254 pas­sa­des de les quals 231 van ser bones, sis pas­sa­des clau i van recu­pe­rar quinze pilo­tes. Reci­tal fut­bolístic que es tras­llada als resul­tats. Els qua­tre duels que han dis­pu­tat tots tres s’han sal­dat amb tres victòries i l’empat ini­cial con­tra el Getafe.

De manera indi­vi­dual, els seus números també par­len per si sols. La incidència en el joc és total. El fut­bo­lista que més va inter­ve­nir con­tra el con­junt ori­en­tat per Sime­one va ser Gündo­gan, que ho va fer en 113 oca­si­ons. L’ale­many també va ser el que més pas­sa­des va inten­tar (100), amb un 89% d’efec­ti­vi­tat, i el que més pilo­tes va fer arri­bar a l’últim terç de l’atac blau­grana (28 de les 36 amb èxit). Va actuar, doncs, com el direc­tor d’orques­tra en l’espec­ta­cle que es va viure a Montjuïc. De Jong i Pedri el van acom­pa­nyar de manera sublim. L’holandès també va superar el cen­te­nar d’inter­ven­ci­ons (104) i va ser el segon juga­dor amb més pas­sa­des bones del par­tit (84), tot i que va estar més encer­tat en l’últim tram que Gündo­gan (22 de 23 intents). Pedri, per la seva banda, va ser el blau­grana que més oca­si­ons va crear (3), demos­trant la seva incidència en el joc ofen­siu de l’equip. Amb Gündo­gan, Pedri i De Jong endo­llats, aquest Barça té una altra cara.