El gol de João Félix a Mes­ta­lla ser­veix per sumar un punt insu­fi­ci­ent. El Barça neces­si­tava els tres per no dei­xar esca­par ni el Girona ni el Madrid, que encara han de jugar. Mar­car a plaer després d’una com­bi­nació per­fecta entre De Jong i Rap­hinha, dos dels millors ahir a la nit, va ser­vir de ben poc. En l’aspecte col·lec­tiu, però també en l’indi­vi­dual. Perquè João Félix con­ti­nua fent-ne una de freda i una de calenta, i majo­ritària­ment acos­tu­men a ser de les pri­me­res. Fa dues set­ma­nes va mera­ve­llar tot­hom con­tra el Porto i l’Atlético. Pot­ser va ser la moti­vació extra del rival del Ben­fica i de l’exe­quip, la que li va insu­flar l’ener­gia per bri­llar sobre la gespa i ser deci­siu, però aquesta acti­tud és necessària cada set­mana.

A València, el por­tuguès va tor­nar a ser el que posa nerviós. Per Mes­ta­lla sobre­vo­la­ven les parau­les de Gri­ez­mann o de Sime­one. La famosa constància. Un par­tit no és sufi­ci­ent. I pot­ser tenen raó, perquè la rea­li­tat és la que és. João Félix va estar absent i negat al llarg de tot el par­tit. Per­dent pilo­tes fàcils per pecar d’ego­isme i de fri­vo­li­tats inne­cessàries. Errant con­trols i arri­bant tard a la pressió. Fent des­es­pe­rar Xavi, que tot i així va apos­tar per ell d’inici mal­grat que ja havia fet un mal par­tit con­tra el Girona. Ara bé, el ter­ras­senc, que li va cor­re­gir força coses durant l’enfron­ta­ment, el va aca­bar subs­ti­tuint per un Fer­ran Tor­res que va gene­rar molt més que el por­tuguès amb molts menys minuts de joc. El valencià tindrà més o menys encert –con­ti­nua sent el segon màxim gole­ja­dor de l’equip, mal­grat que les xifres són bai­xes–, però aporta un punt extra d’acti­tud que a João li falta massa vega­des.

El 14 del Barça va mar­car, sí, però només va haver d’empènyer la pilota. El seu som­riure des de dins la por­te­ria men­tre la resta de com­panys s’abraçaven amb Rap­hinha, en una cele­bració estra­nya, curiós. Va mar­xar molest quan va ser can­viat per Fer­ran. Ni el seu nom, ni els diners que pot arri­bar a cos­tar, ni el seu caràcter han d’impe­dir a Xavi donar-li un toc en forma de suplència si és neces­sari per acti­var-lo.