Les àrees han estat un dels grans focus del joc del Barça de les dar­re­res set­ma­nes. Aquest curs, els blau­grana han dei­xat de ser aquell equip rocós a dar­rere, que no encai­xava i que gua­nyava els par­tits gràcies a això. A més, els de Xavi també havien dei­xat palesa una manca de gol i d’encert al davant. Con­tra l’Osa­suna, i sense bri­llar, el Barça es va impo­sar a les dues àrees i va poder gua­nyar.

El par­tit va dei­xar dues dades. En defensa, l’equip va acon­se­guir man­te­nir la por­te­ria a zero. Això no pas­sava des del duel con­tra l’Atlético del 3 de desem­bre pas­sat. En els sis duels següents, Iñaki Peña va encai­xar 13 gols, més de dos gols per par­tit. Un reforç també per al por­ter ala­cantí, que va pro­ta­go­nit­zar bones acci­ons con­tra els navar­re­sos. L’altra dada és encara més cri­da­nera. I és que el Barça va tor­nar a gua­nyar, per fi, un enfron­ta­ment per més d’un gol de diferència. Per tro­bar el dar­rer cop que va pas­sar, encara hem de mirar més enrere: el 19 de setem­bre. Aquell 5-0 con­tra l’Anvers, en la set­mana del millor Barça del curs, va ser l’última victòria fol­gada. Des de lla­vors, tots els tri­omfs han estat patint de valent: 3-2 (Celta, Alme­ria i Bar­bas­tre), 1-0 (Sevi­lla, Porto, Ath­le­tic, Real Soci­e­dad i Atlético) i 2-1 (Xakh­tar, Alavés, Porto i Las Pal­mas). El Barça sem­pre era incapaç de sen­ten­ciar els par­tits, mal­grat gene­rar oca­si­ons i arri­ba­des sufi­ci­ents per fer-ho. I això va pena­lit­zar els blau­grana molts cops, que van per­dre punts que ara es tro­ben a fal­tar en la lliga. L’equip neces­sita tor­nar a fer-se fort.