Fàcil, no és. Avui en dia, a qualsevol nen que li preguntes a què vol jugar, et respon que vol ser futbolista. També és cert que si tens un cert nivell, ets constant, hi dediques moltes hores, t’agrada el que fas i, sobretot, quan arribes a les edats clau, parlo d’adolescència, ets constant, en pots viure.

No ho sé. És una resposta molt difícil. Si miro endarrere en la meva carrera, hi ha moments que són clau per tirar cap amunt o per tirar cap avall.

Amb 18 anys, quan vaig sortir de casa i vaig anar al Màlaga B, em vaig trencar el lligament encreuat del genoll; després, quan estava a segona A amb el Reus i ja tenia contracte, el Reus desapareix; arribo a l’Alcorcón, que a la primera volta anava a primer i acaba la lliga onzè o dotzè, van fer fora l’entrenador i el director esportiu, i llavors els que van arribar no em van voler; marxo a Marbella, que en teoria era un projecte per pujar a segona A, i acabem baixant a tercera i encadeno una lesió de pubàlgia que em dura dos anys... és difícil tot. A vegades, quan ho veus des de fora, et sorprèn com un tira cap amunt i l’altre, cap avall, però al final és això, hi ha moments i circumstàncies.

Sí. Hi ha lesions, moments. La sort, per molt que diguin que es busca... Està clar que depèn de tu que en certs moments aquesta sort et vingui de cara, però és un factor important, com n’hi ha d’altres, és clar.

Té coses bones i coses dolentes. La que pitjor porto és que cada any, quan arriba l’estiu, haig de fer maletes, deixar el pis on has estat, fer mudança i canviar de ciutat. Això no m’agrada, ni ho porto del tot bé, però també és cert que cada ciutat on vaig em fa sortir de la zona de confort, acabo coneixent gent nova, fent noves amistats, vivint noves experiències i descobrint cultures diferents.

Depèn del club i de les peticions del mister, si et posa en un lloc que no és el teu o et demana coses que potser no controles tant en la posició en què jugues. Però no he sortit mai del futbol espanyol i això no em genera cap handicap amb l’idioma ni amb res. Es pot rendir immediatament.

La veritat és que sí. Vam marxar a l’aturada de Nadal en un moment no massa bo, però hem tornat i tot han estat victòries; dues a la lliga i una altra a la copa. I amb la copa, doncs sí, molta il·lusió, sobretot per la gent. La ciutat està molt contenta i orgullosa de nosaltres. Hi ha molta il·lusió.

Estic molt content. Les pilotes que m’estan entrant en la copa, no ho fan en la lliga, on també tinc ganes de marcar. Però no em puc queixar. A veure si dijous puc tornar a marcar.

Sí. La meva família sempre ha estat molt del Barça i jo de petit, també. Anàvem al Camp Nou i sempre he tingut de referents Xavi, Messi i Iniesta. Quan et fas gran, els deixes d’idolatrar tant, però el Barça és el club que més s’ha vist a casa meva.

Amb molta il·lusió i respecte, perquè són un dels millors equips del món, però sense cap mena de por. Sabem que han perdut en la supercopa i que potser no estan en el millor moment, però tenen jugadors molt determinants que poden decidir un partit. Nosaltres estem bé, amb moltes ganes de competir des del minut 1 i intentar aprofitar els nostres moments.