Quan qui ho fa tot té només 16 anys

Que Lamine Yamal sigui el millor té coses bones i coses dolen­tes. De bones, n’hi ha mol­tes. Mera­ve­lla veure un juga­dor que és capaç de jugar d’aquesta manera. El jove extrem ha recu­pe­rat l’espurna de prin­cipi de curs. Torna a ser impre­vi­si­ble i únic. Cada vegada que la pilota passa pels seus peus, hi ha perill. Pas­sen coses. Ja pot superar la seva marca, nor­mal­ment amb una faci­li­tat i una qua­li­tat insul­tants, com veure pas­sa­des impos­si­bles que tren­quen línies –sem­pre que els com­panys també les vegin, cosa que, ahir, Kounde no va fer–. Per rema­tar-ho, Lamine també ha cres­cut en defensa. Mos­tra inten­si­tat i recu­pera. Tre­ball ofen­siu i defen­siu. Ara bé, que un nano de 16 anys sigui el millor també té una lec­tura nega­tiva. Ni Lewan­dowski, ni João Félix, ni Pedri, ni Gündo­gan ni De Jong. I podria con­ti­nuar la llista. Qui té capa­ci­tat de posar-se l’equip a l’esquena i deci­dir un par­tit és ell. Va tenir una par­ti­ci­pació impor­tant a Sevi­lla, va estar a punt de ser clau a San Mamés i va inten­tar-ho ahir con­tra el Vila-real. Però amb el talent i la per­so­na­li­tat d’un juve­nil, no n’hi ha prou. I aquí, Lamine no pot fer-hi més. Si la resta de l’equip no fa un pas enda­vant i juga al mateix ritme i amb la mateixa luci­desa, no ser­veix de res.

L’extrem va ser el que més va par­ti­ci­par en atac, amb diferència. I hi ha de par­ti­ci­par encara més, no n’hi ha cap dubte. La pri­mera pilota que va aga­far ja va aca­bar amb ell a la línia de fons envi­ant una pilota de perill a l’àrea. Una dada, una més. Lamine va fer tres rema­ta­des a por­te­ria. Lewan­dowski, cap. João, una. Seva va ser també la jugada del 2-2 de Pedri, mare­jant, un cop més, el seu mar­ca­dor. Té aquesta capa­ci­tat que no té cap altre juga­dor. És un per­fil que no té el Barça a l’equip i per això és necessària la seva titu­la­ri­tat. Meri­tocràcia. Lamine Yamal està demos­trant, de sobres, que mereix ser en l’onze titu­lar. Però ell sol no gua­nyarà. Té només 16 anys i no pot assu­mir cap res­pon­sa­bi­li­tat. Són els altres els que ho han de fer.