A Vitòria ara ja saben qui és Vitor Roque i Vitor Roque ara ja coneix Martínez Munuera i com funciona això dels arbitratges a la lliga espanyola. Quatre partits en la jornada d’ahir dissabte i cinc vermelles. Baptistão expulsat a Mestalla quan ja havia estat substituït, Piatkowski i Aarón Escandell expulsats a Los Cármenes, Vitor Roque expulsat a Mendizorrotza i el tècnic del Girona, Míchel, expulsat a Montilivi. La vermella al Tigrinho és un despropòsit mirat com es vulgui mirar. Martínez Munuera va practicar la caça furtiva al camp de l’Alavés. Ja té la pell del tigre al menjador de casa.

Tot va passar en tretze minuts. Vitor Roque va entrar en el minut 59 per Gündogan i en va necessitar només quatre per rescatar el Barça de l’embolic en què s’havia ficat després del gol de Samu. Lamine Yamal, Pedri i De Jong van connectar i van girar l’acció de banda a banda, Héctor Fort va fer la passada final i Vitor Roque, de primeres, va rematar al fons de la porteria en la primera pilota que va tocar, com el dia de l’Osasuna. Aquell dia amb el cap, ahir amb la bota esquerra. El seu segon gol en només quatre dies i la seva primera expulsió en el futbol espanyol. Havia vist la primera groga dos minuts després del gol i en el minut 72 Martínez Munuera va agafar el rifle, va apuntar amb precisió i va disparar per inventar-se una expulsió increïble, en una acció en què el VAR, ahir amb Melero López, no va poder entrar a revisar per una qüestió de reglamentació. Una normativa que, tot sigui dit, seria oportú revisar de cara al futur perquè un error d’apreciació arbitral al cap i a la fi t’acabava deixant amb deu homes i la situació delicada d’aquest Barça no està precisament perquè li tirin palades de sorra al damunt de forma gratuïta. El contacte de Vitor Roque amb Rafa Marín és mínim, és una disputa i ni tan sols és falta. Xavi hi va sucar pa al final del partit. No és per a menys.

La vermella a Vitor Roque va ser la taca a un partit treballat i seriós del Barça a Vitòria, on la gran novetat va ser veure Andreas Christensen actuant en el pivot, al davant de la defensa. El danès va passar de puntetes pel partit. Queda clar que aquesta no és la seva zona de confort. No va brillar però almenys tampoc va sortir en cap fotografia grotesca. Actuació discreta però sense errors. L’experiment de Xavi va assolir un aprovat i deixa encara una mica més tocat Oriol Romeu, que ara ja sap que al davant hi té també un central reubicat.

Tota l’efectivitat que li ha faltat al Barça altres dies ahir la va tenir. En les seves tres primeres rematades a la porteria de Sivera va marcar tres gols. Gündogan va assistir en el primer Lewandowski i va fer el segon. El millor gol de la tarda: Araujo va enviar una pilota llarga, Lamine Yamal la va guanyar, Pedri va reciclar l’acció, va detectar Gündogan al segon pal i l’alemany va connectar una volea amb molta classe. Abans, en la primer part, havia marcat Lewandowski picant la pilota amb subtilesa per damunt de Sivera. Ells hi van posar els gols, però Lamine Yamal hi va posar el futbol. Gran partit del nano un dia més. Pel seu desequilibri, per la profunditat, per aglutinar rivals al voltant seu, però també per l’esforç i el treball perquè es va fer un tip de recuperar pilotes en la pressió i el replegament. A l’altre costat, dos noms propis: Samu i Álex Sola. Van ser el motor de l’Alavés. Álex Sola va castigar l’esquena de Cancelo i Samu Omorodion va exigir Araujo. Seu havia estat el gol de l’Alavés a Montjuïc en la visita del novembre i seu va ser el gol també ahir. Té només 19 anys i un gran futur al davant.