“Ara estem pitjor que l’any 2021”

Malau­ra­da­ment, està pit­jor. No només no hem avançat en el pro­jecte espor­tiu, que és el que ens ha de fer gua­nyar títols per redreçar la situ­ació econòmica, sinó perquè no s’ha asso­lit la xifra d’ingres­sos d’abans de la pandèmia. No hem aixe­cat el cap. Espero que puguem fer-ho a par­tir de la inau­gu­ració del nou estadi, però con­ti­nuem tenint pro­ble­mes de fair play, cal reduir més la massa sala­rial i hem venut actius que no ens han fet acon­se­guir els ingres­sos que havien de supo­sar.

No s’ha fet prou avenç en la part espor­tiva. Mal­grat haver gua­nyat totes les lli­gues l’any pas­sat, el motor del club és el fut­bol i no s’ha arri­bat a un nivell que per­meti que la part econòmica revifi. L’aposta ha estat ven­dre actius per inver­tir en el pro­jecte espor­tiu i no ha sor­tit com s’espe­rava. Per tant, la branca econòmica és la que ha anat pit­jor.

S’ha demos­trat, pel resul­tat, que és una errada fer-ho per inver­tir en el pro­jecte espor­tiu perquè no ha donat els resul­tats. Què s’hagués hagut de fer? Ara és fàcil par­lar, però bus­car pro­jec­tes més cons­ci­ents o rea­lis­tes. Pot­ser no era neces­sari ven­dre tants actius per anar a fit­xar a juga­dors per valor de 300 mili­ons i s’havia de con­fiar més en el plan­ter. La sor­tida de Messi va ser un molt mal començament. Segueix sent una icona mun­dial i, a par­tir d’ell, es podria haver cons­truït un pro­jecte espor­tiu basat en els juga­dors de casa.

Sí, perquè sem­pre s’ha dibui­xat un esce­nari catastròfic i una herència molt dolenta. Davant d’això, el soci, que acos­tuma a donar suport a la junta, ho aprova. Si estem tan mala­ment i aquesta és l’única manera de sor­tir d’aquí, s’accepta. El que ha fet Laporta i la seva junta ja ho va fer l’any 2003, que és inver­tir en el pro­jecte espor­tiu perquè s’està mala­ment. En aquell cas, però, van arri­bar Ronal­dinho i altres juga­dors que sí que van acon­se­guir èxits jun­ta­ment amb una gene­ració de casa com Xavi, Ini­esta, Puyol, Valdés i tot el que va venir després, amb Messi. Es va fer un equip de somni. Ara no hem tin­gut ni una cosa ni l’altra.

Pro­ba­ble­ment, el fet d’impul­sar defi­ni­ti­va­ment el pro­jecte de l’estadi. Fa temps que s’hau­ria d’haver fet. No sé si és perquè s’ha tin­gut el suport polític que abans no hi era, si és perquè hi havia con­ven­ci­ment o si perquè no es podia allar­gar més. Però que això esti­gui en marxa és la millor decisió.

Depèn del moment. L’estiu del 2021 o del 2022 no es va fer prou. Fas ven­des d’actius per por­tar juga­dors que eren tots de fora. L’altra cosa és que després alguns juga­dors mar­xen, d’altres no fun­ci­o­nen i el fair play no et deixa fer res. Lla­vors sur­ten els Lamine, Cubarsí, Fermín o Fort. Sur­ten més per neces­si­tat que no pas perquè l’aposta sigui deci­dida. Jo ho hau­ria fet al revés. S’havia de començar pels de casa. Un exem­ple és que Nico està tri­om­fant al Porto i no el volíem. S’ha pre­fe­rit anar a bus­car un juga­dor que havia estat nos­tre, però que era del Girona.

Ara mateix, sí. El que hem de fer és ven­dre actius per aspi­rar a fit­xar juga­dors, sem­pre i quan siguin tras­pas­sos. Després pot­ser tro­bem un juga­dor que ve lliure, però com­pe­tir en el mer­cat no és pos­si­ble.

Si ens com­pa­rem amb el Madrid, la diferència és que ells no han tin­gut pro­ble­mes per ven­dre juga­dors impor­tants. Aquí no ho fem. Ens ena­mo­rem dels juga­dors i no els volem ven­dre. Has de ser més fred, sobre­tot si tens la neces­si­tat. Per mi no hi ha cap juga­dor, excepte els joves, que no pugui estar al mer­cat si hi ha una bona ope­ració.

Aquesta era la meva aposta quan parlo amb Xavi. Pot­ser hi havia massa pressa. Per una banda, per fer fora Koe­man. Per l’altra, pressa per venir. Malau­ra­da­ment, i m’agra­da­ria equi­vo­car-me, sem­bla que l’aposta no ha sor­tit bé.

Par­tint de la base que el pro­jecte ha d’estar basat en el plan­ter, ha de ser un entre­na­dor que cone­gui el nos­tre fut­bol i que el prac­ti­qui. I també que tin­gui lide­ratge i experiència.

És una bar­reja. El soci del Barça, la majo­ria, està ubi­cat en l’entorn de les Corts. No és el mateix anar al Camp Nou que anar a Montjuïc. El moment del club no és el millor i això genera una certa des­a­fecció. Mal­grat tot, déu n’hi do els fidels que tenen abo­na­ment.

El pro­jecte ini­cial, abans que entrés la junta, con­tem­plava fer les obres men­tre es jugava al Camp Nou. L’equip no mar­xava.

És un epi­sodi que s’està fent ser­vir per fer mal al Barça des de Madrid. Així de clar. El que s’està dient atempta l’hono­ra­bi­li­tat del Barça i els culers no ho podem per­me­tre i hem de reac­ci­o­nar. En aquest sen­tit, Laporta ha actuat amb con­tundència i ho ha fet bé. Inter­na­ment, ja s’acla­rirà per què es va con­trac­tar el ser­vei i què ha com­por­tat, però és una excusa que han tro­bat a Madrid per ata­car al Barça i des­viar l’atenció.

Pot­ser hi ha coses que no es poden expli­car, no ho sé. El que tinc clar és que, mit­jançant aquesta con­trac­tació, no s’estava cor­rom­pent l’esta­ment arbi­tral, ni s’estava con­di­ci­o­nant el resul­tat dels par­tits ni el Barça rebia favors. Això ho tinc claríssim. Per què es va con­trac­tar i es van pagar aques­tes xifres són qüesti­ons d’admi­nis­tració interna. Els socis merei­xem que ens ho expli­quin, sí, però se li dona trans­cendència perquè a Madrid enge­guen el ven­ti­la­dor cons­tant­ment.

El Barça sem­pre serà un club grandiós i tindrà la capa­ci­tat de recu­pe­rar-se mal­grat estar en situ­a­ci­ons difícils com ara. No hem de tenir un dis­curs catas­tro­fista. Ens refa­rem, però hem de ser cons­ci­ents d’on som i que ara mateix no podem fer coses que abans podíem com fit­xar grans juga­dors. Toca pas­sar una tra­vessa pel desert i el soci està pre­pa­rat perquè se li digui la veri­tat i assu­mir-ho. Quan tin­guem l’estadi aca­bat, ani­rem recu­pe­rant l’acti­vi­tat nor­mal. Cal con­fiar en el talent per fer juga­dors de casa i ens ani­rem refent. Si no fem bes­ti­e­ses, ens en sor­ti­rem.

Un cinc pelat o un neces­sita millo­rar. Per bar­ce­lo­nisme, perquè no m’agrada des­qua­li­fi­car el meu pre­si­dent. No ho ha tin­gut gens fàcil. Hi ha coses que han sor­tit bé i d’altres molt mala­ment..