Un balanç amb llums i ombres. Últi­ma­ment, hi ha més ombres que llum. Sabíem que s’hau­ria de tenir paciència amb el pre­si­dent que entrés perquè la situ­ació era des­as­trosa, però tres anys després no podem con­ti­nuar amb la mateixa excusa. La situ­ació era molt difícil, però els remeis que s’han posat no són els bons. El club con­ti­nua sense fun­ci­o­nar. Espor­ti­va­ment par­lant, no hi ha model Barça. I econòmica­ment, no s’ha arre­glat res. En aquests moments, diria que és més nega­tiu que posi­tiu.

Diria que està igual. No vull ser alar­mista i dir que anem abo­cats a una S.A, però sí que s’han de posar mit­jans per millo­rar. No hi ha model Barça. Tenim un direc­tor espor­tiu que no ho és. Deco és un repre­sen­tant de juga­dors. Tam­poc ho era Jordi Cruyff, tot i que ho va fer bas­tant bé. L’últim que vam tenir va ser Ramón Pla­nes, que com es dedica a això, por­tava pro­me­ses a preu de pro­mesa. Com va fer amb Araujo o Pedri. Això és el que s’ha de fer. Vitor Roque és una pro­mesa i ens hem gas­tat 60 mili­ons. Això no té cap sen­tit. Cal fit­xar a dos juga­dors que real­ment mar­quin les diferències, com Haa­land, Kim­mich o Zubi­mendi i, la resta, han de ser fut­bo­lis­tes de la casa, com s’ha fet sem­pre. A nivell econòmic, el Barça tam­poc va bé. Es va man­te­nir massa temps unes fit­xes molt altes i s’ha tor­nat a come­tre el mateix error. Són les con­seqüències de no tenir un secre­tari tècnic i un CEO. Tor­nem a estar a on estàvem.

Cada any que passa per­dem pres­tigi. Si par­lem dels cinc millors equips d’Europa, pos­si­ble­ment no esta­ria el Barça. A nivell espor­tiu, estem més enrere. Econòmica­ment, hi ha pèrdues cada any i con­ti­nua havent massa des­pesa. El tema social és un pro­blema greu que té el Barça. Actu­al­ment, el soci no pinta res. Les deci­si­ons impor­tants com les que s’estan pre­nent ara han de pas­sar per referèndums al soci. El Barça és dels socis, i aquests han de ser impor­tants. Som més que un club per això, i s’està per­dent.

El gran encert es va pro­duir al prin­cipi, rebai­xant la massa sala­rial. Amb el temps, però, hem anat a menys. No fer-se forts en voler tenir el model Barça ha estat una de les grans equi­vo­ca­ci­ons. No rete­nir a Messi va ser un error increïble. La seva fitxa es pagava sola. Tam­poc s’ha fit­xat bé. Som un club de Cham­pi­ons amb grans aspi­ra­ci­ons. Tenim bons juga­dors, però no cracks. En comp­tes de fit­xar a set juga­dors bons, s’hau­rien d’haver fit­xat a tres cracks. L’error, per tant, ha estat no apos­tar pel model Barça i, per des­comp­tat, no escol­tar els que en saben. No tenim secre­tari tècnic, no tenim CEO, i així no es pot gover­nar el Barça.

Soc opti­mista, però em pre­o­cupa molt. Soc opti­mista perquè el Barça és més que un club. Si mires el nom­bre de segui­dors de grans clubs euro­peus com el Liver­pool, el Bayern o el PSG, estan a anys llum del Barça. Això s’ha d’apro­fi­tar i, per això soc opti­mista. Si ho aga­fem a temps i comen­cem a fer les coses ben fetes té solució. Ara bé, també estic pre­o­cu­pat quan veig a molts eco­no­mis­tes dient que la S.A és irre­ver­si­ble. Amb una S.A, el Barça no serà el que tots esti­mem i volem.

En té molts. El més impor­tant és recu­pe­rar el model Barça. Aquest any s’hau­ria de ven­dre els juga­dors que han demos­trat que no mar­quen diferències i encer­tar amb els fit­xat­ges. No podem fallar més. Ens estem con­ver­tint en un club de segona línia euro­pea. Cal crear una estruc­tura pro­fes­si­o­nal amb experts en cada àrea. Estem par­lant d’un club que fac­tura més de mil mili­ons d’euros l’any. Neces­si­tes un CEO de manera impres­cin­di­ble. Hem per­dut tres anys. Cal començar ja a ven­dre bons juga­dors que no són cracks, por­tar-ne un parell, con­fiar en el plan­ter i fit­xar un entre­na­dor que con­tinuï amb aquesta línia. Hau­ria de ser Gar­cia Pimi­enta.