El Barça mana al Metropolitano
El conjunt blaugrana goleja l’Atlético en una exhibició de contundència ofensiva i s’imposa al feu madrileny, on feia més d’un any que ningú guanyava en la lliga. L’últim a fer-ho, de fet, va ser l’equip culer
El grup barcelonista recupera la segona posició, però continua lluny del lideratge, ja que el Real Madrid es manté a 8 punts
El Barça mana al Metropolitano. I és que, al feu madrileny, un dels més complicats que hi ha de visitar, l’equip blaugrana s’hi diverteix darrerament i n’està marxant amb victòria. Ahir, fins i tot, se’n va acomiadar amb una golejada (0-3) infligida a l’Atlético, que va tornar a perdre a casa en la lliga per primera vegada des del 8 de gener del 2023. Aquell dia, precisament també va perdre contra el grup culer (0-1). Feia, doncs, un any i dos mesos que el conjunt colchonero no era derrotat en el campionat de la regularitat al seu estadi, on aquesta temporada, en totes les competicions, només el Getafe (3-3) en la lliga i l’Athletic (0-1) en la copa havien aconseguit sortir-ne amb alguna cosa que no fos una desfeta, i el conjunt culer hi va tornar a obtenir els tres punts. Un botí valuós per als barcelonistes, primer, perquè els referma en aquesta línia ascendent que estan tenint amb un gran resultat en un estadi de màxima dificultat i, després, perquè els permet tornar a la segona posició en la classificació –lloc que no ocupaven des de la jornada 8–, avançar el Girona i mantenir-se a 8 punts del lideratge del Real Madrid. L’Atlético, en canvi, cau a la cinquena posició, fora de la Champions League i queda a 9 punts dels culers.
I si el Barça domina l’Atlético, Xavi Hernández domina Diego Pablo Simeone. La xifra és imponent, ja que dels cinc duels que han enfrontat els dos entrenadors, el tècnic de Terrassa s’ha proclamat vencedor en tots cinc. Ahir, l’últim, que va ser una exhibició de contundència ofensiva de l’equip que orienta. Xavi –que va ser expulsat una altra vegada per haver protestat– ha maleït durant el curs la falta d’efectivitat dels seus futbolistes, que ahir van canviar la tendència afinant al Metropolitano i, en cinc xuts a porteria, van clavar tres gols. No va ser, però, gaire lluïda la primera part dels culers, en què va destacar la presència en l’onze d’Héctor Fort, la de Sergi Roberto, la de Fermín –relleu d’un lesionat Christensen en l’escalfament–, i la de João Félix, exjugador de l’Atlético, equip al qual encara pertany i que el va cedir al Barça. Ell va ser el protagonista del primer acte, tot i entrar poquíssim en joc. El lusità, xiuladíssim per l’estadi roig-i-blanc, va emergir abans del descans (38’) per recollir una passada de Lewandowski i rescatar un Barça que, fins aleshores, havia tingut molts problemes per travessar el mig del camp, incapaç de connectar amb cap atacant. Ningú dels de davant –Fermín, Lewandowski, João Félix ni Raphinha– va aconseguir rebre entre línies, ja fos perquè no van trobar ells l’espai per desmarcar-se o perquè, quan ho feien, des de darrere ningú va estar encertat a l’hora de filtrar la passada. Així van anar passant els minuts, mentre que l’Atlético, a batzegades, generava arribades i ocasions sense acabar-la d’encertar amb rematades de Morata i Pablo Barrios.
D’aquesta manera, la diana de João Félix va ser alliberadora i la de Lewandowski (47’), tot just sortir dels vestidors a passada de Raphinha, ja va ser definitiva. El polonès, que va recordar aquell ariet que no fa tant era el millor d’Europa, va estar esplèndid. Per fi va estar bé fora de l’àrea, fi en els controls i les devolucions i, sobretot, absolutament determinant. Va assistir João Félix, va marcar i va tornar a assistir, aquesta vegada Fermín (65’), que va rematar de cap una centrada seva per acabar de sentenciar. Aleshores, l’Atlético ja s’havia deixat anar, a la recerca del gol que els fiqués en el partit, amb els exculers Memphis i Griezmann, suplents, sobre la gespa, i el Barça, amb espais, va atacar i també va saber contemporitzar per no patir gens.