Quatre anys són molts

L’escenari per al Barça de Xavi Hernández ha canviat com un mitjó. Serà o no per l’anunci de la seva decisió de marxar, tal com el mateix tècnic ha repetit tantes i tantes vegades, però el cas és que, en dos mesos, l’aficionat blaugrana ha passat de veure-ho tot negre a somiar fins al darrer moment. De perdre supercopa, copa i gran part de la lliga, aquella que l’equip es limita a donar per perduda, al mes de gener, a trobar-se en uns quarts de final de la Champions. Han hagut de passar quatre anys perquè el Barça torni a estar entre els vuit millors d’Europa. El PSG, aquell club que els culers recorden pel 6-1 i per haver-se quedat amb Neymar i Messi en el passat, és l’obstacle a superar per colar-se en unes semifinals on esperarien Atlético o Borussia Dortmund, dos equips molt menys temuts que un City o un Madrid, per exemple.

L’eliminatòria contra el PSG està més que marcada en vermell i serà l’encarregada d’obrir aquest mes d’abril. Amb l’aturada per la final de la copa, el Barça té dies de marge per preparar aquests quarts, que s’obriran el pròxim dimecres dia 10 (21 h) al Parc dels Prínceps de París. Després, i abans d’afrontar una setmana estimulant, el Barça haurà de canviar el xip momentàniament per tornar a centrar-se en la lliga. Visitarà el Cadis (dissabte 13, a les 21 h), un equip que s’està jugant la permanència. A més, Xavi no podrà comptar ni amb Cancelo, ni Lewandowski ni Íñigo Martínez, sancionats. Un d’aquells partits trampa just abans de la tornada contra el PSG a Montjuïc el dimarts 16 (21 h).

Després de l’eliminatòria contra els francesos, el somni europeu estarà més viu que mai o s’haurà esmicolat del tot. Sigui com sigui, el Barça farà bé d’aconseguir que ni una cosa ni l’altra l’afecti. Si hi ha eufòria, que no el destensi. Si hi ha tristesa, que no l’enfonsi. I és que després del PSG tocarà visitar el Santiago Bernabéu (diumenge 21, 21h), i un clàssic sempre és un clàssic. Independentment dels punts que separin tots dos equips en aquell moment i de les possibilitats que hi hagi per encara creure en la lliga o no, donar bona imatge contra l’etern rival és sempre necessari. A més, el Barça ja ha perdut els dos partits contra els d’Ancelotti aquesta temporada. Va deixar que el Madrid remuntés a Montjuïc en la lliga (1-2) i va ser humiliat en la final de la supercopa (4-1). Una tercera patacada no seria mai benvinguda. Els de Xavi tancaran el mes rebent el València a casa (dissabte 27, 14 h).

Abril dictarà si el Barça pot tancar el curs amb algun títol o si, al contrari, acaba en blanc, sense cap èxit i amb menys ingressos. Molt a guanyar, però també molt a perdre.