El mes de maig podria ser històric per al Barça. Podria ser preciós. El condicional, però, no serveix de res ara mateix. El que és evident és que és un mes d’allò més il·lusionant. Lliga, copa i Champions en l’horitzó. I el mes de maig va arrencar deixant un d’aquests títols al sac i gairebé lligat. L’equip de Jonatan Giráldez va superar còmodament el Madrid CFF en el partit pendent de lliga i és a tan sols 90 minuts de proclamar-se campió. Una victòria dissabte a Granada segellarà la novena lliga, la cinquena de forma consecutiva.

Amb rotacions després de la gesta de Stamford Bridge, el Barça va exhibir-se. Va ser d’aquells partits complets i rodons de les blaugrana, clarament superiors al seu rival. Fluïdesa en atac, amb arribades de perill constants, i tranquil·litat i solidesa defensiva. La festa la va engegar Alèxia Putellas després d’una combinació ràpida entre Patri i Pina. Al quart d’hora, el segon, obra de Mariona amb un xut des de la frontal que va fregar una defensa. El Barça es divertia i s’agradava. L’exemple més clar, els últims gols. Passada de taló d’Alèxia i gol de Pina en el tercer, passada picada i màgica de Mariona perquè Vicky fes el quart, i driblatge i canonada de Brugts per fer el cinquè abans del descans. Després de la represa, Marta es va sumar a la festa amb dues dianes i Ona Batlle va tancar la golejada en el temps afegit. Les no titulars van treure un excel·lent.

Dissabte, a les 20.30 h, un últim pas per celebrar el segon títol del curs.