Barça

I ara, dues finals per somiar

Barça. Després de segellar la lliga, l’equip de Jonatan Giráldez posa el focus en els dos reptes que queden per aconseguir una fita històrica, la de guanyar els quatre títols que hi ha en joc

Aquest diven­dres, apro­fi­tant el duel con­tra l’Ath­le­tic Club, el Barça rebrà el tro­feu que les acre­dita com a cam­pi­o­nes de lliga. Les juga­do­res podran tocar el segon títol acon­se­guit aquesta tem­po­rada, que volen que es recordi com històrica. Al Johan Cruyff, segur que l’afició tindrà ganes d’escol­tar les pro­ta­go­nis­tes. L’any pas­sat, el mis­satge tras­lla­dat als culers era clar: “Volem anar a Eind­ho­ven a gua­nyar la Cham­pi­ons.” Un any després, la festa del títol de lliga apa­reix com a pre­ludi de les dues finals que ha de dis­pu­tar l’equip aquest mes. Dues finals per somiar acon­se­guir allò que ningú ha estat capaç de fer: gua­nyar els qua­tre títols en joc. Amb la super­copa, aixe­cada al gener, i la lliga al sarró, la mei­tat de la feina està feta. La mei­tat que queda és d’allò més esti­mu­lant, no només pel fet de sumar dos nous títols més i fer història, sinó pel que hi ha dar­rere de totes dues finals.

Aquest any, sí

Pri­mera parada, Sara­gossa. El 18 de maig, La Roma­reda serà l’esce­nari de la final de la copa entre el Barça i la Real Soci­e­dad. Jona­tan Giráldez con­tra Natàlia Arroyo. Dos amics que van coin­ci­dir a la fede­ració cata­lana i que viuen els seus últims dies en aquests dos pro­jec­tes que tant els han fet créixer. Una copa que no es gua­nya des del 2022, just després de la pata­cada de Torí. L’any pas­sat, l’ali­ne­ació inde­guda de Geyse va impe­dir al Barça par­ti­ci­par en una com­pe­tició que, pro­ba­ble­ment, hau­ria aca­bat gua­nyant i el pòquer s’hau­ria produït. Això forma part del pas­sat. Aquest any, la copa s’ha pre­sen­tat de nou i el con­junt blau­grana ha com­plert. El 18 de maig hi ha la pos­si­bi­li­tat de treure’s aquesta espi­neta de la tem­po­rada pas­sada. A més, seria una bona injecció de moral per pre­pa­rar la final de la Cham­pi­ons.

La bèstia negra

Segona i última parada: Bil­bao. El 25 de maig està mar­cat al calen­dari des de fa molts mesos. Afi­ci­o­nats que tenen reserva de vols i allot­ja­ment des de fa un any i entra­des que han volat. Bil­bao serà clara­ment blau­grana. Al davant, la bèstia negra. L’Olym­pi­que de Lió és aquell equip que el Barça ha estat incapaç de tom­bar. Mai l’ha superat. Si gua­nyar la copa és una espina del curs pas­sat, der­ro­tar el Lió és l’espina de tota una vida. L’espina d’un pro­jecte que ha anat crei­xent i crei­xent. L’eli­mi­nació del 2018 o la final per­duda del 2019 feien menys mal, però la der­rota a Torí fa dos anys va ser molt dolo­rosa. De fet, el mateix Giráldez va qua­li­fi­car-ho d’“espasa” i no pas d’espina. El Barça va poder curar-se gua­nyant la Cham­pi­ons un any després, però cre­uar-se de nou amb el Lió en una final euro­pea és el repte més gran per a aquest equip. És dei­xar enrere tots els fan­tas­mes del pas­sat. És dir al Lió que ara és el Barça qui vol reg­nar a Europa durant molt de temps. Gua­nyar implica fer història per par­tida doble.

OBJECTIUS

La copa és l’espina del curs passat; guanyar el Lió, l’espina de tota una vida
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)