Barça

Un regnat indestructible

Un Barça molt superior a la Real Sociedad aconsegueix la desena copa del palmarès i certifica el triplet estatal

Exhibició i títol per donar un extra d’energia de cara a la final de la Champions de dissabte vinent

BARÇA 8 REAL SOCIEDAD 0

R. SOCIEDAD:Elene Lete; Emma (Viles, 81’), Apari (Etxezarreta, 70’), Vanegas, Arnaiz (Jacqueline, 59’), Bernabé (Cecilia, 59’); Andreia, Franssi, Eizagirre; Jensen (Lorena, 70’) i Amaiur. BARÇA:Paños; Bronze (Marta, 63’), Paredes, Engen, Ona Batlle; Patri (Walsh, 54’), Aitana (Alexia, 46’), Pina; Graham Hansen (Brugts, 68’), Paralluelo (Rolfö, 54’) i Mariona. GOLS:1-0 (5’) Ona Batlle. 2-0 (13’) Paralluelo. 3-0 (19’) Graham Hansen. 4-0 (26’) Graham Hansen. 5-0 (33’) Ona Batlle. 6-0 (48’) Mariona. 7-0 (52’) Pina. 8-0 (58’) Mariona.ÀRBITRE:Eugenia Gil Soriano (comitè gallec), amb Elisabeth Calvo Valentín (comitè madrileny) al VAR.T.G.:cap.PÚBLIC:25.617 espectadors a La Romareda.

Pot sem­blar fàcil. De fet, t’ho fan veure fàcil. Però s’ha de ser una bèstia com­pe­ti­tiva els 365 dies de l’any –i durant molts anys– per no defa­llir mai. Per no fre­nar ni un segon al llarg d’una tem­po­rada plena de par­tits. L’ADN d’aquest Barça va més enllà del que passa amb la pilota als peus. Si una cosa carac­te­ritza aquest grup és la fam i l’ambició. Ahir, el con­junt de Jona­tan Giráldez va sumar un nou títol. El ter­cer de la tem­po­rada, el que cer­ti­fica el tri­plet esta­tal. Allà on les blau­grana no tenen rival i sem­bla difícil que pugui tro­bar-ne cap. La copa de la Reina va tor­nar cap a casa després d’una exhi­bició a Sara­gossa.

Si algú tenia el mínim dubte que el Barça podria sor­tir a mig gas per la pro­xi­mi­tat de la final de la Cham­pi­ons, elles es van encar­re­gar d’esvair-lo des del xiu­let ini­cial. Cada títol i cada par­tit és igual per a elles. És una opor­tu­ni­tat per superar-se a elles matei­xes. De fet, és aquesta men­ta­li­tat de no des­pis­tar-se ni un segon la que per­met a l’equip bri­llar també a Europa. L’exigència que no opo­sen els rivals espa­nyols la gene­ren elles.

Per feina

“No hi ha rela­xació.” Això va dir Jona­tan Giráldez abans del par­tit. La màxima de l’equip. Des de l’inici el Barça va pren­dre la ini­ci­a­tiva en un estadi de La Roma­reda que feia goig. Ja tocava, també. Els des­propòsits de la fede­ració espa­nyola, des de les actu­a­ci­ons dels seus diri­gents fins a l’orga­nit­zació de les com­pe­ti­ci­ons feme­ni­nes, pas­sant també per la mala gestió en les entra­des de la final de Bil­bao, havien por­tat les finals de la copa a esta­dis petits, en ciu­tats llu­nya­nes a les dels clubs par­ti­ci­pants i, a més, avi­sant sem­pre amb poca ante­lació. Enguany, però, va haver-hi més marge i Sara­gossa era una ciu­tat a cavall de Bar­ce­lona i Sant Sebastià. Això va per­me­tre veure molt color a la grada,. Ara bé, les meda­lles se les van posar elles. Coses del pro­to­col, però que donen mala imatge.

El Barça només va neces­si­tar cinc minuts per encar­ri­lar la final. Tot va arren­car pel cos­tat esquerre, on les blau­grana van ser un autèntic punyal. Clàudia Pina, la gran nove­tat en l’onze titu­lar, va veure l’excursió d’Ona Bat­lle per la banda. La seva cen­trada va ser defec­tu­osa, però la pilota va que­dar morta dins l’àrea i ella mateixa va obrir la llauna, si bé l’acció es va revi­sar durant més de dos minuts per pos­si­ble fora de joc. Les juga­do­res de Jona­tan Giráldez van estar molt còmodes en tot moment, anul·lant per com­plet la Real Soci­e­dad. Abans del quart d’hora, Salma Para­llu­elo, que jugava a casa, va sal­tar més que ningú per fer el segon a cen­trada de Mari­ona. La final va que­dar deci­dida al des­cans amb el doblet de Gra­ham Han­sen i una altra diana d’Ona, que va apro­fi­tar una pas­sada màgica de Mari­ona. La balear, amb un futur incert, va bri­llar a Sara­gossa.

De fet, en la represa, va apun­tar-se a la festa amb dues dia­nes. Una, apro­fi­tant un regal de Salma. L’altra va ser fruit de la pressió de Rolfö, que va recu­pe­rar una pilota en la fron­tal. Entre­mig, Pina va fer el seu, si bé va ser anul·lat de pri­me­res per fora de joc. Un gol més que meres­cut, ja que la de Mont­cada i Rei­xac ho havia pro­vat en la pri­mera part. El 8-0 ja no es mou­ria. L’esce­nari con­vi­dava a pen­sar en Bil­bao. Ja en el des­cans, Aitana va ser subs­tituïda. Patri, Para­llu­elo, Bronze i Gra­ham també van anar aviat a la ban­queta. Calia ser res­pon­sa­bles a set dies del par­tit més impor­tant.

Copa al sarró. Aixe­cada, com no podia ser d’una altra manera, per San­dra Paños, que va dis­pu­tar la seva última final amb la samar­reta del Barça. Tres títols de qua­tre. L’equip blau­grana arri­barà en forma i llançat a la final de la Cham­pi­ons. En tenen mol­tes ganes. L’afició, també. Només en queda un i no és un qual­se­vol.

DEMOLIDORES

La final va quedar decidida en una primera part perfecta de les blaugrana (5-0)

MÀGICA

Mariona, amb un doblet i tres assistències, va ser escollida MVP de la final

PRUDÈNCIA

Giráldez va poder canviar aviat algunes de les que seran titulars a San Mamés
Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)