Jona­tan Giráldez i Xavi Hernández mar­xen del Barça perquè un dia van deci­dir accep­tar el repte de diri­gir-lo. La seva arri­bada al càrrec també va ser molt dife­rent per a un i per a l’altre. Giráldez, que havia estat aju­dant de Lluís Cortés des del 2019, va aga­far un equip campió de la pri­mera Cham­pi­ons i d’un tri­plet l’any 2021. El repte era millo­rar-ho, i ho ha fet. El gallec ha alçat dues Cham­pi­ons i ha acon­se­guit la fita de gua­nyar tots els títols pos­si­bles en un mateix curs. L’equip també ha cres­cut fut­bolísti­ca­ment, amb més recur­sos i una millor plan­ti­lla, i men­tal­ment, adqui­rint una madu­resa que li ha permès bri­llar en les dues últi­mes finals euro­pees.

Per la seva banda, Xavi, una lle­genda del club, va arri­bar abans de l’espe­rat. Els timings perquè fos l’entre­na­dor no eren aquests, però el deli­cat moment del Barça de Koe­man van pre­ci­pi­tar la seva arri­bada el 2021. Calia res­ca­tar un equip que es tro­bava fora de pla­ces euro­pees i amb un peu i mig fora de la Cham­pi­ons. Pre­ci­sa­ment, Europa va ser el taló d’Aquil·les, però Xavi va com­plir amb els objec­tius mínims d’aquell any i va retor­nar la il·lusió a l’afició. Pri­mer, amb dos títols el curs pas­sat. Després, amb brots verds en l’eli­mi­natòria con­tra el PSG que van fer creure al culer com feia temps que no pas­sava.

Rep­tes majúsculs i molt exi­gents, com ho és el Barça i la seva gent. Cap ho tenia fàcil.