Barça

Sandra Paños: “Me’n vaig tranquil·la i amb pau, amb l’orgull d’haver estat una de les capitanes d’aquest equip”

Ahir va ser Mariona Caldentey, i avui ha estat el torn per a Sandra Paños. Dues llegendes del Barça que marxen per la porta gran, havent-ho aconseguit tot amb el club de la seva vida. La sala de premsa de la Ciutat Esportiva Joan Gamper s’ha tornat a omplir de gom a gom aquest migdia per acomiadar a la portera blaugrana, que abandona el club després de nou temporades al primer equip, des que va arribar el 2015 procedent del Llevant. Punt final a l’etapa d’una futbolista amb què sense ella no s’haurien pogut explicar tots els èxits del conjunt blaugrana.

L’acte, en el qual han estat presents totes les seves companyes d’equip, ha començat amb la projecció d’un vídeo que recollia els seus millors moments a can Barça. Seguidament, Paños ha agafat la paraula, amb un emotiu discurs. “Gràcies a totes les persones que esteu aquí presents en un dia tan emotiu i especial per a mi. En primer lloc, vull agrair al club, a la junta directiva representada per Xavier Puig, i al director esportiu, Marc Vives, per donar-me l’oportunitat d’acomiadar-me avui aquí. Com ja vaig comunicar fa molts mesos, aquesta ha estat la meva última temporada al club. Vaig arribar al Barça el 2015 gràcies a la insistència de Xavi Llorens i al que sempre estaré molt agraïda per haver confiat en mi. Si miro enrere i em paro a pensar en tot el que hem viscut i aconseguit en aquest temps, crec que ha estat un viatge extraordinari que no hagués pogut imaginar ni en els meus millors somnis. Barcelona ha estat casa meva durant nou anys. Vaig arribar amb moltes ganes i il·lusió per menjar-me el món, però també amb respecte de venir al millor equip d’Espanya i al que podia arribar a ser el millor equip del món. He crescut moltíssim, tan esportivament com personalment. He viscut una vida de blaugrana plena d’experiències i puc dir amb el cap ben alt que ho he donat tot per aquest escut. Me’n vaig tranquil·la i amb pau, amb l’orgull d’haver estat una de les capitanes d’aquest equip que no cansa de superar-se i no en tinc cap dubte que ho continuareu fent. Amb la satisfacció del treball fet per tots i totes, que ens ha portat a aconseguir molts èxits”. Paños també ha assegurat sentir-se “afortunada i privilegiada” per haver estat partícip del “creixement exponencial del futbol femení en el nostre país, d’haver trencat barreres i aixecat la veu. Ens hem guanyat el respecte i l’admiració de tota la societat i el món a través de la nostra manera de jugar i entendre el futbol. Amb la nostra naturalitat hem atrapat milers de persones que ara són aficionades al futbol femení. Hem creat una sinèrgica que mou el món”.

La portera blaugrana ha agraït també el club per l’aposta pel futbol femení. “Els 23 títols aconseguits, amb 3 Champions, resumeixen l’aposta, l’esforç i el treball ben fet. Les coses no són casualitat, i quan hi ha una aposta ferma i es treballa amb exigència en la mateixa direcció, les coses surten bé. Això no hauria estat possible sense l’aposta que ha fet el club per nosaltres”.

“No és fàcil anar-se’n d’un lloc on he estat tan estimada, feliç i realitzada, i per això estaré eternament agraïda d’haver format part del Barça i d’haver portat el nostre escut el més amunt. Puc dir amb orgull, que el Barça sempre serà casa meva. Visa el Barça, sempre”, ha conclòs.

Preguntes dels mitjans

Després del seu emotiu discurs, Paños ha contestat totes les preguntes que han fet els mitjans de comunicació. Quan li han preguntat amb quin moment es quedava de tots aquests nou anys, ha assegurat que “no et puc dir cap en concret. Totes les jugadores que estem des que es va professionalitzar la secció, som unes privilegiades perquè hem vist el creixement que ha tingut. Hem viscut els millors moments d’aquest club. Evidentment, cada vegada que guanyes una Champions, veus el Camp Nou ple, San Mamés ple de culers..., són molts moments que es quedaran guardats en la meva memòria i que estic molt agraïda d’haver estat partícip”.

Durant el discurs, Paños ha dit que aquest havia estat el seu any més difícil, però alhora ha après molt. Un aprenentatge que es basa en “acceptar la situació, intentar revertir-la i treballar altres aspectes que quan tens un altre rol diferent pot ser que no ho tinguis en compte. Et fa madurar mentalment i créixer”. “La sensació que el cicle estava tancat, ja feia temps que la tenia. Prens decisions, et toca continuar endavant i afrontar nous reptes. Tinc 31 anys, com no surti ja d’aquí no viuré experiències i estic molt il·lusionada pel que ve. Vull continuar creixent”, ha dit la portera, que no ha volgut revelar el seu futur, que sembla que passa per Mèxic. “El meu futur està decidit, però avui és el dia del meu acomiadament i ja sortirà aviat notícies al respecte”.

Sandra Paños tampoc ha deixat tancada la porta a un possible retorn, ajudant al club en altres aspectes. “En el cas que hi hagi una possible tornada, i que el club així ho vulgui, evidentment aportaré tots els màxims coneixements per ajudar a totes les nenes que puguin venir. Estic oberta a qualsevol cosa”.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)