Barça
Pau Víctor
JUGADOR DEL BARÇA
“Per a mi, tenir un analista ha estat fonamental”
“Després dels partits, ens mirem totes les meves accions i comentem. És molt necessari i m’ajuda molt”
“No hi ha una cosa més gran que jugar en el Barça. Espero disfrutar molts anys i guanyar molts títols”
“Tornar a Montilivi diumenge serà especial”
Pau Víctor (Sant Cugat del Vallès, 2001) viu ara mateix en un núvol. El davanter de 22 anys, que en fa només tres jugava a tercera FEF amb el filial del Girona, és jugador del primer equip del Barça, de ple dret. Amb el dorsal 18 a l’esquena, ja ha fet tres aparicions en la lliga, després de guanyar-se Hansi Flick tot protagonitzant una pretemporada sensacional. Soci de l’entitat culer, literalment des del bressol –el seu pare li’n va fer just acabat de néixer– disfruta del moment i s’avesa al que és ser futbolista d’un colós, cosa que comporta, entre altres coses, fer entrevistes. N’hi ha tocat alguna aquests darrers dies, i una és per a L’Esportiu. Va ser ahir, a les portes d’enfrontar-se al seu exequip, el Girona, quan el santcugatenc va tenir una conversa amb aquest diari, a la ciutat esportiva Joan Gamper, després de l’entrenament del matí. Encara vestit de curt, posa en la sessió de fotos i, tot seguit, s’asseu, proper i rialler, per parlar de tot plegat.
Quan va començar a jugar a futbol Pau Víctor?
Si no m’equivoco... amb sis o set anys en el Junior, un equip de Sant Cugat, on vaig estar fins a cadet. Després vaig anar al Sabadell, hi vaig estar tres anys, fins a juvenil de segon any, quan vaig marxar al Girona. Allà vaig fer dos anys de juvenil i dos del filial, alternant amb el primer equip. Aleshores va ser quan vaig tornar al Sabadell com a cedit, al primer equip; al curs següent, al Barça Atlètic, i ara soc aquí.
Aturem-nos en l’etapa del Girona. Diumenge es veuran les cares, de fet. Anar-hi li va canviar la vida, ja que va deixar casa seva per anar a viure a la residència.
Vaig anar-hi amb moltes ganes. Marxava de casa i tenia moltes ganes de fer aquest pas. Sí que és veritat que un cop ets allà i veus que no estàs amb la teva família, que no coneixes ningú, costa una mica. Però vaig tenir la sort d’adaptar-me ràpid, de fer bons amics, i els companys també em van ajudar molt en aquell moment. Al final, els dos anys que vaig passar a la residència van ser molt macos. Vaig viure-hi moltes coses i em van servir per madurar.
Tot i ser a prop, Girona de Sant Cugat, no devia ser gaire a casa perquè, al final, els partits són els caps de setmana.
Sí. Intentava anar-hi els caps de setmana. Hi havia vegades que potser jugàvem el dissabte i el diumenge ens donaven lliure, o que jugàvem diumenge i dissabte no ens entrenàvem. Quan tenia aquests dies lliures aprofitava per anar a casa, però era difícil i no podia ser cada setmana.
Quan va deixar la residència?
Va arribar la covid, i quan va acabar vaig agafar un pis a Girona, que compartia amb un company, l’Adrià Turmo, amb qui em portava superbé.
És aleshores quan Francisco li dona l’oportunitat en el primer equip.
Vaig començar amb el primer equip un cop es van reincorporar de l’aturada per la covid [2019/20]. M’entrenava amb ells i Francisco em donava confiança, em deia que estava molt bé i que continués així. I finalment em va donar l’oportunitat de debutar a segona divisió A, al camp de l’Alcorcón, en un partit en què, és veritat, no hi havia gaire en joc, ja estàvem classificats per al play-off. Igualment, va ser un moment molt especial.
Però no s’acaba de consolidar en la campanya següent [2020/21] i baixa una categoria per tornar al Sabadell, a primera FEF. Per què?
Després ve Míchel, i jo amb ell pensava que tindria més continuïtat en el primer equip i em donaria més oportunitats, però en aquell moment es decideix que torni al filial [tercera FEF]. Jo no estava en un moment anímic bo, i això em va afectar, però vaig tornar al filial i vaig fer una temporada [2021/22] en què crec que vaig anar de menys a més, i en acabar-la, en la següent [2022/23] vaig tornar a fer pretemporada amb el primer equip, però em diuen que no tindria minuts. Jo ja no preveia una altra campanya en el filial i vam buscar una cessió, que era el millor per a tots. El Sabadell em va trucar i no m’ho vaig pensar.
Va tornar al Sabadell, ara en el primer equip. Fa 7 gols en la lliga, però futbolísticament fa un pas endavant. És dels millors de l’equip. Aquella temporada li va servir per creure’s futbolista?
Sí. Va ser un curs [2022/23] molt maco, en què vam aconseguir la salvació, que era molt important. I a mi, amb continuïtat i titularitats, em va servir per agafar confiança en mi mateix, tornar-me a veure que era el jugador que jo volia ser. No vaig marcar gaires gols, però el joc amb l’equip, el que em transmetien els companys, l’afició i tothom, era molt positiu i em va ajudar per creure’m que podria arribar al més alt.
I, després, aquell estiu, va tornar a Girona. Amb quines pretensions ho va fer?
Hi vaig tornar amb la idea de guanyar-me un lloc i quedar-me en el primer equip. Estaven a primera divisió i volia lluitar per aquest objectiu de ser-hi. Un cop allà, començo la pretemporada, van passant els dies i, a poc a poc, vas veient que potser no et quedaràs o que si et quedes no tindràs els minuts que t’agradaria. Aleshores parlem amb el club i decidim que la millor opció és tornar a sortir cedit per continuar agafant experiència. En aquell moment em diuen que si faig un any molt bo, sí que se’m quedarien per al primer equip.
Ha estat sota les ordres de Míchel, encara que només sigui a pretemporades. Parli’m d’ell.
És un entrenador molt top, tot i que jo no l’he pogut gaudir gaire. És molt perfeccionista amb tot el que fa i molt exigent amb ell mateix i també amb tots els seus jugadors. La temporada passada van fer un any irrepetible, crec que és un entrenador que transmet molt bé la seva idea de joc. Li desitjo el millor, menys aquest cap de setmana (riu).
En tot cas, li va tocar escoltar propostes i li va arribar la del filial del Barça.
Tenia ofertes de segona A i la del Barça Atlètic, i quan et truca el Barça... és difícil dir que no. El punt d’inflexió és quan parlo amb en Rafa [Márquez] abans de fitxar. Em va transmetre confiança plena, em va dir que m’havia seguit tot l’any i que creia que era el 9 que necessitava. I no m’ho vaig pensar.
I si en el Sabadell ja va començar-se a mostrar, en el Barça Atlètic fa l’eclosió. Màxim golejador de primera FEF amb 20 dianes.
Des del primer moment vaig agafar molta confiança. El joc del Barça també és el que més s’adapta al meu estil; et posen moltes boles a l’àrea, tens molts jugadors a darrere de moltíssima qualitat, de molt bones últimes passades, i això és espectacular per a un davanter. I vaig eclosionar. Feia coses que jo mateix pensava que no podia fer i em sortien. Fas coses noves, et surten i la confiança va augmentant. Això va comportar que el curs passat [2023/24] entrés en la convocatòries del primer equip, tot i no poder debutar, però en aquest ja sí.
El camí el porta al Barça, amb els grans. Expliqui’m com ha estat aquest estiu.
Ha estat un estiu no gaire tranquil (riu). Torno a Girona, però la meva idea era tornar aquí. Des d’aquí em van trucar i em van dir que em volien i que començaven a negociar amb el Girona. Jo també vaig transmetre al Girona el meu desig de venir aquí, encara que no era només cosa meva, havien de negociar. El Girona tampoc em va transmetre la confiança que m’havia transmès l’any anterior i tampoc em vaig acabar de sentir del tot valorat per part seva. I això encara ho va posar més fàcil, tot i que ja ho tenia molt decidit. Així que van anar negociant, fins que un dia em van trucar per dir-me que ja s’havia tancat, i va ser una gran alegria.
Es troba amb Hansi Flick. Quina és la primera conversa amb ell?
Va ser una conversa curta. Vaig arribar a l’entrenament, vaig pujar al camp i ens vam saludar. Em va donar la benvinguda, em va dir que estava molt feliç que estigués aquí, em va fer quatre pinzellades del que volia de mi i em va explicar que pensava que era un jugador que podria aportar, ja fos des de la banda o com a punta, que tenia gol, que és el que buscava. I també que estigués tranquil, que fes el joc que sabia fer, que les coses anirien sortint i que a poc a poc ja ens aniríem coneixent.
Com és el ‘mister’?
És una persona molt propera amb el jugador. Busca contínuament el contacte, transmetre que és a prop de tots i que la seva porta és sempre oberta per parlar. Jo he anat a parlar amb ell dues vegades, i super bé. Fa sentir molt còmode al futbolista. I com a entrenador exigeix molt, vol molta intensitat i li agrada que no s’abaixi el ritme. Una mica el que estem veient en aquests primers partits.
Què demana als atacants?
Al final, amb pilota vol que siguem nosaltres. Òbviament seguint unes pautes que marca: fixar els defenses, que trepitgem àrea i que xutem. Cada cop creem més ocasions i això ens beneficia. I en defensa, que siguem sacrificats, que tots hem de córrer. Com més aviat recuperem la pilota, més aviat atacarem.
Vostè té un analista personal. En què consisteix aquesta figura?
Porto quatre anys treballant amb ell, es diu Damià. És una persona que m’ha ajudat molt durant aquest temps. Ha estat una part fonamental. Abans li he comentat que durant una època no estava gaire bé anímicament i em va servir perquè també em fa de coach. He après molt. Quan no jugues, a no frustrar-te tant i anar al dia següent a menjar-te la gespa. I quan ets titular i tens un mal partit, a no ser tan negatiu. I quan el fas bo no creure’t el millor i veure que també has fet coses malament. I pel que fa al joc, hi ha aspectes que quan tu veus el partit repetit, no te n’adones i ell t’explica que, en una determinada acció, potser hauries pogut fer un moviment o un altre, i t’ofereix solucions. És molt necessari i li estic molt agraït perquè estic convençut que sense ell hauria estat diferent.
Com és el treball que fan visionant el partit?
Acaba el partit i ell et fa tots els talls de les teves jugades, en atac i en defensa. I, a partir d’aquí, anem parlant, ho fem per videotrucada, i em diu “posa aquesta jugada, aquest minut”, jo la poso i em pregunta “què en penses?”, i comentem l’acció. Hi ha vegades que estem d’acord, n’hi ha d’altres que no (riu), però és interessant perquè veus un altre punt de vista que tu sol no veuries.
Un culer com vostè deu sentir-se en un núvol.
És el màxim per a mi jugar en el primer equip del Barça. No hi ha res més gran. Espero disfrutar molt, molts anys i guanyar molts títols.
Qui l’ha sorprès dels seus companys?
Potser no el tenia tan controlat, perquè no havia vist gaires partits seus més enllà de la selecció espanyola, però m’ha sorprès molt Dani Olmo. És un jugador amb una qualitat espectacular. Té molta visió de joc, molta calma, molta facilitat per superar rivals, té bon colpeig, té gol... després dels que coneixia l’any passat: Pedri i Raphinha, i ajuda molt tots els joves, també. I un altre, que potser no és tan habitual que se’l destaqui: Iñigo Martínez. És un central contundent, amb bona sortida de pilota i ràpid.
I diumenge, a Montilivi. Què sent de tornar a Girona?
Serà un moment maco. Em retrobaré amb els companys, amb l’staff, que teníem molt bona relació. Però quan comenci el partit això quedarà a part. Fins que acabi, que tornarem a parlar (riu). Serà especial, espero poder-ho gaudir i emportar-nos els tres punts.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Publicat a
Notícies
Dijous,14 novembre 2024
