És una evidència que l’expulsió d’Eric Garcia va marcar completament l’estrena del Barça en la Champions. Qualsevol plantejament se’n va en orris quan et quedes amb un futbolista menys després que tan sols s’hagin disputat deu minuts. Ara bé, l’acció que genera l’expulsió és una errada greu, i aquesta no es pot deixar com un element aïllat del partit.

Els detalls i els errors puntuals acaben decidint enfrontaments, eliminatòries i títols cada temporada. I aquesta dinàmica s’accentua en la Champions. És la màxima competició continental, l’elit absoluta del futbol, i cada concessió es paga molt cara gairebé sempre. De fet, el Barça n’és un expert. Les constants decepcions europees dels darrers anys han passat sovint per errors grollers que han acabat costant l’eliminació de l’equip. No cal anar gaire lluny: l’expulsió d’Araujo en la tornada contra el PSG la temporada passada n’és un gran exemple. I en nits tràgiques com ara les de Roma, Liverpool o Torí se’n troben força més.

Per competir bé a l’elit has de manejar bé aquestes situacions i fallar molt poc en els moments clau. Sovint és més important que encertar. El Barça no ho va poder controlar a Mònaco. Una errada de Ter Stegen, sumada a una lectura de l’acció poc encertada d’Eric Garcia, va acabar amb el català expulsat molt aviat i els vuitanta minuts restants de partit ja condicionats.

Després de l’acció, d’encaixar el primer gol i patir força minuts, l’empat de Lamine Yamal va donar vida i alè als de Flick. L’equip va competir bé en un context molt delicat, especialment en la segona meitat, però era molt difícil. És la primera derrota en partit oficial de l’era Flick i ha arribat en l’estrena europea, però el tècnic vol afrontar-ho amb naturalitat. Ho va deixar ben clar: “Hem d’acceptar aquesta derrota.”

Caure al Lluís II en el primer compromís de Champions ha fet rebaixar l’excés d’eufòria que havia generat entre els culers l’immaculat inici de temporada. Una derrota després de les últimes exhibicions de l’equip fa que tothom posi els peus a terra. Entrenador i jugadors havien deixat clar que els hi tenien després de les victòries, apostant sempre per la prudència i la tranquil·litat. El discurs és el mateix després de la derrota, ni abans eren imparables ni ara són un flam. El Barça està en el procés habitual de qualsevol equip amb un projecte totalment nou i que té un bon nombre de jugadors joves.

Les estrenes en la Champions han acabat significant ben poques coses els darrers anys per a l’equip culer. Ha tingut força debuts molt positius, amb golejades, quan ha jugat a casa en la primera jornada. Però ho ha fet tant en temporades que han acabat sent positives com en d’altres que no han deixat sensacions gens bones. Ara bé, l’equip porta anys sense guanyar quan l’estrena és a domicili. La darrera victòria a fora és del setembre de l’any 2005, contra el Werder Bremen (0-2). Els partits posteriors han estat empats al camp de l’Inter, del Roma i del Borussia Dortmund. L’última derrota va ser a casa contra el Bayern fa tres anys.