Les cam­pi­o­nes d’Europa van començar la defensa del tro de la pit­jor manera. 2-0 va caure el Barça al feu del Manc­hes­ter City, en un enfron­ta­ment en què l’equip entre­nat per Pere Romeu va estar irre­cognos­ci­ble. Ja d’apa­rença va estar estrany, perquè la UEFA va obli­gar a les culers a com­bi­nar la seva pri­mera equi­pació amb un pan­taló blanc ja que ni la segona (negra), ni la ter­cera (verda) li qua­drava a l’ens. Però, sobre­tot, on no es van tro­bar les blau­grana va ser fut­bolísti­ca­ment, lluny de la versió que acos­tu­men a ofe­rir.

La imatge de totes les juga­do­res bar­ce­lo­nis­tes, anant cor­rents cap al ves­ti­dor, un cop l’arbi­tra va xiu­lar el final de la pri­mera part, és prou sig­ni­fi­ca­tiu de com va anar el pri­mer acte. I és va supo­sar un cal­vari els pri­mers 45 minuts per a les blau­grana. I això que només enge­gar el par­tit, a punt van estar de mar­car, amb una jugada fabri­cada entre Ale­xia i Gra­ham Han­sen que la noru­ega va aca­bar esta­ve­llant al pal. Aquesta acció va ser un miratge, perquè des d’ales­ho­res –Gra­ham Han­sen va topar-se amb la fusta al minut 3– el joc va pertànyer al Manc­hes­ter City. El con­junt diri­git per Gareth Tay­lor va tan­car a les culers al seu camp, amb una pressió altíssima, acom­pas­sada i intensa, juga­dora a juga­dora, de la qual no van saber sor­tir, pas­sant-se tot l’acte a remolc. Les citi­zens, a més, van tenir clar què fer amb l’esfèrica, coman­da­des per Mie­dema a la medul·lar i amb Shaw, com a referència, que amb el seu impo­nent físic, va fer anar de cor­coll a la defensa culer. Van adver­tir seri­o­sa­ment les locals pri­mer amb un xut al pal de Hemp i, després, amb una rema­tada a boca de canó de Park que Cata Coll va sal­var amb una fantàstica inter­venció. Menys afor­tu­nada va estar la sen­ti­ne­lla mallor­quina més tard, quan no va mesu­rar bé la sor­tida al segon pal en un córner, que Mie­dema va pro­lon­gar i Lay­zell (36’) va aca­bar rema­tant a l’àrea petita sense que hi hagués por­tera sota pals. Així, va estar gro­gui el Barça en aquest pri­mer acte en què no va tro­bar la manera de tras­lla­dar-se a camp con­trari i ata­car, ja que no tro­bar argu­ments per fer-ho des del joc llarg. Tot i això, haguéssin pogut mar­car les bar­ce­lo­nis­tes en un parell de fogo­na­des: una altra de Han­sen en un con­tra­a­tac que va atu­rar Yamas­hita i en una de Pajor, que li va pis­par la pilota a la por­tera japo­nesa i el seu xut a por­te­ria buida va treure’l a sobre de la línia Laia Alei­xan­dri.

Sí va can­viar un pèl l’esce­nari després del des­cans. La pressió alta de les sky blues, segu­ra­ment fruit del can­sa­ment, va ser menys efi­ci­ent i les blau­grana van poder-la superar amb més faci­li­tat. Tot i millo­rar, les culers tam­poc van acon­se­guir sot­me­tre prou al Manc­hes­ter City, encara que sí van poder empa­tar en un tir d’Ale­xia, que va blo­que­jar la defensa local, o amb un xut d’Aitana que es va enve­ri­nar i va picar al tra­ves­ser. Les citi­zens defen­sa­ven ara, però esta­ven còmodes i van sen­ten­ciar en un con­tra­a­tac: Lay­zell va bus­car en llarg, a l’esquena de la defensa visi­tant, a Shaw (77’), que va plan­tar-se davant de Cata Coll i no va per­do­nar. Feia 172 dies que el Barça no per­dia, gai­rebé mig any, des del 20 d’abril quan va caure (0-1) con­tra el Chel­sea en les semi­fi­nals de l’anada de la Cham­pi­ons Lea­gue.