Ha tornat l’ànima de l’equip

Ha tor­nat l’ànima de l’equip. Gavi és, sens dubte, el fit­xatge de la tem­po­rada a can Barça. El juga­dor de Los Pala­cios va caure lesi­o­nat el 19 de novem­bre del 2023 en el duel que enfron­tava Espa­nya con­tra Geòrgia, cor­res­po­nent a la fase de clas­si­fi­cació per a l’Euro­copa d’aquest estiu pas­sat. Onze mesos i un dia després, va tor­nar a tre­pit­jar la gespa. Aquest cop, ves­tint la samar­reta blau­grana en el duel con­tra el Sevi­lla. Ova­ci­o­nat per tots els pre­sents a l’estadi olímpic Lluís Com­panys, que va regis­trar la millor assistència de la tem­po­rada, va entrar en el ter­reny de joc en el minut 83, amb el par­tit ja total­ment deci­dit. Pablo Torre aca­bava de mar­car el 4-0. Un con­text per­fecte per per­me­tre al 6 culer anar aga­fant rodatge i ritme de com­pe­tició després de 348 dies de baixa per una rup­tura del lli­ga­ment encre­uat del genoll dret.

La seva entrada al ter­reny de joc va ser espe­cial, no només per la manera com tots els afi­ci­o­nats van core­jar el seu nom. Pedri, el fut­bo­lista a qui subs­tituïa, va tenir un gran gest amb ell, posant-li el braçalet de capità. “No hi havia ni Frenkie ni ningú més. Era el moment per­fecte per donar-l’hi, crec que s’ho mereix perquè ha tre­ba­llat moltíssim per estar avui aquí. Li estic agraït per no haver-se ren­dit mai, i per tre­ba­llar sem­pre. L’esti­mem molt, i l’afició també. Car­los Naval em deia que Iñaki era més veterà, però vaig pen­sar que l’havia de donar a ell, era el seu moment”, va expli­car el mig­cam­pista canari després del matx. Un gest preciós que es con­ver­tirà en una de les imat­ges d’aquesta tem­po­rada.

Només van ser 7 minuts –11’ amb el temps afe­git–, però per a Gavi van ser glòria. Tor­nava a sen­tir-se fut­bo­lista. “Ha sigut un dia molt feliç. Fa molts mesos que espe­rava aquest moment. Quan l’afició crida el teu nom et sents molt afor­tu­nat i sem­pre intento tor­nar-ho al camp. No et sents fut­bo­lista fins que no tre­pit­ges el ter­reny de joc. He d’anar aga­fant ritme, però això no can­viarà el meu estil”, va expli­car Gavi, feliç i agraït per tot el que aca­bava de viure.

Gavi és un dels fut­bo­lis­tes més esti­mats. En aquest temps, no s’ha sepa­rat mai dels seus com­panys. Ha estat sem­pre a prop de la gespa, al túnel de ves­ti­dors ani­mant l’equip, i fins i tot els ha acom­pa­nyat en algun des­plaçament. Defensa l’equip i l’escut com ningú. El seu caràcter impul­sarà encara més aquest Barça, també per la seva qua­li­tat. En el seu retorn, ja va fer una gran actu­ació i va demos­trar que no té por, anant al xoc con­tra un rival en la pri­mera acció. El mig­cam­pista de 20 anys va inter­ve­nir en 10 oca­si­ons, ja fos ofen­si­va­ment o defen­si­va­ment. Cent per cent d’encert en les vuit pas­sa­des que va fer i, a més, va pro­vo­car una falta i en va come­tre una altra. “Estic molt con­tent per Gavi. Se m’ha posat la pell de gallina amb el seu retorn. Era impor­tant per a ell i l’equip que tornés. El Sevi­lla era el seu objec­tiu. El seu somni era sor­tir cinc minuts, i s’ha con­ver­tit en una rea­li­tat. Tot el club se sent feliç per ell. Té una gran reper­cussió a l’equip. La inten­si­tat que ha demos­trat ha estat molt bona, és la seva manera de jugar”, va dir Hansi Flick, encan­tat d’haver recu­pe­rat un efec­tiu de molt valor.