Aitana Bonmatí continua engrandint la seva figura. Dilluns va recollir al Teatre Châtelet de París la seva segona Pilota d’Or. El premi a una temporada immaculada, sent una futbolista cabdal en la consecució d’un pòquer històric de títols amb el Barça. Enmig d’aquesta setmana pletòrica, en què ha tornat a tocar el cel, la de Sant Pere de Ribes va atendre ahir alguns mitjans, entre els quals aquest diari, per reflexionar de manera més reposada sobre tot el que està vivint: “Ara mateix no hi dono gaires voltes. Sé que des de fora pot semblar extraordinari, però miro de viure-ho amb molta naturalitat. Segurament, d’aquí a uns anys, quan estigui a casa ja retirada, donaré molt més valor a això que estic i estem aconseguint. Sempre m’agrada parlar del col·lectiu.”

A diferència de la gala de l’any passat, enguany Aitana no sabia si tornaria a ser guardonada com la millor futbolista del moment. La incògnita es va mantenir fins al final. Això sí, tenia clar que independentment del resultat havia d’estar present a la gala “per respecte”. Amb un vestit blanc, que havia escollit feia una setmana després de veure algunes propostes, va recollir el guardó de les mans de l’actriu Natalie Portman. “És un orgull que me’l donés la Natalie, i l’any passat va ser el Novak Djokovic. Són figures molt importants en el seu àmbit. Em va fer molta il·lusió, són coses que recordaré per sempre”, va assegurar Aitana, que també va admetre que aquest cop no s’havia preparat tant el discurs com l’any passat, tot i que tenia unes pautes del que volia dir: “Anava amb cautela i precaució. No tenia clar que jo fos la guanyadora, per això m’ho vaig preparar d’aquella manera. Vaig pensar: «Que surti el que hagi de sortir.» I així va ser.”

En el seu parlament, va mesclar el català –gairebé tot el discurs–, el castellà, l’anglès i, fins i tot, es va atrevir amb alguna paraula en francès. El fet que utilitzés la seva llengua materna no va agradar a tothom. Va generar molt rebombori a les xarxes, on hi ha persones a les quals els va semblar prou motiu per insultar. “No m’he posat a mirar els comentaris, però sé que he rebut crítiques. No em sorprèn perquè és una cosa que ja dono per fet. Pel que sigui, el català no és ben rebut a algunes zones, però jo no canviaré. És la llengua amb la qual em sento més còmoda, m’expresso millor i m’agrada més parlar”, va dir. “Crec que no ens hem d’estar justificant cada vegada que parlem en català perquè quan ho fem en anglès ningú diu res. A més, com més llengües parlis i com més llengües sàpigues, millor per a tu. És una qüestió cultural”, va afegir-hi la ribetana, que va aterrar a París el mateix dilluns després de passar uns dies “en una casa” amb els seus “amics a la Garrotxa la mar de tranquil·la”. “L’any passat estava més nerviosa. Era la primera vegada que em plantava allà, amb la flor i nata del futbol. Era una cosa nova per a mi. Després, una va aprenent”, va confessar.

El seu homòleg en el premi masculí va ser Rodri, a qui també va voler lloar, reivindicant la figura del migcampista. “Em va fer molta il·lusió compartir aquest premi amb ell perquè és un futbolista fora del que és habitual. Trenca amb els estereotips. És un noi normal, amb estudis i no té xarxes socials. Ja no només per això, sinó també pel tros de futbolista que és. En aquesta gala es va reivindicar la figura dels migcampistes, que moltes vegades, juntament amb els defenses, quedem a l’ombra. Però realment el motor de l’equip són els migcampistes”, va assegurar.

La gala va tenir clar color blaugrana, sobretot pel que fa a l’equip femení. A més de ser reconeguda com la millor del món, el podi de la Pilota d’Or va estar format per jugadores del club, amb Caroline Graham i Salma Paralluelo. Una imatge que evoca la que es va viure en l’edició del 2010, amb Messi, Iniesta i Xavi. És l’únic club del món que ha aconseguit aquesta fita. “Va ser un gran dia per al barcelonisme i, sobretot, per al Barça femení. Aquesta representació al podi és un clar exemple que les coses es van fer molt bé el curs passat. És un orgull compartir podi amb les meves companyes. Estic molt agraïda per poder jugar al costat de grans jugadores que m’ajuden a ser millor futbolista. Si estigués envoltada de jugadores amb menys nivell, no seria la jugadora que soc.” En la categoria masculina, el gran triomfador va ser Lamine Yamal, que un cop acabat l’acte li va preguntar: “Hi ha escrit el teu nom a la Pilota d’Or?” “Jo li vaig contestar que creia que sí. També li vaig dir si la volia tocar, però em va dir que no”, va revelar.

Amb 26 anys, Aitana ho ha guanyat pràcticament tot, però continua tocant de peus a terra. Sap com gestionar una fama que, cada vegada, va a més. “Ribes m’ajuda a ser la mateixa persona que fa 15 anys. A vegades parlo amb la meva amiga Maria i em diu «Uau» per tot el que estem aconseguint. Ho valoro, però ho porto amb molta naturalitat perquè és el que m’ajuda a seguir tranquil·la. És cert que ara pel carrer em coneixen més, però intento posar bona cara, tot i que tingui un mal dia.” “Tinc personalitat i soc prou responsable per saber com vull ser i com vull actuar. No he necessitat que ningú em donés unes pautes. Òbviament, l’entorn t’ajuda, i jo tinc la sort de tenir un bon entorn tant familiar com de colla d’amics i de treball”, va afegir-hi.

La millor jugadora del món va reconèixer que ha d’aprendre a saber gaudir de tots aquests moments “únics i efímers”, alhora que vol continuar millorant: “No soc perfecta i tinc punts dèbils”, com ara atrevir-se a “xutar més des de fora de l’àrea”. Ara bé, va deixar una cosa clara: “Quan jugo i entreno no tinc al cap guanyar la tercera Pilota d’Or. No és una cosa que em preocupi. M’enfoco a no abaixar el meu rendiment i donar la meva millor versió dins del camp. Els premis individuals són una conseqüència del treball col·lectiu.”