Gio­vanni Silva és l’últim juga­dor del Barça que va mar­car un gol a l’Estre­lla Roja en par­tit ofi­cial. Va ser l’any 1996, en un par­tit de la recopa d’Europa (1-1). Segu­ra­ment només els lec­tors amb altes capa­ci­tats reten­ti­ves recor­da­ven aquesta dada. El de Gio­vanni és un gol abo­cat a caure al pou de l’oblit. No tots els gols tenen el mateix destí. La visita del Barça de Flick a Bel­grad con­necta ine­vi­ta­ble­ment tots els culers de certa edat amb Diego Armando Mara­dona i el seu antològic gol a l’Estre­lla Roja d’ara fa 42 anys. Un gol que lluita entre la fuga­ci­tat de l’art efímer i l’eter­ni­tat d’un record ines­bor­ra­ble. Mai s’ha vist res sem­blant al Petit Mara­canà. Aque­lla vase­lina viurà sem­pre en la memòria blau­grana. Va ser la pri­mera gran obra d’art de Diego amb la samar­reta del Barça.

Mara­dona va mar­car 38 gols en 58 par­tits com a blau­grana. En les dues tem­po­ra­des que va estar al Barça va con­que­rir tres títols: la copa del Rei, la copa de la lliga i la super­copa. El seu temps a Bar­ce­lona va ser breu i intens. L’espe­ra­ven dies millors a Nàpols. Els culers l’hau­rien vol­gut gau­dir més, però la sal­vat­jada de Goiko­et­xea i una hepa­ti­tis comu­ni­cada pel club van fer de l’estada a Bar­ce­lona un capítol con­vuls en la car­rera fut­bolística de Mara­dona. Abans del divorci total amb el pre­si­dent Núñez, però, Mara­dona va tenir temps d’ena­mo­rar el bar­ce­lo­nisme amb gols ini­ma­gi­na­bles. Juan José San­dokán en pot donar fe. Impos­si­ble obli­dar aquell gol en el clàssic i la imatge del defensa del Real Madrid estam­pant-se con­tra el pal i la reta­llada de Mara­dona abans d’intro­duir la pilota al fons de la xarxa. A Europa, el seu millor gol el va mar­car a Bel­grad, enmig d’un autèntic camp de pata­tes. Era el 20 d’octu­bre de l’any 1982. Mara­dona va reco­llir una pilota al mig del camp, va con­duir i es va esca­par de diver­sos rivals, es va plan­tar al balcó de l’àrea, va mirar el por­ter, i des d’allà li va col·locar la pilota per damunt. La vase­lina per­fecta. La pilota va tocar el cel i després la xarxa. Només ell va ima­gi­nar l’acció i només ell la podia exe­cu­tar. Un gol per a la poste­ri­tat. El Barça aca­ba­ria gua­nyant aquell par­tit de vui­tens de la recopa per 2-4.

Avui el Barça torna a l’esce­nari dels fets, un estadi que coneix molt bé Robert Lewan­dowski. El polonès hi va mar­car qua­tre gols el 2019 amb el Bayern de Múnic en un par­tit de la fase de grups de la Cham­pi­ons.