No va ser gens fàcil convence’l. Jules Koundé volia tant sí com no jugar de central. Creia que en aquesta posició era on podia oferir millors prestacions i desplegar el seu millor joc. Era on es trobava més còmode dins el camp. Així ho va fer saber a Xavi Hernández a finals de la temporada 2022/23, després d’haver actuat durant gairebé tota la campanya al lateral dret per exigències del guió, malgrat haver aterrat a Barcelona procedent del Sevilla per jugar a l’eix de la defensa. En aquella conversa, futbolista i tècnic van pactar que el proper curs tornaria a la seva posició natural. Així va ser. El francès va arrencar la temporada 2023/24 a l’eix, però un contratemps, com va ser la lesió de gravetat d’Alejandro Balde, va capgirar tots els plans. L’egarenc es va veure obligat a col·locar-lo de nou a la dreta, perquè Cancelo ocupés el costat esquerre. Resignat, no només va acceptar-ho, sinó que va complir amb escreix el que se li havia exigit. En el tercer any en el club blaugrana, ara sota les ordres de Hansi Flick, ha eclosionat. S’ha convertit en el millor lateral dret del món. Quantes voltes dona la vida. I quan menys t’ho penses.

Davant la impossibilitat d’acudir al mercat a buscar-li un relleu en aquesta posició, el tècnic alemany li va deixar clar des del primer dia que seria l’encarregat de recórrer amunt i avall la banda dreta. Koundé va acceptar la responsabilitat i el seu rol dins l’equip, i es va posar mans a l’obra per preparar-se molt bé físicament i, així, poder mostrar la seva millor versió, oferint unes grans prestacions en defensa, però també en atac, amb unes incorporacions cada vegada més letals. Així ho va escenificar en la golejada a Belgrad, amb una actuació estel·lar. La millor des que vesteix la samarreta blaugrana.

Jules, que arribava fresc de cames després d’haver descansat en el derbi contra l’Espanyol, va emergir com el gran artífex de la victòria contra l’Estrella Roja amb un hat-trick d’assistències en tan sols 23 minuts en la segona part. Una autèntica bogeria. Primer va assistir Lewandowski perquè aquest firmés el seu gol número 99 en la Champions; tres minuts després va connectar amb Raphinha perquè des de la frontal de l’àrea, amb un xut potent, el brasiler s’apuntés a la festa, i va posar la cirereta al pastís regalant el gol a Fermín en el seu 50è duel amb el Barça. Imparable. Va viure una nit màgica al petit Maracanà. Des del 3 d’octubre del 2018 que no es veia un jugador de la línia defensiva assolir aquesta gesta. Aleshores Jordi Alba va acumular tres passades de gol en un duel contra el Tottenham a Wembley, connectant amb Coutinho i Messi –amb aquest per partida doble–. Enguany només Mohamed Salah (Liverpool), amb quatre, ha fet més assistències de gol en aquesta edició de la màxima competició continental.

Jules Koundé s’ha convertit en una peça fonamental en els esquemes del tècnic alemany, que ha propiciat la seva millor versió ofensiva. És un dels sis jugadors de la plantilla que han participat en tots els partits. Dels 16 disputats, en 14 ho ha fet sortint com a titular. Només va fer rotacions en els duels contra l’Alavés i l’Espanyol. Entre tots, ha fet un gol i quatre assistències. És el mateix nombre de passades de gol que va fer en tot el curs passat, i només és a dues d’igualar les sis del 2022/23. “En l’aspecte personal, estic molt content. L’atac és una part del meu joc en què em centro molt perquè encara tinc molt més marge de millora. Físicament estic en el millor moment de la meva carrera”, va detallar Koundé després del partit. També va agrair a Flick el salt competitiu que ha provocat en l’equip. “És un entrenador que ve amb unes idees molt clares. És molt proper i tothom s’hi sent còmode. Ens exigeix molt i n’estem encantats”, va afegir.

El seu inconformisme, exigència i treball, amb hores i hores exercitant-se al gimnàs, està donant els seus fruits. Intractable tant en defensa com en atac, s’ha reconciliat amb la banda dreta, aquella que fa un temps no podia ni veure.