El Barça bufa 125 espelmes

Nit màgica de pur sen­ti­ment bar­ce­lo­nista al Gran Tea­tre del Liceu. Cent vint-i-cinc anys d’història del millor club del món, més de cent anys de cata­la­ni­tat con­den­sats en una hora i mitja de gala, plena de sor­pre­ses i amb les emo­ci­ons a flor de pell, amb el pre­si­dent Joan Laporta tenint el seu gran moment com a solista soprano, el seu moment diva, com aque­lla jove Mont­ser­rat Caballé que un gener del 1970, en aquest mateix esce­nari majestuós, va cap­ti­var amb la seva veu i posada en escena tots els pre­sents, inter­pre­tant Norma, de Bellini.

Laporta va tocar la fibra als culers amb el seu dis­curs. Vint-i-cinc minuts de spe­ech a raig i sense ano­ta­ci­ons, en què va enal­tir la figura del fun­da­dor, Joan Gam­per, i va repas­sar tots els moments trans­cen­den­tals de la història del club: “Són 125 anys plens d’afanys i èxits d’un club que és més que un club. Gam­per es va ena­mo­rar de Bar­ce­lona i de Cata­lu­nya, i va ser ell qui va acos­tar el Barça a la gent. Tenim unes arrels molt pro­fun­des, i això ens fa grans.” “L’espe­rit fun­da­ci­o­nal del Gam­per ens va mar­car el camí. Tots els que estem avui aquí som hereus d’uns avis i d’uns pares que sabien que el Barça for­ma­ria sem­pre part de les nos­tres vides, i aquest és el lle­gat que volem trans­me­tre ara nosal­tres als nos­tres fills i nets.” “Seria molt pre­tensiós dir que el Barça ha can­viat el món, però sí que podem dir que aquest club ha fet el món una mica millor. El Barça és un eix emo­ci­o­nal de les nos­tres vides. Volem la pilota perquè volem vèncer i també volem convèncer. L’estil del Barça és gua­nyar jugant bé i juguem millor si juguem tots junts.” “El Barça fa que els som­nis es facin rea­li­tat, i ara el nos­tre somni col·lec­tiu és tenir el millor estadi dels cinc con­ti­nents, i el tin­drem.”

De l’embrió i els som­nis ini­ci­als de Gam­per, dolçament inter­pre­tat ahir per un il·lus­tre de l’escena cata­lana com Pep Anton Muñoz, a la rauxa i el carisma d’un Laporta que es va emo­ci­o­nar visi­ble­ment en par­lar de Wem­bley 92 i recor­dar figu­res impor­tants del bar­ce­lo­nisme, com Messi, Xavi i Koe­man, tres mites que for­men part de l’escut i que van aca­bar la seva vin­cu­lació amb el Barça pre­ci­sa­ment amb Laporta com a pre­si­dent. Tres feri­des ober­tes.

No sem­pre ha sabut el Barça cui­dar les seves lle­gen­des, ni en el pre­sent ni en els adeus, però ahir la ins­ti­tució sí que va saber tenir un reco­nei­xe­ment públic a totes elles. Sami­tier, Rama­llets, Kubala, Cruyff, Guar­di­ola, Puyol, Ini­esta, Messi... Molta història.

Dues mil buta­ques ple­nes al Liceu. Bui­des les cadi­res de Messi i Pep. Però Guar­di­ola també va tenir el seu moment, en for­mat musi­cal, abraçat al grup Manel i a una cançó tan apro­pi­ada per al dia d’ahir com Ani­ver­sari. Juga­dors d’ara i d’abans van aple­gar-se en una ocasió única, també amb la presència de tots els pre­si­dents vius: Gas­part, Reyna, Rosell, Bar­to­meu i el mateix Laporta.

El tema L’escut al pit, amb lle­tra de Xavier Gonzàlez Costa i música de Car­les Cases, va ser esco­llit, amb el 63% dels vots, el nou cant ofi­cial del 125è ani­ver­sari. Tot lliga. “L’escut a sobre el pit i a sota hi batega el cor.” Paraula de Gam­per. El tema gua­nya­dor i els altres dos fina­lis­tes, Un sen­ti­ment i Del bres­sol a l’infi­nit, van ser inter­pre­tats en directe. No era nit per a la mística i la litúrgia de Madama But­terfly, de Puc­cini, era nit de bar­ce­lo­nisme en vena.

De l’extensa llista de feli­ci­ta­ci­ons, menció espe­cial per a un Madrid que va tenir la deferència de feli­ci­tar el Barça a les xar­xes en una data tan asse­nya­lada: “Mol­tes feli­ci­tats en el vos­tre 125è ani­ver­sari, FC Bar­ce­lona. És un honor per al Real Madrid com­pe­tir con­tra un gran rival com vosal­tres al llarg de la nos­tra història.”

La gala va ser­vir també per donar a conèixer la mas­cota del 125è ani­ver­sari, bate­jada amb el nom de CAT. És un gat fer, un felí autòcton de Cata­lu­nya, creat a par­tir de l’escut del club, pels ger­mans Gran­gel, Jordi i Car­les, de Gran­gel Stu­dio. La gala ens va dei­xar el moment graciós entre la mas­cota, Lamine Yamal i Gavi. Lamine va ser tot flow; Gavi, en canvi, va estar abso­lu­ta­ment enco­ti­llat al cos­tat d’un CAT que ho va donar tot dalt de l’esce­nari. A Gavi se’l va veure incòmode men­tre la resta de la plan­ti­lla feia broma i cap­tu­rava el moment amb els seus dis­po­si­tius mòbils. Fins i tot Gavi va bai­xar de l’esce­nari abans d’hora, abans del sel­fie amb Laporta, i va haver de recu­lar. Lamine, en canvi, estava en el seu ele­ment.