L’exfut­bo­lista romanès Hel­muth Ducka­dam (Sem­lac, 1959), el por­ter de l’Ste­aua a la final de Sevi­lla, ha mort als 65 anys, segons han avançat mit­jans del seu país. Aque­lla final de la copa d’Europa del 7 de maig 1986 con­tra el Barça li va valer el sobre­nom de “l’heroi de Sevi­lla” al seu país, ja que va parar tots els llançaments dels juga­dors del Barça. Des de lla­vors era tota una lle­genda al seu país.

Ducka­dam no només va man­te­nir la por­te­ria a zero durant noranta minuts i la pròrroga con­tra l’equip que tot­hom donava com a favo­rit sinó que va saber jugar amb els ner­vis del juga­dors cata­lans en aque­lla maleïda tanda de penals. Els juga­dors del Barça que van topar amb el por­ter romanès, tot un gegant (1m93) sota els pals, van ser Ale­xanko, Pedraza, Pichi Alonso i Mar­cos Alonso. Aque­lla der­rota del Barça, diri­git per Terry Vena­bles, va pro­vo­car una gran crisi al club.

Va debu­tar com a juga­dor pro­fes­si­o­nal el 1978 en el modest UT Arad del seu país. El gran equip del seu país d’aquells anys, l’Ste­aua, el va fit­xar el 1982. A la capi­tal roma­nesa es va con­so­li­dar com el millor por­ter del país. Va gua­nyar dues lli­gues i una copa abans del gran títol euro­peu a Sevi­lla. Al final de la tem­po­rada va ser pre­miat com el millor juga­dor romanès de l’any.

Uns mesos després de la final, Ducka­dam va tenir una greu trom­bosi, fet que el va dei­xar fora de com­bat durant unes quan­tes tem­po­ra­des. Va tor­nar als ter­renys de joc en el modest Vago­nul Arad, equip en el qual es va reti­rar el 1991. Al seu país també va rebre l’Ordre del Mèrit Espor­tiu i va ser dos cops inter­na­ci­o­nal abso­lut el 1982.

Un cop reti­rat, Ducka­dam va tre­ba­llar com a guàrdia de segu­re­tat de la poli­cia ofi­cial a la fron­tera de Sem­lac, la ciu­tat on havia nas­cut, i va obrir una petita escola de fut­bol a Arad. Va tenir, amb tot, pro­ble­mes econòmics i es va veure obli­gat a tan­car el seu pro­jecte espor­tiu i a ven­dre alguns dels records de la copa d’Europa de Sevi­lla, com ara els guants i la meda­lla ofi­cial.

El 2003 va emi­grar amb la seva família als Estats Units, on hi va viure un any abans de tor­nar a Roma­nia, on fins i tot va for­mar part d’un petit pro­jecte polític. El 2010 el pro­pi­e­tari de l’Ste­aua, George Becali, el va nome­nar repre­sen­tant de la pre­sidència del club.