A l’Atlético la lote­ria li va tocar ahir. Perquè treure els tres punts del feu del Barça com va fer-ho ahir, és gai­rebé impos­si­ble. Al minut 96 va acon­se­guir el tri­omf (1-2) l’equip colc­ho­nero, en un enfron­ta­ment en què el con­junt blau­grana va ser infi­ni­ta­ment supe­rior i que no només no va merèixer per­dre, sinó que tam­poc hau­ria meres­cut empa­tar. Clara­ment, l’equip ori­en­tat per Hansi Flick, que ahir tam­poc va ser-hi per sanció, amb el seu aju­dant Mar­cus Sorg fent les fun­ci­ons de pri­mer entre­na­dor, va merèixer gua­nyar. Però va fallar molt, moltíssim, i ho va aca­bar pagant en l’última jugada. L’Atlético, que va xutar a por­te­ria tres vega­des, i va fer dos gols, se situa líder, tres punts per sobre del Barça i amb un par­tit menys dis­pu­tat.

Així, no s’agafa per enlloc que l’equip entre­nat per Diego Pablo Sime­one sortís vic­toriós, el 12è tri­omf seguit, de fet. Perquè no va ofe­rir, l’equip madri­leny, una versió rocosa, aque­lla que costa superar, en què és un mur i que acos­tu­mava a exhi­bir. L’Atlético ahir va ser pura man­tega al dar­rere i el Barça l’hau­ria pogut fins i tot gole­jar si hagués estat afi­nat. I és que va estar molt bé, el grup bar­ce­lo­nista, espe­ro­nat ahir per un estadi Lluís Com­panys un dia més sense la grada d’ani­mació, però un pèl més calent. Afició i equip van con­nec­tar, doncs, i ja la pri­mera part dels culers va ser molt bona, amb molta per­so­na­li­tat. L’objec­tiu era donar un cop sobre la taula, tren­car la mala dinàmica en la lliga –ara és de 5 punts asso­lits en els últims 18–, i van des­ple­gar fut­bol per acon­se­guir-ho. Va fallar la pun­te­ria.

Sense Lamine Yamal (lesió), ni Dani Olmo (decisió tècnica), Flick va apos­tar per Gavi i Fermín per com­ple­tar el seu habi­tual onze. L’entrada d’aques­tes dues peces va pro­pi­ciar que se’n mogues­sin dues de lloc: Pedri va avançar la seva posició, perquè Gavi va jugar més endar­re­rit, on acos­tuma a actuar el canari, i Rap­hinha va jugar a la dreta, perquè Fermín va jugar a l’esquerra, ocu­pada de cos­tum pel bra­si­ler. I els can­vis de posició se’ls van posar de mera­ve­lla, al dor­sal 8 i a l’11. Pedri va ser la llum. Es va fer un fart de rebre entre línies a camp rival, de girar-se, de per­cu­tir amb con­duc­ci­ons i de fer pas­sa­des veri­no­ses. També va mar­car, un golàs (30’) que va obrir el mar­ca­dor. El mig­cam­pista va aga­far la pilota a tres quarts, va con­duir amb elegància fins a la fron­tal, on va con­nec­tar amb Gavi, que li va tor­nar una afor­tu­nada paret d’esperó, i va batre Oblak amb un xut suau al pal llarg. Pedri, doncs, va fer el que no va acon­se­guir Rap­hinha, que es va tor­nar a mos­trar encès i ho va cla­var tot, menys el gol. Des de banda dreta, el capità va ser un mar­tell, pro­duint situ­a­ci­ons de gol, i tenint-ne qua­tre de diàfanes que va mal­ba­ra­tar. Una, pre­ci­sa­ment a pas­sada de Pedri, la va esta­ve­llar al tra­ves­ser pro­vant una vase­lina ja en la segona part. Hau­ria estat el 2-0, igual que una altra de Fermín, que, sol davant d’Oblak, no va encer­tar.

El Barça, doncs va estar còmode, agra­dant-se per moments, con­tra un Atlético que, real­ment, va fer un par­tit molt fluix. Molt reple­gat, a prop de la seva àrea, no va defen­sar bé, va con­ce­dir molt i amb prou fei­nes va tra­ves­sar el mig del camp. Ara bé, quan el van pas­sar, van fer mal. En un con­tra­a­tac d’aquests, Casadó, inten­tant refu­sar una cen­trada, va dei­xar morta una pilota a la fron­tal i De Paul (60’) la va endreçar a dins. Era una de les pri­me­res arri­ba­des de l’Atlético, i va obte­nir premi. Tot i això, l’equip culer va con­ti­nuar remant i va gene­rar múlti­ples i meri­di­a­nes opor­tu­ni­tats per des­fer l’empat: Lewan­dowski, dins l’àrea petita, va fer una pífia des­co­mu­nal a pas­sada de Fer­ran Tor­res, que va entrar amb Olmo al tram final; Rap­hinha va tenir un nou un con­tra un que li va parar Oblak; Pedri, un altre, amb el mateix desen­llaç, i Olmo va fer un xut encre­uat que va mar­xar fre­gant el pal. Si havia de pas­sar alguna cosa, era un gol del Barça, però el fut­bol ja ho té, això; a vega­des és inex­pli­ca­ble. D’aquesta manera, quan l’afe­git ja aca­bava, l’Atlético va aga­far els blau­grana, abo­cats a l’atac, des­pre­vin­guts i va armar un con­tra­a­tac que Nahuel Molina va cul­mi­nar amb una cen­trada per a Sor­loth (96’), que no va fallar. Duríssim per al Barça, que pas­sarà el Nadal sent el segon clas­si­fi­cat. Els bar­ce­lo­nis­tes no tor­nen a com­pe­tir fins al 4 de gener, en la copa, al camp del Bar­bas­tre.