Barça

Del circ amb l’adeu de Xavi a la nova era Flick

Xavi Hernández, després de dues temporades i mitja i dos títols en el seu palmarès, va acabar sortint per la porta del darrere enmig d’una crisi de joc i resultats. A l’estiu va aterrar Hansi Flick, el tercer tècnic de Joan Laporta en el seu segon mandat

Aquest 2024 hi ha hagut relleu a la ban­queta del Barça. Xavi Hernández, després de dues tem­po­ra­des i mitja en les quals va acon­se­guir gua­nyar dos títols –una super­copa i la lliga de la cam­pa­nya 2022/23– va posar punt final a la seva etapa com a tècnic blau­grana per donar pas a la nova era de Hansi Flick, el ter­cer entre­na­dor de Joan Laporta en aquest segon man­dat. Un relleu cui­nat a foc lent, i més propi d’un circ que d’un club que busca ser exem­plar amb les seves acci­ons. Massa girs de guió en tan poc temps.

El serial de l’adeu de l’ega­renc va arren­car el dis­sabte 27 de gener. Després de la des­feta con­tra el Vila-real (5-3) al Lluís Com­panys i enmig d’una crisi fut­bolística, Xavi va sor­pren­dre tot­hom anun­ci­ant que dei­xa­ria el seu càrrec a final de tem­po­rada (30 de juny) perquè con­si­de­rava que el club neces­si­tava “un canvi de dinàmica”. Un adeu en dife­rit que Joan Laporta va accep­tar perquè “és ell qui me la pro­posa, és una lle­genda del bar­ce­lo­nisme”. Ales­ho­res no que­dava res d’aque­lla soli­desa defen­siva de la lliga de l’1-0, els lesi­o­nats es mul­ti­pli­ca­ven i els resul­tats no arri­ba­ven. La sen­sació gene­ral era que Xavi s’aguan­tava d’un fil i el tècnic va deci­dir dimi­tir abans que el club prengués una decisió dràstica.

Aquest anunci va alli­be­rar-lo a ell i als fut­bo­lis­tes durant unes quan­tes set­ma­nes. El Barça va enca­de­nar 13 par­tits sense per­dre, va recon­duir la seva situ­ació en la lliga i va arri­bar als quarts de final de la Cham­pi­ons, acon­se­guint vèncer al Parc dels Prínceps. Paral·lela­ment, Xavi es can­sava de res­pon­dre sem­pre la mateixa pre­gunta en cada roda de premsa. És a dir, si havia deci­dit fer marxa enrere en la seva decisió d’anar-se’n. Alter­nava dies en què es mos­trava ferm amb la seva decisió amb dies que no tant. Tot ple­gat era una incògnita. Però l’ega­renc havia pres una decisió i ningú s’espe­rava el gir de guió que va aca­bar suc­ceint. Sobre­tot per les for­mes.

Va arri­bar la set­mana tràgica, amb l’eli­mi­nació en la Cham­pi­ons en mans del PSG i la polèmica der­rota al Ber­nabéu. La tem­po­rada aca­ba­ria en blanc, però lluny de rea­fir­mar-se amb la decisió que havia pres feia tres mesos, Xavi va deci­dir can­viar de parer. Només tres dies després de caure con­tra el Real Madrid, es va pro­duir el famós “pacte del sushi”. El domi­cili de Joan Laporta va ser l’esce­nari de l’acord i la cele­bració de la con­tinuïtat de Xavi Hernández a la ban­queta del Barça, fent marxa enrere amb la decisió que havia comu­ni­cat ante­ri­or­ment. Una nit en la qual es tan­ca­ven, a pri­ori, les feri­des i s’augu­rava un futur il·lusi­o­nant. L’endemà, el 25 d’abril, van donar a conèixer la decisió en una roda de premsa. El de Ter­rassa va dir que era un “home de club”, va jus­ti­fi­car que era de savis can­viar d’opinió i va pre­su­mir de “con­fiança total” de la direc­tiva.

Però no hi va haver pau a Bar­ce­lona. Un fut­bol des­co­rat­ja­dor afe­git a unes decla­ra­ci­ons molt polèmiques del tècnic en la prèvia del duel con­tra l’Alme­ria, refe­rint-se al pano­rama de cara a la tem­po­rada següent, asse­gu­rant “inten­ta­rem com­pe­tir” perquè la situ­ació “és difícil i com­pli­cada”, van fer escla­tar Laporta, que va pren­dre la decisió de des­ti­tuir Xavi al final del curs. El que era un secret de domini públic des d’aquell dia es va fer ofi­cial el 24 de maig. El par­tit con­tra el Sevi­lla va mar­car el seu adeu per la porta del dar­rere.

Va sor­tir Xavi i va entrar Hansi Flick. La via ale­ma­nya era l’esco­llida i la pre­fe­rida des que Laporta havia tor­nat a acce­dir a la pre­sidència. Flick va arri­bar sense gai­res exigències pel que fa a fit­xat­ges, cons­ci­ent de la situ­ació econòmica del club, i dis­po­sat a adap­tar-se a allò que li dones­sin. En aquests pri­mers mesos al cap­da­vant del Barça, Flick ha donat con­tinuïtat al lle­gat més pre­uat de Xavi: la defensa ferma de la Masia i la cre­ació del con­text idoni per a la irrupció de noms com ara Lamine Yamal, Cubarsí, Fermín i Héctor Fort. Ha començat una nova era.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)