Hansi Flick va gua­nyar el seu pri­mer clàssic a Nova Jer­sei al mes d’agost, va gua­nyar el pri­mer clàssic de lliga al Ber­nabéu al mes d’octu­bre i va gua­nyar ahir a Jidda el pri­mer clàssic del 2025. Té clara la recepta i l’aplica amb des­tresa, rigor i deter­mi­nació. Tres de tres en sis mesos. Expe­di­ent imma­cu­lat. L’últim clàssic té premi. Pri­mer títol de l’era Flick. Laporta no va fit­xar el tècnic ale­many només per gua­nyar clàssics, també el va fit­xar per gua­nyar títols i ja té el pri­mer. Ho va gua­nyar abso­lu­ta­ment tot amb el Bayern de Munic i ara estrena el case­ller com a blau­grana amb una super­copa tan eclip­sada en la prèvia pel cas Olmo com vital i necessària per reforçar el pro­jecte espor­tiu. El seu pri­mer èxit amb el Barça coro­nat amb una maneta en la seva pri­mera final con­tra el Real Madrid. Nou gols a l’etern rival en els dos clàssics ofi­ci­als de la tem­po­rada 2024/25. Flick ha gua­nyat totes les finals que ha dis­pu­tat com a entre­na­dor pro­fes­si­o­nal. ADN gua­nya­dor.

Amb Lamine Yamal tot és més sen­zill. Sabor exqui­sit. L’ingre­di­ent més selecte, estel·lar i dife­ren­cial en la cuina de Hansi. Pura fan­ta­sia per a pala­dars refi­nats. El seu golàs con­tra el gran rival en la final l’eleva a un nivell més. Té 17 anys i creix i creix davant cada nou repte. Gol messiànic al King Abdu­llah Sports City. Es diu Lamine però va recor­dar el millor Leo. Cubarsí va treure la pilota jugada des del dar­rere, va obrir a la banda per a Koundé, el francès va con­nec­tar amb Lewan­dowski i aquest va acce­le­rar l’acció des­car­re­gant de pri­me­res al pri­mer toc per impul­sar la cursa de Lamine Yamal. A par­tir d’aquí, tot talent i tot màgia. L’excel·lència des de la nor­ma­li­tat no nor­mal d’un nen de 17 anys. Va mar­xar de Mendy, va reta­llar dins l’àrea a Tcho­uaméni i va fer una pas­sada a la xarxa per batre un Cour­tois que l’espe­rava a l’altra banda. Un gol que hem vist fer mol­tes vega­des a Messi i que ahir el va sig­nar un xaval que no té sos­tre. El seu últim toc a l’hora de defi­nir davant Cour­tois va ser de pur geni.

El gol de Lamine Yamal va ser la gus­pira que neces­si­tava el Barça per encen­dre la final. Carlo Ance­lotti havia dit en la prèvia que havia ideat un pla anti Flick. Haurà de con­ti­nuar bus­cant solu­ci­ons perquè no li va sor­tir res al seu equip i sobre­tot el que ha de bus­car el Madrid és un cen­tral de garan­ties perquè amb Tcho­uaméni no pot aspi­rar a res. No és la seva posició i se li van veure les cos­tu­res en tres dels cinc gols del Barça. Lamine Yamal el va dei­xar retra­tat dins l’àrea en el pri­mer gol i Rap­hinha en el cinquè. Casadó va acti­var el bra­si­ler amb una pas­sada a l’espai i Rap­hinha va bur­lar Tcho­uaméni com va voler amb una última reta­llada abans de tor­nar a cas­ti­gar Cour­tois. Mal per­fi­lat, sem­pre tard en els talls, tou i una enorme sen­sació d’estar desu­bi­cat. El par­tit de Tcho­uaméni va ser una xacra per al Madrid. El millor que li va pas­sar va ser la tar­geta groga vista en el minut 62 i que va obli­gar Ance­lotti a des­con­nec­tar-lo del par­tit per evi­tar una expulsió. També va fallar en el ter­cer gol. Ell i Lucas Vázquez. L’ombra de Car­va­jal és massa allar­gada. La pas­sada de Koundé en el gol va ser caviar, tensa i pre­cisa, i la rema­tada de cap de Rap­hinha va ser sen­zi­lla­ment per­fecta, però entre Tcho­uaméni i Lucas hi havia un espai imper­do­na­ble, que Rap­hinha va saber lle­gir i ata­car.

La final va durar qua­ranta-cinc minuts. El Barça li va cla­var qua­tre gols al Madrid entre el minut 22 i el 45’+10’. El quart, de Balde, va ser apli­cant al Madrid la seva medi­cina. Córner a favor dels blancs mal­ba­ra­tat per Rodrygo, que va come­tre una pèrdua gravíssima i a par­tir d’aquí a córrer. Lamine va con­nec­tar amb Rap­hinha, aquest la va dei­xar per Balde i el late­ral va cre­uar la pilota davant Cour­tois. L’esto­cada defi­ni­tiva. El gol va recor­dar al de Kylian Mbappé en el minut 5. En l’1-0, Casadó va per­dre el duel amb Vinícius a la fron­tal de l’àrea del Madrid i Mbappé va fer la resta. Caval­cada com un cavall des­bo­cat i defi­nició encer­tada davant Szc­zesny.

La final va fer tre­ba­llar al VAR i va sal­var a un Gil Mazano que es va empas­sar les dues juga­des clau del par­tit. No va veure el penal de Cama­vinga a Gavi ni la tra­veta de Szc­zesny a Mbappé. Igle­sias Villa­nu­eva des de la sala VOR li va sal­var la pape­reta. Lewan­dowski no va fallar des dels onze metres i va enga­nyar Cour­tois. El belga espe­rava la típica exe­cució del polonès però va deci­dir can­viar la mecànica en el llançament. Cama­vinga es va equi­vo­car de ple en el penal. Va ficar la pota. Va arri­bar tard en l’acció amb Gavi i va aixe­car massa la cama. Con­tacte i penal. Llest Gavi. En l’acció de l’expulsió de Szc­zesny tam­poc cap dubte. Ver­me­lla clara i gran gol de Rodrygo en la falta poste­rior que va aga­far fred a Iñaki Peña.

L’expulsió va evi­tar una victòria molt més sag­nant del Barça i va sal­var al Madrid d’un ridícul major. Lamine Yamal va que­dar desac­ti­vat del par­tit amb l’entrada d’Iñaki Peña i Olmo i el Barça es va limi­tar a fer córrer les agu­lles d’aquell rellotge que tan adora Hansi Flick. Ino­perància total del Madrid amb mitja hora per enda­vant i glòria per al Barça que con­ti­nua com a rei de la super­copa. Quinzè títol.